Tres universitats catalanes figuren entre les 100 millors d’Europa, segons el QS World University Rankings: Europa 2026, publicat dimecres passat per la consultora britànica Quacquarelli Symonds. La Universitat de Barcelona (UB) és la millor classificada de l’Estat, amb la posició 60, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el lloc 68, i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que entra al top 100 amb la posició 99.
En el conjunt de l'Estat espanyol, cinc universitats apareixen entre les 100 primeres del continent. A les tres catalanes s’hi afegeixen la Universitat Autònoma de Madrid (71) i la Universitat Complutense de Madrid (78). En total, el rànquing analitza 958 institucions de 42 països europeus a partir de dotze indicadors, entre els quals hi ha la proporció de professorat i alumnat, la producció científica, l’impacte de la recerca, la internacionalització i els resultats d’ocupabilitat.
Les universitats catalanes i espanyoles destaquen especialment pel seu perfil internacional i pel prestigi entre els ocupadors, però continuen mostrant febleses en recerca. El vicepresident sènior de QS, Ben Sowter, assenyala que el rendiment de l’Estat “reflecteix un sistema amb un fort perfil internacional i una excel·lent reputació acadèmica i entre els ocupadors”, però adverteix que això “no ha anat acompanyat d’una fortalesa equivalent en el rendiment de la recerca”.
Molt per sota de la mitjana europea en inversió a les universitats
Segons Sowter, “els reptes en matèria de citacions, resultats de recerca i proporció de professorat internacional poden continuar limitant la posició d’Espanya en les classificacions mundials”. Cap universitat catalana ni espanyola se situa entre les 50 primeres d’Europa en impacte de la recerca, mesurat pel nombre de citacions per article, ni tampoc en volum de publicacions per professor. Aquesta situació està estretament vinculada a la manca de finançament. Tot i que la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) va fixar l’objectiu d’arribar a l’1% del PIB destinat a les universitats abans del 2030, actualment l’Estat hi dedica aproximadament el 0,7%, lluny de la mitjana de la Unió Europea, situada al voltant de l’1,2%.
“El que mesuren principalment aquests rànquings és la quantitat i la qualitat de la recerca”, explica el catedràtic d’Economia de la Universitat de Castella-la Manxa, Julio del Corral. Segons l’expert, “hi ha universitats que pràcticament es dediquen a subsistir i, si un es dedica a subsistir, no pot enfocar-se a millorar”.
Malgrat aquestes limitacions, Catalunya i l’Estat espanyol sobresurten en mobilitat internacional. Espanya és el país amb més universitats entre les 50 millors d’Europa en intercanvi d’estudiants entrants i sortints, i també registra bons resultats en reputació entre ocupadors i acadèmics, factors que continuen atraient talent internacional a les universitats catalanes.