Un equip de científics internacionals han trobat un estrany sistema solar de sis planetes sense canvis des que es va formar, segons els resultats publicats aquest dimecres a la revista Nature. La cosa és que un sistema solar que no hagi patit grans canvis des de la seva formació és una cosa molt poc freqüent, però és el cas d'una estrella a més de cent anys llum orbitada per sis planetes. Els seus secrets comencen a ser revelats ara per la ciència. Recordem que aquest mes es va descobrir una galàxia bessona de la Via Làctia que canvia el que sabem sobre l'univers.
Es tracta de l'estrella HD110067, a la constel·lació septentrional de Coma Berenices. Ja es coneixia l'existència d'aquest cos celeste, però no pas l'existència dels seus exoplanetes. L'equip encapçalat per l'astrofísic espanyol Rafael Luque (Universitat de Chicago) ha publicat aquest dimecres els seus descobriments sobre el sistema, que ofereixen una visió insòlita de la formació i l'evolució planetària.
Els planetes amb un ritme precís
El sistema és "molt peculiar" per diversos trets, segons explica Luque a Efe. I és que és dels poquíssims coneguts amb tots els seus planetes en ressonància, és a dir, amb patrons que es repeteixen a mesura que es mouen al voltant de la seva estrella i fent que alguns s'alineïn cada poques òrbites. En aquest cas, els sis planetes guarden aquesta ressonància amb un ritme precís i amb un patró únic per a cada parella. En definitiva, que és un cas excepcional.
La qüestió és encara més interessant quan sabem que aquesta mena de ressonància té lloc a l'inici de la formació d'un sistema, tot i que durant els primers milions d'anys perquè es produeix algun procés caòtic que altera aquest precís equilibri —com, per exemple, un planeta molt massiu, una trobada amb una estrella propera o un impacte gegantesc—. Així, el 99% dels planetes es redistribueixen en òrbites "una mica aleatòries" i perden la ressonància. Així ho explica un dels signants de l'estudi, Enric Pallé (de l'Institut d'Astrofísica de Canàries), que afegeix que el sistema ara descrit és "extraordinari" perquè ha conservat la configuració des de la seva formació. Això demostra que no ha patit grans canvis des del seu inici, fa uns mil milions d'anys.
Reconstruir la història del sistema
Per a més inri, el sistema té dues característiques més que el fan interessantíssim: per una banda, el fet que els sis planetes transiten per davant de la seva estrella, cosa que és molt poc habitual; per una altra, la gran lluentor del seu sol. Tot plegat el converteixen en un petit laboratori o banc de proves, coincideixen els científics. És a dir, les tres característiques permetran reconstruir la història del sistema i fer enrere en el temps fins a arribar a establir com era el disc de pols i gas a partir del qual es va formar —cosa que no és possible amb planetes que sí que s'han mogut de la seva òrbita, indica Pallé—.
Amb les observacions dels satèl·lits CHEOPS (Agència Espacial Europea) i Tess (NASA), els científics també han determinat la massa, la mida i el radi de cada planeta, alhora que han establert que estan ubicats massa a prop de l'estrella per a estar a l'anomenada zona d'habitabilitat —tot i que no es descarta que hi pugui haver aigua—. De la mateixa manera, s'estima que les òrbites oscil·len entre uns nou dies per al planeta més interior i uns 54 dies per al més exterior. També se sap que els sis planetes són subneptuns, és a dir, que els seus radis estan compresos entre el de la Terra i el de Neptú.
Un laboratori amb moltes possibilitats
S'espera que el telescopi espacial James Webb obtingui noves dades de les seves atmosferes, que són extenses i "probablement estan majoritàriament compostes per hidrogen i pot ser que alguna cosa més, que encara no sabem què és ni en quina quantitat". Així ho assenyala Luque, que afegeix que és probable que l'atmosfera tingui aigua perquè "és molt comú a l'univers". Però si es trobés metà i diòxid de carboni, "podria indicar que hi ha aigua de forma líquida" en l'estructura dels planetes, tot i que encara no se sap com és la seva superfície.
Finalment, cal dir que un sistema planetari de sis subneptuns ofereix moltes possibilitats d'investigació perquè aquesta mena de planetes són els més nombrosos a la Via Làctia. Luque destaca que la investigació de minineptuns és un dels camps més actius dins dels exoplanetes i disposar d'un sistema amb sis al voltant de la mateixa estrella "elimina molts dels obstacles" per entendre aquesta mena de planetes. És un "laboratori" on poder observar com són les atmosferes dels diferents planetes i les seves possibles diferències en funció de la distància a la qual es van formar de l'estrella, segons Pallé. També permetrà que es puguin resoldre altres incògnites sobre la formació, evolució i composició atmosfèrica i interna d'aquesta mena de planetes. "El que ens espera en els següents anys és un coneixement molt més profund d'aquesta mena de planeta", conclou Luque.