Un estudi publicat a Nature mostra que els diferents patrons de les ales de les papallones com les taques, franges i altres formes, combinades amb el moviment de les ales durant el vol, poden confondre els depredadors fent que calculin malament el desplaçament i, per tant, augmentant les possibilitats que s’equivoquin en el moment d’agafar-les.
Els investigadors van analitzar quasi 400 espècies de papallones europees i van descobrir que alguns patrons produïen més confusió visual que d'altres. Per entendre què feia que uns fossin més efectius que els altres, van generar més de 50.000 patrons d’ales i van seleccionar els que més distorsionaven la percepció del moviment i van veure que molts dels dissenys que l’algorisme considerava més efectius s’assemblaven als que han evolucionat en les papallones reals.
Però aquesta confusió visual realment podia dificultar una captura?
Per comprovar-ho, 100 persones van haver d’intentar atrapar papallones virtuals en una pantalla i van veure que, efectivament, quan les ales mostraven els patrons més efectius, els participants dirigien l’atac cap a un punt diferent d’on es trobava realment la papallona. Les ales, per tant, podrien convertir-se en una autèntica trampa visual i fer que les persones fallessin més.
Sembla ser, doncs, que després de milions d’anys d’evolució, les papallones amb patrons que dificultaven una mica més la seva captura haurien tingut més probabilitats d’escapar-se dels depredadors i deixar descendència. Això no vol dir, però, que els dibuixos de les ales serveixin només per confondre depredadors. Els colors i les seves formes poden complir moltes altres funcions com camuflatge, mimetisme, advertiment, atracció de parella o, fins i tot, regulació de la temperatura. La confusió de moviment que descriu aquest estudi seria, per tant, una peça més d’un complex trencaclosques evolutiu que ha donat lloc a la gran diversitat de patrons que veiem en les papallones.