Els fragments de crani de neandertal trobats fa dos anys a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia) han resultat ser de cérvol. "En ciència és difícil reconèixer els errors, però el millor és dir que ens vam equivocar". Així ho ha explicat a l'ACN Palmira Saladié, codirectora del jaciment, que admet que hi va haver una certa precipitació. La neteja i proves que es van fer després van confirmar l'error. "La peça estava molt alterada i havia agafat una morfologia errònia", afegeix. L'anunci de la troballa "excepcional" -era la primera resta humana que hi apareixia- coincidia amb els 40 anys d'excavacions continuades. Enguany els treballs han permès completar el nivell 'R' on han aparegut les astes de quatre cérvols entre el més destacat.
La ciència s'escriu i es reescriu seguint els avenços i el jaciment de l'Abric Romaní de Capellades n'és un exemple. L’any 2022 passava a ocupar el rànquing privilegiat de jaciment amb restes de neandertal i, dos anys després, s'ha hagut de fer marxa enrere perquè finalment han resultat ser de cèrvid. La recerca, però, continua a ple rendiment un estiu més. La codirectora de les excavacions al jaciment anoienc, Palmira Saladié, admet que no tenir restes humanes els resta aquell "impacte social" que van tenir en el moment de l'anunci, si bé defensa que això "no li treu valor patrimonial". I és que, segons explica, el projecte està encaminat a comprendre l'estil de vida dels neandertals i això, remarca, "ho acompleix i ho assoleix amb escreix" malgrat no haver trobat encara les restes humanes.
Un enclavament clau per comprendre com eren els neandertals
En aquest sentit, remarca que l'Abric Romaní és un enclavament "clau" per comprendre com eren els neandertals. "Ens ha permès veure que s'assemblaven molt més a nosaltres del que ens imaginàvem fa uns anys", afirma. Segons la codirectora, durant aquests anys de recerca s'ha vist que "no hi ha diferències" entre els campaments de caçadors recol·lectors actuals amb els de l'Abric Romaní en termes d'organització social, capacitació, estratègia i altres aspectes. Una informació que ha tingut un impacte al territori, però també a nivell internacional.
Els fogars, un dels trets més importants
Aquest enclavament destaca, per exemple, per concentrar el major nombre de fogars localitzats, prop de 500. "És el jaciment amb més fogars del món", subratlla la investigadora de l'IPHES. Aquest element és un dels trets distintius del jaciment on continuen apareixent restes de fustes, llenya per cremar i, sobretot, eines, un "registre molt important per a la prehistòria mundial". En els diferents nivells excavats s'han anat alternant campaments de caça, vivacs i també campaments centrals utilitzats durant estades més llargues.