“Quan l’ajuntament s’hi implica, la ciutadania també. Entre tots, fem possible un model energètic més segur, eficient i de proximitat”, afirma la Berta Auferil, veïna de Tona, al peu d’un dels flamants fanals nous que el municipi acaba d’inaugurar. Amb una inversió inicial d’1,5 milions d’euros, finançada al 90% per la Diputació de Barcelona, Tona ha substituït prop de 2.600 punts de llum de vapor de sodi per tecnologia LED, renovant també columnes i instal·lacions per adaptar-les a la normativa de seguretat elèctrica, i ha incorporat sistemes de telegestió als quadres. El resultat és una reducció del 62% en el consum energètic, amb un estalvi anual de 344.000 kWh i 165 tones menys d’emissions de CO₂. En termes econòmics, això representa uns 60.000 euros d’estalvi cada any per a les arques municipals.
“Canviar tot l’enllumenat públic a LED és molt més que una millora tècnica: és apostar per la sostenibilitat ambiental i econòmica d’un servei bàsic”, explica Pep Valldeoriola, tècnic de l’Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona.
Tona va ser el primer municipi de la província de Barcelona a obtenir els ajuts del programa Renovables 2030 de la Diputació de Barcelona, l’any 2022, i des d’aleshores no ha parat: el municipi osonenc lidera la transició energètica a la província amb més de 3 milions d’euros d’inversió en eficiència i energies renovables. A més de l’enllumenat, el programa Renovables 2030 ha permès també impulsar una de les instal·lacions més emblemàtiques del municipi: una planta fotovoltaica de 100 kWp a la coberta del Pavelló Municipal d’Esports, capaç de generar uns 150.000 kWh anuals. Es tracta d’una instal·lació d’autoconsum compartit, que distribueix energia neta a set equipaments municipals, entre ells la piscina, el camp de futbol, la residència Can Codina o els habitatges tutelats.
En total, les dues convocatòries de Renovables 2030 han invertit 159,9 milions d’euros per finançar 748 instal·lacions de renovables. 190 dels 311 municipis de la província de Barcelona se n’han beneficiat. El detall de cada projecte, així com la informació agrupada per municipi, comarca i tipologia es pot consultar al portal https://gisportal.diba.cat/sitac/R2030/.
“Estem estudiant la possibilitat de cedir part de l’energia produïda a La Tonenca, la comunitat energètica local”, explica Valldeoriola, que veu en aquest projecte una manera de fer que la ciutadania esdevingui protagonista de la transició energètica.
La Berta Auferil en destaca l’impacte visible: “Potser no tots veiem l’estalvi econòmic, però sí que notem la diferència: la llum LED és més agradable i transmet sensació de seguretat. Però, sobretot, és un símbol de que el poble aposta per un model energètic nou i més net”.
El Pep Valldeoriola crida l’atenció sobre les dificultats que afronten els municipis per posar en marxa projectes de gran envergadura com aquests: la voluntat hi és, però cal el suport de les institucions supramunicipals. No només econòmic, sinó tècnic: l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat brinda assessorament i acompanya en l’elaboració dels projectes executius. “La Diputació de Barcelona no només ens dona finançament; també ens aporta coneixement, planificació i seguiment tècnic. Sense aquest suport seria impossible assolir aquest nivell d’eficiència i inversió”, destaca Valldeoriola.
Amb la segona convocatòria del programa Renovables 2030, Tona ha rebut 1,4 milions d’euros addicionals, que s’han destinat a noves instal·lacions fotovoltaiques i a l’eliminació dels combustibles fòssils dels edificis públics. A més, dues bombes de calor aerotèrmiques substituiran el gas natural a l’escola bressol municipal i a l’edifici de l’ajuntament. Quan aquestes instal·lacions estiguin completades, Tona disposarà d’una potència total de 480 kWp, gairebé mig megawatt d’energia renovable local, que equival al consum de 150 llars durant tot un any.
Consulta el vídeo i tota la informació sobre el programa Renovables 2030 aquí.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proclamats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global 2030.
