El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència que condemna Iñaki Urdangarín, Diego Torres i Ana María Tejeiro pel cas Nóos. Concretament, el Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat interposats per les defenses d'Urdangarín, Torres, Tejeiro, l'Institut Nóos d'Investigació Aplicada, Virtual Estratègies SL, Nóos Consultoria Estratègica SL, Fundació Esport Cultural i Integració social, Shiriaimasu SL i Institut Strategy Innovation Lab SL contra la sentència de la Sala Penal dictada el passat 8 de juny, que va confirmar les condemnes dictades pel cas Nóos.

L'exduc de Palma i altres condemnats van al·legar "falta de base lògica" en la sentència, però el tribunal diu que si s'ha vulnerat algun dret han d'acudir al Tribunal Constitucional. En la sentència, el TS va condemnar Urdangarín a 5 anys i 10 mesos de presó, 5 mesos menys que la pena imposada al febrer per l'Audiència de Palma, pena que ja està complint.

El Suprem considerava en la sentència del juny que l'exduc de Palma va usar la seva "situació privilegiada" de membres de la Casa Reial com a "trampolí" per als seus negocis. Els magistrats van rebaixar en 5 mesos la pena a Urdangarín per considerar que no va ser autor d'un delicte de falsedat documental.

 

El Suprem va condemnar Urdangarín per malversació, prevaricació, frau a l'administració, dos delictes fiscals i tràfic d'influències i li aplica l'atenuant de reparació del dany per haver ingressat ja imports per fer front a les responsabilitats exigides. Finalment, haurà de pagar una multa de 512.553 euros (la mateixa imposada per Palma). També l'inhabilita de manera absoluta durant 7 anys i 6 mesos. A Diego Torres també li va rebaixar la pena de vuit anys i mig a cinc anys i vuit mesos de presó.

Ara, en una interlocutòria, la sala explica que en aquests escrits s'al·leguen qüestions estranyes al que ha de constituir l'estricte contingut propi d'un incident de nul·litat d'actuacions, ja que no s'ataquen decisions noves adoptades pel Tribunal Suprem en resoldre els recursos de cassació.

L'incident de nul·litat, afegeix la sala, està reservat a lesions de drets fonamentals directament atribuïbles a la sentència de cassació i que no hagin pogut ser denunciats prèviament. En aquest sentit, afirma que la nul·litat d'actuacions de l'article 241 de la Llei orgànica del poder judicial "no pot esdevenir un suposat recurs de súplica per entrar en dialèctica amb el tribunal i rebatre els arguments que hagi pogut exposar en la seva sentència o manifestar les legítimes discrepàncies amb ella".

Tampoc està concebut, segons la interlocutòria, com una via excepcional que brinda a la jurisdicció ordinària una oportunitat d'esmenar una decisió vulneradora d'un dret fonamental que abans no va poder denunciar-se, eludint així la necessitat d'acudir directament al Tribunal Constitucional quan la vulneració, que aflora per primera vegada en la sentència final, podria ser corregida en el si de la jurisdicció ordinària.

Finalment, indica que en l'incident de nul·litat ni es poden replantejar temes ja suscitats i resolts ni qüestions no atribuïbles a l'última sentència quan el defecte identificat resideixi en la sentència d'instància i no s'hagi reclamat la seva correcció en cassació.

El tribunal conclou que les queixes plantejades en aquests incidents no susciten un debat nou, sinó que "són un intent de perllongar o allargar (i en algun punt, ampliar extemporàniament) el debat de cassació".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat