La Universitat de Barcelona (UB) ha elevat a la Fiscalia el cas que afecta el catedràtic emèrit Ramón Flecha i altres membres vinculats al grup CREA davant la "gravetat dels fets" relatats per onze testimonis recollits fins ara en el marc de la comissió que investiga el succés. Ho ha decidit el rector de la UB, Joan Guàrdia, després de rebre un informe preliminar de 200 pàgines en què es descriuen conductes que, si es confirmen, podrien tenir rellevància penal. L'informe apunta que el CREA va actuar com un "grup coercitiu d'alt control". La direcció de la universitat ha decidit, igualment, apartar altres tres professors del grup de Ramon Flecha.

L'estiu passat la UB va crear una comissió d’experts, integrada per tres especialistes amb formació específica en violència de gènere i assetjament institucional, que al setembre va començar a investigar el cas. En quatre mesos s’han fet quinze sessions de treball i han comparegut davant dels experts onze denunciants. Fins ara ha recollit el testimoni d’onze persones que inicialment van denunciar els fets, tot i que el nombre total de denúncies formals presentades ja puja a setze. Tampoc han declarat encara cap de les persones assenyalades en la denúncia i que serien Ramón Flecha, dos PDI i una persona amb la condició de catedràtic honorari.

"Grup coercitiu d'alt control"

Els fets emmarcats en el grup CREA que els declarants han relatat davant dels experts són molt greus: “Podrien ser constitutius de conductes de delictes de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries”, asseguren des de la Universitat de Barcelona. En aquest sentit, tot i que no ha parlat de secta, sí que ha apuntat a la possible existència d’un “grup coercitiu d’alt control”, caracteritzat per un lideratge fort, una estructura jeràrquica i un funcionament sistematitzat que hauria usat les institucions en benefici del líder o del mateix grup. Així la comissió d'experts, en veure que “els fets que s’estaven albirant comportaven la necessitat d’emprendre accions abans de finalitzar el procés”, va decidir per unanimitat elaborar un informe preliminar de conclusions d’aquest primer tram de la investigació.

Aquest informe, de 200 pàgines, recull una avaluació pericial psicològica de la fiabilitat dels relats de les denunciades i un informe penal per valorar la rellevància jurídica dels fets. Aquest informe va ser traslldata el 19 de desembre passat al rector de la UB, Joan Guàrdia, que va decidir prendre una sèrie de mesures cautelars després que “les conclusions de la comissió apuntessin l’existència de conductes intolerables i del tot incompatibles amb el valor i principis de la UB”. Així, la universitat ha decidit denunciar els fets davant de la Fiscalia i ha formalitzat el procediment aquest dilluns mateix. En cas que s’iniciï una querella o una denúncia per part d’aquest organisme, la UB sol·licitarà personar-se com a acusació particular. També s’ha acordat incoar dos expedients disciplinaris que impliquen suspendre de feina durant sis mesos, prorrogables, als dos PDI implicats en el cas, així com retirar la condició de catedràtic honorari a Ramon Flecha. La comissió té previst seguir treballant per esclarir els fets i prendre declaració a tots els implicats. 

Primera denúncia, el 2004

El cas es remunta al 2004, quan es va presentar una denúncia per conflictes de funcionament intern del grup CREA, així com de gestió econòmica i de beques. El CREA és un grup d’investigació universitària creat als anys 90 que va començar estudiant sobre l’aprenentatge i va acabar especialitzat en la violència de gènere. Ramon Flecha, professor a les facultats d’Educació i Sociologia a la UB, va ser un dels seus impulsors. La denúncia del 2004 va ser arxivada i anys després, el 2016 es va presentar una altra denúncia per un presumpte cas d’abusos psicològics i comportament sectari, que la UB va portar a la Fiscalia. En aquell cas, el ministeri públic va concloure que no hi havia fets constitutius de delictes ni proves objectives d’infracció penal.

Ara la UB confia que la nova denúncia prosperi perquè ha canviat la tipificació dels fets, de manera que el cas s’emmarca en la figura de grup coercitiu de control, una categoria que té un recorregut doctrinal i docent que s’està consolidant i que es veu reforçada per un context social amb més consciència sobre el consentiment i l’abús de poder. La universitat ha reiterat la seva voluntat “d’arribar fins al final” per esclarir uns fets que ha titllat “d’injustificables, intolerables i repulsius” i que “vulneren la dignitat i el respecte que qualsevol persona mereix”.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!