El 25 de setembre del 1962 és una jornada que està marcada en negre al Vallès. Aquell dia una gran riuada va deixar 441 morts i 374 desapareguts, la majoria a la comarca del Vallès Occidental, a més de perdre’s centenars d'habitatges i dotzenes de fàbriques, principalment a Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet entre altres poblacions. Es va estimar que les pèrdues materials s'elevaven a 2.700 milions de pessetes, l'equivalent actual aproximat a uns 1.000 milions d'euros. A Terrassa es van comptabilitzar més de 300 morts, en una de les pitjors tragèdies viscudes a la cocapital del Vallès Occidental.
Ara, emmarcada en la commemoració del 62 aniversari d’aquella gran riuada, l'Ajuntament de Terrassa ha anunciat l'obertura d'un procés per trobar infants desapareguts "o robats" durant aquells tràgics fets, sumant-se així a l'entitat 'Niños desaparecidos' que ha estat treballant durant molts anys, amb la recerca de testimonis, declaracions i pistes. Segons recull l’ACN, la iniciativa s'ha presentat aquest dimarts just a la "zona zero" de la riuada, a tocar de la riera de les Arenes, en el marc de la commemoració dels fets i l'inici d'una investigació històrica en profunditat. A més de cercar infants desapareguts, també es procedirà a identificar aquelles víctimes fins ara no identificades i quantificar les dades totals de víctimes, que avui en dia se situen en unes 300.
Entre 50 i 60 nens desapareguts
"Calculem que estem parlant de 50 o 60 nens desapareguts o que van ser robats, alguns van desaparèixer perquè els van robar, i volem saber què va passar aquella nit i què va passar els dies posteriors, què no va fer el règim franquista i què cal fer ara mateix per reparar el dany de moltes famílies", ha detallat l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, segons recull l’ACN. En aquest sentit, Ballart ha destacat que a hores d'ara encara no s'han curat les ferides d'una ciutat on moltes famílies tenen relació amb la riuada de 1962: "Què va passar amb les ajudes del règim franquista i els nens que van desaparèixer, i que tenim la intuïció que poden ser vius?", ha afegit.
En la investigació, per la qual l'Ajuntament aportarà una partida inicial de 6.000 euros, també es vol establir un cens el més exacte possible de víctimes mortals, de persones ferides, de persones desaparegudes i de víctimes no identificades, ja que es desconeix amb exactitud la xifra, i s'ha previst encarregar un estudi al Centre d'Estudis Històrics de Terrassa per recollir els noms i cognoms d'aquestes persones. Igualment, també s’impulsarà un procés d'identificació de víctimes no identificades de la riuada, per part de familiars directes o persones amb interès acreditat. Això es farà donant accés a l'arxiu fotogràfic de víctimes no identificades per a totes aquelles persones que mostrin un interès legítim i demostrable en la identificació de víctimes de les quals se'n va perdre el rastre. Tot plegat garantint la privacitat i demanant la màxima sensibilitat possible als interessats.