Cada dia a les 20 h hi ha un aplaudiment en agraïment als equips mèdics i la resta de serveis essencials que treballen enmig de la crisi sanitària més important dels darrers anys. Després d'un mes de confinament, els aplaudiments segueixen, i dins els hospitals, no aliens al suport exterior, continua una feina que va més enllà de l'àmbit mèdic.
Aplaudiments del personal sanitari a la porta principal de l'Hospital Clínic de Barcelona. / Foto: Sergi Alcàzar
A l'Hospital Clínic de Barcelona és on va ingressar el primer positiu de Covid-19 que es va detectar a Catalunya. Va ser el 25 de febrer. Just ara ha fet dos mesos. I comença una cursa contra rellotge per preparar l'hospital davant un possible col·lapse.
"Vam planificar desplegar les UCI. Ja vèiem que hi hauria aquesta necessitat", explica Noemí Pou, gerent de l'Àrea Quirúrgica del Clínic. Supervisa l'UCI dels postoperatoris habitualment. 7 llits que davant el coronavirus s'amplien a dos blocs més i en triplica la capacitat. "Vam ser capaços de reconvertir-nos", explica.
El personal medic de l'UCI 5.1 de l'Hospital Clínic, dedicat específicament a pacients positius en Covid-19. / Foto: Sergi Alcàzar
Al Clínic no només es prepara la infraestructura, sinó que també es forma el personal: "Es va començar a fer un desplegament de formació per a professionals que són a primera línia. Era imprescindible preservar els professionals".
Les infermeres han de portar fins a tres guants de làtex, a més dels EPI, mascaretes i ulleres protectores per accedir a un box on estaran en contacte amb un pacient positiu de Covid-19. / Foto: Sergi Alcàzar
La febre no remet
El 24 de març, en ple confinament i pujada de la corba, en Joaquim Pol té febre alta. Seguint les recomanacions que es comencen a donar, truca al seu Centre d'Atenció Primària que li fa un seguiment diari. Però "la febre no remet. No hi ha manera que baixi". Després d'una setmana amb febre, el cap de setmana en Joaquim fa llit i dilluns li acaben enviant una ambulància. Ingressa al Clínic el 30 de març i l'endemà, entra a l'UCI on s'hi està 17 dies.
En Joaquim a la UCI del Hospital Clínic, hores abans de ser traslladat a planta / Foto: Sergi Alcàzar
"Vaig tenir por quan em van baixar a l'UCI", explica. "Els dies a l'UCI van ser molt complicats. Els primers dies van ser molt durs", tot i que diu que no n'és prou conscient, que ho recorda vagament. En Joaquim va ingressar al Clínic positiu de Covid-19 i amb pneumònia.
El seu germà presentava un quadre similar i el van ingressar a l'Hospital del Mar. La seva mare va morir positiva de coronavirus mentre els dos fills eren a l'UCI. Creuen que el vincle del contagi és la seva mare. Tots dos en tenien cura després que tanqués el centre de dia on passava els dies per l'ordre del govern espanyol. La seva mare va morir sola, amb 86 anys i Alzheimer. "És una manera molt indigna de morir per una persona", diu en Joaquim, que es va haver de fer càrrec dels tràmits de l'enterrament des de la mateixa UCI i amb una trucada de telèfon.
La comunicació per telèfon mòbil és l'única cosa garantida per als malalts de Covid. Estan aïllats i només tenen contacte amb el personal sanitari que els atén. / Foto: Sergi Alcàzar
Més enllà de la feina de ser metge
"No hagués cregut mai que el personal pogués respondre d'aquesta manera. No és síndrome d'Estocolm. El que fan va més enllà de la feina", diu emocionat i amb la veu trencada.
No gaire lluny d'on és en Joaquim, unes plantes més avall, la Noemí Pou, des del despatx de gestió de l'Àrea Quirúrgica explica que "els hospitals hem estat capaços d'adaptar els seus espais i ser flexibles, i això és important, i que s'ha pogut atendre tothom, que encara és més important, perquè, és clar, quan ho vèiem a venir teníem por de veritat. Hem fet meravelles".
Un grup d'infermeres es prepara per entrar a un dels box on hi ha un pacient positiu de Covid-19. / Foto: Sergi Alcàzar
El personal sanitari feia torns de 12 hores a l'UCI del Clínic i la Noemí Pou ha hagut de gestionar també les emocions del personal: "Havíem de gestionar les emocions del personal i les emocions dels familiars amb els quals has de parlar per telèfon i donar males notícies".
Una infermera canvia de posició un pacient positiu per Covid-19 a l'UCI de l'Hospital Clínic. / Foto: Sergi Alcàzar
Un cop acabat el torn, molta por
"Un cop acabat el torn, molta por i quan arriben a casa no gosen acostar-se a la família. Arribar a casa és posar tota la roba a la rentadora, dutxa i no tocar els fills. És dur".
Foto: Sergi Alcàzar
"Els professionals treballen sota més pressió, en unes condicions que no treballes habitualment", explica Noemí Pou, que "quan la corba estava pujant no estava tranquil·la". Per l'UCI del Clínic han passat unes 400 persones amb Covid-19. "No hem arribat a tenir manca de material, però sí que hem patit per tenir-lo. Algun material l'hem gestionat molt acordadament. No era el material que haguéssim comprat, però era el material que arribava i que necessitàvem".
"No vaig ser conscient del col·lapse. No notava cap mena de trasbals. Allà estava totalment aïllat", explica en Joaquim.
Una infermera mira a l'interior d'un box on hi ha un pacient positiu de Covid-19. / Foto: Sergi Alcàzar
Sols m'acompanyava la ràdio
La companya d'habitació d'en Joaquim era la ràdio: "Jo tirava molt de ràdio. Escoltava RAC 1 al migdia i la tarda. Procurava evitar les rodes de premsa i les llistes de baixes. No tenia ganes d'anar sentint com els altres s'anaven morint".
En Joaquim fa 10 dies que és a planta ja, esperant el trasllat a un dels hotels habilitats que acullen els positius que estan en procés de recuperació.
En Joaquim s'emociona mentre el traslladen de l'UCI cap a planta. / Foto: Sergi Alcàzar
La corba està plana, sembla que va de baixa, però els metges són molt prudents: "La gent és sensata i és capaç d'entendre tot el que s'ha explicat. Vull pensar que la gent serà capaç de fer-ho bé. És possible que tinguem uns casos més, però no vull pensar en un rebrot important. Vull ser optimista".