Sentència pionera sobre l’accés a la informació pública. El Tribunal Suprem (TS) ha condemnat el govern espanyol a facilitar a la fundació ciutadana Civio el codi font de l'aplicació informàtica BOSCO, usada per a determinar quines persones poden beneficiar-se o no del bo social elèctric, segons la resolució comunicada aquest dimecres. Civio havia reclamat aquesta informació en comprovar que persones vulnerables eren excloses per a rebre aquesta rebaixa en la factura de la llum, a través d’aquesta gestió automatitzada. Inicialment, l’Audiència Nacional li va donar parcialment la raó, però, no l’accés de les dades amb les quals s’ha nodrit l’eina informàtica, en prioritzar el dret a la protecció intel·lectual de l’administració, defensada pel govern espanyol; criteri ara tombat en favor del dret ciutadà a ser informat per l’administració pública.
Amb aquesta resolució, la secció tercera de la sala del contenciós administratiu del Suprem fixa doctrina a partir del recurs sobre aquesta eina informàtica, desenvolupada pel Ministeri de Transició Ecològica i usada per les empreses comercialitzadores d'energia elèctrica per comprovar si els sol·licitants del bo social compleixen els requisits legals per a tenir la consideració de consumidor vulnerable.
Errors en vídues i famílies nombroses
Així, el Suprem dona la raó a Civio, que al·legava que "sense accés al codi font és impossible o, almenys, d'una dificultat extrema, tenir coneixement dels paràmetres utilitzats per al reconeixement d'aquests drets, la qual cosa resulta especialment rellevant pel fet que el programa BOSCO no contempla cap intervenció de l'administració en el procés de reconeixement de la condició jurídica de consumidor vulnerable, sinó que és el mateix programa el que pren la decisió". En concret, la fundació Civio assegurava que s'havien produït "errors" en "la denegació de l'assignació d'aquesta condició a vídues, i en l'exigència en cas de famílies nombroses de consentiment informat, no previst normativament".
Verificació de l'aplicació
En la resolució, de 77 planes, el tribunal exposa la normativa vigent sobre el dret a la informació pública i resolucions de tribunals espanyols i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). I, en ponderar interessos, inclina la balança a l'entitat enfront de l'administració, i manifesta: "Adquireix singular transcendència l'interès de la fundació recurrent, donada la rellevància pública de la informació objecte de la sol·licitud d'accés -el codi font de l'aplicació BOSCO-, en la mesura en què el seu correcte funcionament i el seu sotmetiment als requisits exigits normativament per a obtenir la condició de consumidor vulnerable resulta determinant per al reconeixement del bo social, la projecció pública del qual és d'innegable magnitud, donada la finalitat que persegueix: la protecció dels consumidors que es troben en una situació social i econòmica més fràgil i la lluita contra la pobresa energètica. A més, la informació objecte d'accés proporciona transparència sobre els assumptes públics i és rellevant per a la societat en el seu conjunt o, almenys, per a una part especialment feble d'aquesta, la qual cosa evidencia el seu interès públic, amb independència que la Fundació Ciutadana Civio sigui una entitat privada."
El tribunal conclou que dona la raó a Civio perquè “evitar l'opacitat de l'algorisme o el codi font es mostra consubstancial a l'Estat democràtic de Dret, subjecte al principi de transparència, i reforça la confiança ciutadana en el correcte funcionament de les administracions públiques.”
Riscos de les noves tecnologies
El Tribunal Suprem també aborda el perill de les noves tecnologies. “La configuració del dret d'accés a la informació pública que hem exposat adquireix especial rellevància davant els riscos que comporta l'ús de les noves tecnologies en l'exercici de les potestats públiques o la prestació de serveis públics, com ocorre amb l'ús de sistemes informàtics de presa de decisions automatitzades en l'activitat de les administracions públiques, especialment, quan, com aquí esdevé, tenen per objecte el reconeixement de drets subjectius dels ciutadans i, més encara, quan es tracta de drets de caràcter social, atribuïbles als ciutadans més desfavorits o necessitats de protecció”, manifesta en la resolució.
El tribunal recorda que "l'anomenat principi de 'transparència algorítmica' imposa a les administracions públiques obligacions d'informació pública per a facilitar l'accés dels ciutadans, d'una manera o una altra, a les característiques fonamentals dels algorismes emprats en la presa de decisions o el seu codi font, com una manifestació del principi de transparència, consagrat constitucionalment."