El Tribunal Suprem ha resolt que els autònoms puguin deduir les despeses relacionades amb dinars i sopars amb clients i proveïdors, encara que en aquestes trobades no es concretin contractes o acord de negocis. Així, es flexibilitza el criteri, ja que també podran desgravar els diners destinats a regals per a clients o per als propis treballadors. Aquesta mesura s'aplica sobre l'impost de societats i contradiu el criteri establert pel Ministeri d'Hisenda, que fixava que les despeses que es podien deduir eren només aquelles comptables que estiguessin relacionades amb els ingressos de l'empresa i que, de fet, exigeix unes justificacions força estrictes.

Fins ara, Hisenda no considerava que aquestes despeses en relacions públiques es poguessin deduir perquè no influïen en el resultat comptable i entenia que els dinars i sopars o els regals als clients no implicaven un major ingrés de diners. La demostració de la correlació entre despesa i activitat era molt difícil de provar, per a l'Agència Tributària.

El Suprem ha sentenciat, en canvi, que les atencions als clients o al propi personal i les despeses que estan "correlacionades amb els ingressos" que es realitzen dins de l'activitat empresarial amb la finalitat de guanyar més diners sí que són susceptibles de ser desgravables.

Formes de justificar les despeses

Amb aquesta sentència, l'Alt Tribunal estableix noves formes per demostrar "davant de qualsevol inspecció" les despeses indirectament relacionades amb aquestes activitats. En primer lloc, han de tenir a veure amb persones que col·laboren en l'activitat de l'autònom o bé són individus amb els que es vol iniciar un negoci o contracte, fins i tot encara que aquest acord no prosperi. Les vies per fer-ho són múltiples: pot servir un correu electrònic en el qual es comunica al client que se'l convida a un dinar o sopar o bé que se li fa un regal, un missatge o un WhatsApp, una trucada per telèfon o bé que el nom d'aquesta persona figuri en la llista de clients habituals de l'empresa.

D'aquesta manera, els autònoms disposaran ara d'una major seguretat jurídica per poder justificar la deducció d'aquests "donatius i liberalitats" perquè el Suprem considera que "no hi ha una regulació precisa sobre què s'ha d'entendre per correlació entre ingressos i despeses, uns i altres conformen la gestió financera de l'activitat empresarial perquè la realització d'un conjunt d'accions destinades a l'obtenció d'un millor resultat justifica que la relació entre despeses i ingressos pot ser directa com indirecta".

Per al tribunal, els dinars i sopars de treball, els regals o les despeses promocionals, "per la seva pròpia naturalesa i característiques, persegueixen un resultat indirecte i de futur" i això podria argüir la seva correlació amb els ingressos. El Suprem assenyala que l'atenció a clients i proveïdors busca "fidelitzar a uns i altres", que les atencions a treballadors persegueixen "incentivar-los en el treball a desenvolupar" i que "la promoció de productes o de la mateixa empresa té per objecte aconseguir vendes en empreses i millor posicionament empresarial".

 

Imatge principal: Dues persones dinant a un restaurant de la Barceloneta. ACN.