El cinturó de seguretat és un element imprescindible en mitjans de transport com el cotxe o l’avió, ja que pot salvar vides en cas d’accident. Tot i això, en el transport ferroviari aquesta mesura no s’utilitza. Després d’accidents greus com el d’Adamuz, a Còrdova, on un descarrilament ha provocat nombroses víctimes i ferits, molts usuaris es pregunten si els trens són realment segurs i si els sistemes de protecció actuals són els adequats.
Per què els trens no tenen cinturó de seguretat
L’absència del cinturó als trens no és un error ni una negligència, sinó una decisió deliberada basada en estudis tècnics i en la física del moviment. Els trens estan dissenyats per absorbir l’impacte gràcies al seu gran pes i a la seva estructura rígida, que redueix la velocitat de manera progressiva en la majoria dels accidents. Els seients estan fermament ancorats a terra i tenen un disseny que dificulta que el passatger surti projectat, cosa que redueix el risc de lesions greus.
Els sistemes de seguretat dels trens aposten per la seguretat passiva, és a dir, la protecció a través de l’estructura del vehicle. En canvi, en els cotxes i els avions s’utilitza la seguretat activa, com el cinturó, perquè els impactes solen ser més bruscos i amb menys distància de frenada. A la carretera, el cinturó evita cops contra el volant o el quadre de comandament. En l’aviació, protegeix els passatgers durant turbulències, enlairaments i aterratges.
Els riscos del cinturó en un tren
En un accident ferroviari, una de les prioritats és evacuar el tren el més ràpid possible. El cinturó podria dificultar aquesta evacuació en situacions d’emergència com un incendi o una fuita de gas. A més, una subjecció forta podria provocar lesions greus al coll o al tors a causa de la fricció i la pressió del cos durant l’impacte. Renfe ha afirmat en diverses ocasions que, en el context ferroviari, el cinturó comporta més riscos que beneficis.
Els trens estan concebuts com a estructures d’alta rigidesa, amb zones de deformació controlada als extrems que absorbeixen l’energia cinètica en cas de col·lisió i protegeixen l’habitacle dels passatgers. A causa de la gran massa del tren, les desacceleracions solen ser menys brusques que les d’un cotxe. En altres casos, l’impacte és tan violent que un cinturó podria causar lesions internes mortals en lloc de salvar vides.
Per què als avions sí que és obligatori
En l’aviació existeix una amenaça que no es dona als trens: el moviment vertical i les turbulències. El cinturó evita que els passatgers surtin disparats cap al sostre en cas de turbulències severes o caigudes sobtades de l’avió. També és essencial durant l’enlairament i l’aterratge, moments en què es poden produir frenades brusques a gran velocitat.
El tren està pensat com un mitjà de transport de flux lliure, on els passatgers poden moure’s, anar al vagó cafeteria o viatjar drets en trajectes curts. Segons Renfe, la normativa internacional desaconsella l’ús del cinturó en trens perquè pot resultar més perillós que beneficiós. Implantar-lo obligaria a redissenyar els seients, reduiria la comoditat i faria molt difícil controlar que tots els passatgers el portessin posat.