FARGA i Grup 62 han col·laborat amb l’esmorzar que serveix com a tret de sortida de la jornada festiva d’aquest Sant Jordi 2022 que, enguany, ha agrupat a tres autors que publiquen novetats literàries destacades. Unes novetats que probablement s’acabaran situant entre els exemplars més venuts al llarg del dia i que coneixerem a partir del vespre. Parlem de Sergi Belbel, que ha publicat Morir-ne disset (Edicions Proa); Toni Cruanyes, que ha publicat La Vall de la Llum (Destino) i Empar Moliner, que publica Benvolguda (Columna Edicions).
Sant Jordi 2022, en directe: última hora de la diada del 23 d'abril
Preguntats per El Nacional per quines són les seves recomanacions literàries d’aquest dia tan especial, cada un d’ells ens ha recomanat un exemplar diferent, com es pot veure en el vídeo. Els tres autors que s’apleguen dins el Grup 62 es trobaran firmant exemplars en diferents punts de Barcelona al llarg del dia. Una jornada que afronten tots de la mateixa forma; “amb molta il·lusió i amb ganes de trobar-nos amb els lectors cara a cara”, coincideixen. Tot i que el Sant Jordi d’enguany ha tocat en dissabte i en un dia amb un temps inestable, la il·lusió i l’alegria que representa per a tots ells és visible als seus rostres, on asseguren que amb el feedback que reben dels lectors al llarg del dia, l’alegria i l’energia se'ls multiplica.
Morir-ne disset. Sergi Belbel
Premi Sant Jordi, Proa/Òmnium
Sergi Belbel ens convida amb aquest relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu, posar-nos davant d’un mirall. Ernest Calvo, fill d’una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten alhora—, es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència.
La Vall de la Llum. Toni Cruanyes
Premi Josep Pla, Destino
Toni Cruanyes s’allunya de la seva faceta més periodística per oferir-nos un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum, un poble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través de les vivències amb què una família pagesa s’obre pas en un món que es transforma molt de pressa. Un relat verídic però escrit com una novel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador.
Cruanyes és editor i presentador del Telenotícies Vespre de TV3. Ha estat corresponsal a Londres i París i enviat especial a Washington, l’Havana, Buenos Aires i Brussel·les, entre altres. Fins al moment, ha publicat els assajos de política internacional i catalana Un dels nostres (2019), Un antídot contra l’extrema dreta (Premi Joan Fuster d’Assaig 2012), De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l’esquerra europea (2010) i El llarg adéu de Pinochet (2004).
Benvolguda. Empar Moliner
Premi Ramon Llull, Columna
A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l’amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.
La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s’enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d’ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí. A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat i la caducitat de la vida artística.