Reinventar-se o morir. Un pagès del Baix Empordà ha aconseguit que la meitat dels seus ingressos vingui d'un camp de blat de moro de més de tres hectàrees en el qual ha dissenyat un laberint. Marc Pujol té un terreny a tocar de la seva finca a Serra de Daró i ha organitzat un laberint dins del camp de conreu que atrau desenes de persones durant els dos mesos i mig que cultiva el camp de blat de moro. En una entrevista amb l'ACN ha reconegut que aquests ingressos li donen "una mica de coll", tot i que lamenta que no es pugui dedicar exclusivament a la tasca de pagès. "A la gent les activitats lúdiques no els importa pagar una mica més, però en relació amb el menjar, costa una mica més. Això empipa el sector, però no podem demanar més", ha afirmat.
Idea innovadora
Fa quatre anys que en Marc Pujol i el seu pare tenen més feia de l'habitual quan planten el blat de moro al camp que tenen a tocar del mas de Serra de Daró. Abans de sembrar, en Marc dibuixa en un paper una espècie de laberint i després el converteix en realitat. Planten normal i tallen just quan la planta tot just arrenca, deixant lliure el pas pels passadissos que es reparteixen a dins de les més de tres hectàrees de terreny cultivat. Quan el blat de moro creix, el laberint es converteix en una realitat i durant dos mesos i mig d'estiu, desenes de persones s'acosten a fer aquesta activitat i passar una estona de lleure. En Marc i el seu pare han aconseguit que aquest atractiu turístic els generi uns ingressos que no acaben d'arribar amb el preu del blat de moro. La realitat és que els marges "són els que són" i atraccions com el laberint, i tot el que comporta, suposa uns diners extra que "venen molt bé per seguir endavant". "Pensa que cobrem el cereal al mateix preu de fa deu anys", ha lamentat.
Malgrat que reconeix que l'activitat els va "molt bé", lamenta que tot el blat de moro que té plantat en aquell camp no els genera el benefici principal. "Al principi ens ho vam agafar com una activitat més al camp i al final ens ha donat un 50% del benefici que en traiem", ha explicat en Marc. Una realitat que Pujol creu que "hauria de fer pensar a tothom" per què un pagès pot aconseguir la meitat dels beneficis fent una activitat que no té res a veure amb la seva feina. "Ens hem hagut de reinventar, perquè amb el tema del cereal que és al que ens dediquem sembla que la gent no està disposada a pagar-ne més perquè puguem viure'n", ha assenyalat. A tot això, cal sumar-hi els problemes derivats de les inclemències meteorològiques com les ventades o les pedregades que poden afectar la collita prevista. Pujol ha recordat que els darrers dies del mes de juliol, que hi va haver una forta tramuntanada que va fer que moltes plantes de blat de moro quedessin afectades.
L'atractiu del laberint
L'atractiu del laberint suposa adequar l'espai i fer-lo diferent cada any per tal que els turistes tinguin una activitat diferent. Això implica dissenyar un recorregut i posar-hi atractius. Aquest any, els participants han de seguir un joc de pistes distribuïdes arreu del laberint i acaba amb un joc. "Cada any pensem coses noves, fins que se'ns acabin les idees", ha assenyalat Pujol. A més, també s'ha habilitat un espai on els usuaris —majoritàriament turisme familiar— poden relaxar-se mentre prenen alguna cosa. Tot plegat s'acaba a mitjans del mes de setembre quan es cull el blat de moro. "Després, la feina que tenim és la de vendre'l i que se'ns pagui a un preu digne", conclou el pagès.