Sense pluralisme. El Tribunal Suprem ha ratificat que "el castellà és llengua vehicular de l'ensenyament en tot l'Estat" espanyol, en confirmar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 6 de març de 2019, sobre el Decret 119/2015 del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. En la resolució, ha considerat que l'omissió de la referència al castellà a l'esmentat decret no suposa la seva exclusió com a llengua vehicular. En la sentència, de 17 de febrer passat, a la que ha tingut accés Europa Press, la sala Contenciosa Administrativa ha desestimat el recurs de cassació que va presentar la Generalitat i el que va interposar l'Advocacia de l'Estat en representació de l'executiu espanyol.

L'alt tribunal espanyol ha recordat que "el castellà és llengua vehicular de l'ensenyament en tot l'Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives Comunitats Autònomes, d'acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable." Així, els magistrats han explicat que "l'omissió de referència al castellà no suposa, per tant, la seva exclusió com a llengua vehicular", ja que això seria "manifestament inconstitucional". En aquest sentit, el tribunal no ha apreciat "ni l'incompliment d'una obligació expressament prevista a la Constitució" ni que l'omissió adduïda creï una situació contrària a l'ordenament jurídic. 

Aquesta resolució apareix ara en ple debat obert per la imposició del 25% de castellà en alguns centres educatius de Catalunya, i la reivindicació d'un grup de pares al TSJC per revocar aquesta mesura.

 

Sentència

En la sentència, la magistrada Pilar Teso, de ponent, s'ha centrat a determinar si l'omissió reglamentària entorn del caràcter vehicular de la llengua castellana és ajustada o no a Dret. Segons consta en la resolució, l'Advocacia de l'Estat va afirmar que la Llei d'Educació de Catalunya "només regula el català com a llengua vehicular, sense desenvolupar en absolut el castellà com a llengua vehicular", i va subratllar que el mateix succeeix respecte de la immersió lingüística.

Els serveis jurídics de l'Estat van considerar que el "silenci reglamentari" sobre el castellà com a llengua vehicular "suposa una absència de norma en la matèria, la qual cosa comporta una desprotecció del castellà com a llengua vehicular en l'educació."

Per la seva part, la Generalitat va defensar que la posició del castellà com a llengua igualment vehicular "resulta salvaguardada, sense que de la remissió del Decret a un marc normatiu genèric, de rang legal, es derivi o pugui derivar-se cap infracció."

El Suprem ha conclòs que no hi ha un "incompliment d'una obligació expressament establerta per la Llei". "Tampoc no pot considerar-se que el denunciat silenci reglamentari determini la creació implícita d'una situació jurídica contrària a la Constitució o a l'ordenament jurídic, doncs, -sosté- aquest silenci no és al Decret que no al·ludeix ni al català ni al castellà, és en la mateixa regulació de la Llei d'Educació de Catalunya i a l'Estatut d'Autonomia",  afirmen els magistrats. La sala ha assegurat que no pot compartir l'argument de l'Advocacia de l'Estat, que identifica com a "vici d'il·legalitat, per omissió o silenci del Decret català, la remissió  reglamentària a la Llei d'Educació de Catalunya", ja que la crítica que expressa no se centra en la norma reglamentària sinó en la pròpia Llei autonòmica.

El Suprem ha assenyalat que encara que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya omet en la seva literalitat tota referència al castellà com a llengua docent, "no pot entendre's que el seu silenci (...) obeeixi a un propòsit deliberat d'exclusió, ja que el precepte estatutari es limita a assenyalar el deure d'utilitzar el català 'normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en la no universitària', però no com l'única, sense impedir, per tant -no podria fer-ho- igual utilització del castellà".

La resolució ha comptat amb el vot particular del magistrat Antonio Fonseca-Herrero, que ha considerat que  s'havia d' estimar el recurs de l'Advocacia de l'Estat. Ha al·legat, entre altres qüestions, que no creu encertada l'afirmació que el silenci reglamentari no determina la creació implícita d'una situació contrària a la Constitució.