Un programa pilot suec pretén ser la revolució de la neteja municipal a Suècia. Corvid Cleaning, l'empresa darrere d'aquest mètode peculiar, proposa utilitzar corbs entrenats per reconèixer les burilles que els fumadors llancen al carrer. La idea és senzilla: els corbs ensinistrats rebran una recompensa en forma de menjar si són capaços de recollir el major nombre de burilles. L'aliment es proporciona a través d'una màquina a mida dissenyada per una startup de Södertälje, prop d'Estocolm. "Són ocells salvatges que hi participen de manera voluntària", va dir Christian Günther-Hanssen, fundador de Corvid Cleaning.
La Fundació Keep Sweden Tidy assegura que cada any queden més de 1.000 milions de burilles de cigarrets als carrers de Suècia, que representen el 62% de totes les deixalles. Södertälje gasta 20 milions de corones sueques (1,93 milions d'euros) en la neteja de carrers. Günther-Hanssen estima que el seu mètode podria estalviar, com a mínim, el 75% dels costos que comporta la recollida de burilles a la ciutat. Södertälje està duent a terme un projecte pilot abans de desplegar potencialment l'operació per tota la ciutat, sent la salut dels ocells la consideració clau derivat del tipus de residus que hi ha.
Els corbs de Nova Caledònia, un membre de la família dels ocells dels còrvids, són tan bons per raonar com un nen humà de set anys, segons ha suggerit la investigació, cosa que els converteix en els ocells més intel·ligents per a la feina. Günther-Hanssen afegeix: "Són més fàcils d'ensenyar i també hi ha més possibilitats que aprenguin els uns dels altres. Al mateix temps, hi ha un menor risc que mengin qualsevol brossa per error". "L'estimació del cost de recollir les burilles d'avui és d'uns 80 öre [canvi suec] o més per burilla, alguns diuen que dues corones. Si els corbs agafen burilles de cigarret, potser seria de 20 öre per burilla. L'estalvi per al municipi depèn de quantes burilles recullin els corbs". Tomas Thernström, estratega de residus del municipi de Södertälje, va dir que el potencial del pilot depenia del finançament: "Seria interessant veure si això també podria funcionar en altres entorns. També des de la perspectiva que podem ensenyar els corbs a recollir les burilles però no podem ensenyar a la gent a no llençar-les a terra. És un pensament interessant", afirma. Si el pilot resulta satisfactori a Södertälje, la idea és que es converteixi en una solució permanent que complementi les solucions de neteja actuals. Si fos així, els corbs començarien a operar la propera primavera. No és la primera vegada que una idea així es posa en marxa. L'any 2018, una prova similar es va dur a terme en un parc d'atraccions francès amb sis corbs entrenats per recollir burilles i escombraries.