Drets vulnerats. El Tribunal Constitucional (TC) ha reconegut que s’han vulnerat drets fonamentals de la fotoperiodista Sira Esclassans perquè no s'ha investigat la seva denúncia que va ser ferida quan treballava en la cobertura informativa d'una protesta el 16 d’octubre de 2019, contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. Esclassans va ser ferida quan treballava per ElNacional.cat: era davant el Departament d’Interior i identificada amb una armilla com a periodista quan va rebre l'impacte d'un projectil de foam a la cama esquerra, disparada per un escopeter dels Mossos d’Esquadra. El TC, en una sentència que farà públic més endavant, considera que l’actuació podria ser constitutiva de tractes inhumans o degradants, a més de veure’s afectada la llibertat d’informació, segons ha informat aquest dimarts el centre Irídia que porta el seu cas. Així, el jutjat d’instrucció de Barcelona que va investigar i arxivar el seu cas, en no poder-se identificar l'autor del tret, haurà de reobrir la causa.

 Les advocades d’Irídia, Laura Media i Mireia Salazar, van interposar el recurs d’empara al Tribunal Constitucional en nom de Sira Esclassans, que, tres anys després dels fets, ara ha estat reconegut. En un comunicat, Irídia precisa que “és el primer cas en què el Tribunal Constitucional relaciona ambdós drets”: el dret a no patir maltractaments i a la seva deguda investigació i dret a la llibertat d’informació. Per tot això, el TC ha anunciat que el cas haurà de tornar al jutjat d’instrucció perquè el tribunal “procedeixi en termes respectuosos amb el dret fonamental vulnerat”. En aquest sentit, l’entitat per la defensa dels drets humans valora “molt positivament” aquest anunci, ja que -sosté- que “menys d’un 5% dels recursos d’empara al TC són admesos, i encara és més complex aconseguir una resolució favorable”.

Condemnes a Espanya

Irídia també recorda que “Espanya acumula tretze condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar denúncies de tortures o tractes i penes cruels, inhumans i degradants”. L’entitat també afegeix que aquesta causa és “una prova més de la dificultat de garantir la rendició de comptes en els casos d’ús de projectils de foam” per part dels cossos policials, especialment els Mossos d’Esquadra. “És molt difícil identificar l’escopeter que efectua el tret, així com depurar responsabilitats pels fets”, manifesta Irídia en el comunicat. El centre afirma durant les protestes d’octubre de 2019 a Catalunya, contra la sentència del Tribunal Suprem als líders del procés independentista, així com en altres escenaris a l’espai públic els darrers anys, “ha augmentat la xifra de periodistes que han patit violència per part de la policia”, tal com recull l’últim informe de l’anuari Mèdia.cat. També va haver ferits de gravetat entre la ciutadania amb projectils de foam.

Precisament, el Parlament ha creat una comissió per debatre i actualitzar el Model Policial i de seguretat a Catalunya. Els representants d’Irídia hi van participar, així com penalistes experts, magistrats, alcaldes i caps dels Mossos d’Esquadra. Ester Quintana, que va perdre l’ull esquerre per un impacte de bala de goma el novembre farà deu anys, va demanar la prohibició dels projectils de foam, en la seva intervenció en la comissió parlamentària, el setembre passat. Quintana va detallar que des del 2019, tres persones han perdut un ull per un projectil de foam, i altres dos han patit ferides greus.