Segur que us hi haureu trobat, sortiu d’excursió o de cap de setmana rural i, de sobte, us trobeu amb aquella estranya sensació d’emportar-vos un fil invisible que s’enganxa a la cara. O sense moure’t de casa, arribes cansat de la feina, t’estires al llit una estona i en una cantonada al sostre de l’habitació, veus com s’està creant vida. Les teranyines són presents en molts indrets i, quan apareixen, és senyal que ben a prop hi ha alguna de les 50.000 espècies d’aranyes que existeixen arreu del planeta, organitzades en uns 4.000 gèneres i amb 130 famílies diferents. “El principal tret distintiu de les aranyes, és la seva capacitat per produir i manipular la seda, un conjunt de proteïnes que es sintetitzen en forma líquida en les glàndules sericígenes situades a l’abdomen i que es segreguen a l’exterior, on polimeritzen a través d’uns porus situat a les fileres, uns petits apèndixs situats a l'extrem de l’abdomen”. D’aquesta forma es creen les teranyines, segons detalla Miquel Arnedo, catedràtic de zoologia de la Universitat de Barcelona (UB), especialista en diversitat i evolució d’aràcnids.
Però aquest, no és l’únic tret que identifica les aranyes. També són verinoses, malgrat que el seu verí, excepte en comptades i rares excepcions no és perillós pels humans, “sinó que està especialitzat en paralitzar a les seves principals preses que són altres artròpodes o insectes”. Per identificar-ne l’espècie, un tret habitual que descriu l’expert és fixar-se amb la transferència de l’esperma dels mascles a les femelles, que es dona mitjançant unes estructures copuladores secundàries ubicades als palps, a unes petites potes situades rere els quelícers. Un cop feta la còpula, la posta generalment inclou forces ous, i és habitual veure com la femella pren cura de les cries en els primers estadis de desenvolupament, abans que en fase juvenil abandonin el niu utilitzant la seda i els corrents d’aire com a mitjà de transport, el que s’anomena ballooning.
Les teranyines: un biomaterial molt resistent i extensible
La funció principal de les teranyines que elaboren les aranyes, són per a la captura de les seves preses, però no totes les aranyes tenen la capacitat de sintetitzar i segregar seda per elaborar les teranyines amb aquesta finalitat. Algunes, exposa el catedràtic, l’utilitzen per construir nius, per protegir la posta, com a corda de seguretat o per senyalitzar mitjançant feromones. “La teranyina es tracta del biomaterial més extensible i resistent que trobem a la natura”, afirma Arnedo, que detalla com està formada per un conjunt de proteïnes anomenades espidroïnes, formades per la repetició d’un petit nombre d’aminoàcids. “Hi ha molt interès en la seva síntesi industrial degut a les seves propietats mecàniques. A més, és inert i no produeix rebuig, fet que també s’utilitzi com a fil per a sutures en cirurgia”.
Però de teranyines en podem trobar de molt diferents, ja que en general, cada família d’aranyes té els seus propis tipus de teranyina i cada teranyina, dependrà del tipus de pressa que es vulgui caçar. “Les teles orbiculars -horitzontals amb l’espiral de captura- serveixen per interceptar insectes voladors, en canvi altres en forma de llençol o d’esfera amb fils connectors units al substrat, són utilitzades per captar insectes caminadors”. Unes teranyines que es poden formar en qüestió d’hores i que el rècord de la teranyina més gran que s’ha trobat fins al moment és de 25 metres de llargada, construïda per l’espècie Caserostris darwinia, una espècie endèmica de Madagascar que construeix les seves teles a banda i banda del riu.
A Catalunya les teranyines més grans són les del gènere Argiope, que poden arribar a fer 1 metre
La por o la fòbia a les aranyes
Abans d’acabar, li preguntem a l’expert sobre si és conscient que la seva feina està vinculada directament amb un animal que molts, els genera por i fins i tot fòbia, al que Arnedo respon; “imagino que són pors atàviques i irracionals, com el que té por a les serps o a les paneroles... Probablement, tingui a veure amb el verí, tot i que molt poques espècies son perilloses”. Arnedo acaba puntualitzant com les aranyes, “són uns objectes fascinants d’estudi, un dels organismes més exitosos del planeta, capaç de sintetitzar materials com la seda o el verí amb moltes aplicacions d’interès en enginyeria i medicina, i gràcies a les quals podem conrear cultius, ja que si no fos per les aranyes les plagues d’insectes els devastarien”.