El president de la Generalitat, Salvador Illa, compareix avui a les 15 hores al Parlament de Catalunya per a informar sobre l'apagada elèctrica que va tenir lloc el passat dilluns 28 d'abril i que va afectar a tota la península Ibèrica. Des del dissabte, el govern espanyol ha posat en marxa el comitè per a l'anàlisi de la crisi energètica, que ha d'analitzar tota la informació rebuda per part de les elèctriques, per tal d'esbrinar quines van ser les causes que va deixar sense llum a milions de persones durant hores.
- El govern espanyol revela que va haver-hi una tercera fallada a la xarxa 19 segons abans de l'apagada
- Diccionari de termes bàsics per no perdre's en els debats sobre l'apagada elèctrica
- Un 59,6% dels ciutadans veu “insuficient” la informació del govern espanyol sobre l’apagada
- El govern espanyol estudiarà per separat el ciberatac i l'error tècnic com a causes de l'apagada general
-
Nous detalls sobre l'apagada general: el sistema elèctric hauria estat a punt de caure el 22 d'abril
Fins aquí el directe d'El Nacional.cat per seguir la compareixença del president Salvador Illa al Parlament amb motiu de l'apagada elèctrica que va tenir lloc el passat dilluns 28 d'abril i que va afectar a tota la península Ibèrica.
És el torn de Ferran Pedret, que ha tornat a criticar l'oposició de Junts i del PP. "Se li poden fer crítiques (a Illa) però s'ha d'estar molt lluny (de la realitat) per titllar-lo de fanàtic en qualsevol tema", contesta a Fernández. El d'Units per Avançar assenyala que la nova crisi posa al centre el debat de l'autonomia estratègica del conjunt de la Unió Europea i de la seguretat.

La diputada Sílvia Orriols torna a prendre la paraula i contesta a Fernández. "Vostè no ens colonitza però Espanya sí. Per què els impostos que paguem els catalans se'n van? No deu ser que som una colònia?", pregunta.

Albiach (Comuns) demana al Govern que es comprometi a enfortir el sistema d'emergències, que sigui ferm amb el tancament de les nuclears i que acceleri la implantació de les renovables arreu del territori.
Garriga (Vox) assegura que Illa menteix al dir que no sabia que el sistema fallaria i acusa el líder socialista de ser "un titella dels Comuns i d'Ursula von der Leyen" per avançar en les renovables.
Fernández insisteix que nuclears i renovables poden conviure i acusa Illa de retòrcer les seves paraules. També avisa que el desplegament de les renovables "fracassarà" perquè els governs municipals "boicotejaran" les inversions dels promotors de renovables argumentant que es destrueix el paisatge.
Alejandro Fernández (PP) critica que Orriols repeteixi que els espanyols són colons i que els catalans estan colonitzats. "No, senyora Orriols, som dos éssers humans lliures i iguals, i ja és hora que ho entengui", diu.
És el torn de la diputada d'ERC Ester Capella, que insisteix que ara és el moment de "recuperar" l'exercici de la sobirania i que més endavant es discutiran les causes de l'apagada. Per això demana una nova comissió per analitzar la resiliència del sistema elèctric català i identificar les mesures per garantir el servei en cas d'apagada.
El diputat de Junts carrega contundent contra la dependència de Catalunya amb l'Estat Espanyol, i d'Illa amb Sánchez, i avisa que això "porta al caos". "Hi ha una alternativa: es diu Junts per Catalunya", recorda.
Batet replica al president Illa que "no ha entrat en atacs personals ni demagògia". "El que va passar la setmana passada va ser molt greu", continua el diputat de Junts, que demana "responsabilitat" a l'executiu. "Els grans lideratges es veuen en els moments difícils i no hi havia ningú a les ràdios", segueix. "Vostè va estar amagat vuit hores fins que va sortir Pedro Sánchez. No podem amagar la gestió d'aquell dia", afegeix.
"Ens convé a tots un debat no precipitat", diu a Fernández (PP). El president defensa que les renovables no són un debat ideològic, sinó un debat tècnic i treu pit de no "traspassar la responsabilitat de la crisi" al govern estatal tal com ho van fer comunitats autònomes del Partit Popular. "Vostès no hi van ser", afegeix.
Illa critica l'oposició del grup parlamentari de Junts. "M'he sentit un punt decebut", diu a Batet arran del seu discurs, que titlla d'oportunista i poc col·laborador. El president demana al diputat de Junts que canviï de postura i col·labori amb el Govern en benefici de Catalunya.
Pel que fa a les nuclears, el líder socialista insisteix que el Govern aposta per les energies renovables, tal com ho fa Europa, però deixa clar que per sobre de tot garantirà la sobirania energètica. "Els garanteixo que el Govern serà autònom a l'hora de prendre decisions", afegeix davant les crítiques d'alguns grups, que l'acusen d'estar sotmès a Sánchez.
El president de la Generalitat dona un consell davant les afirmacions "arriscades" d'alguns diputats. Abans de sentenciar, diu, "cal conèixer les causes" de l'apagada. En aquest sentit, explica que tot i que sobre el govern de Catalunya no recau esbrinar les causes de la crisi, l'executiu col·laborarà per arribar al fons de la qüestió. Illa diu que les conclusions "no arribaran aviat" perquè es tracta d'un tema "molt complex" que necessita temps.
Amb la intervenció de Pedret es dona per acabada la primera ronda del plenari. En aquest moment el president Illa torna a prendre la paraula.
En aquest sentit, el diputat d'Units per Avançar reconeix que "hi ha coses a millorar" però defensa que el govern d'Illa va actuar correctament.
Pel que fa a les crítiques de l'oposició, Pedret subratlla que el PP, Vox i Aliança Catalana "han dissertat sobre les seves pròpies obsessions" per esbiaixar el debat pel que fa a les renovables; i acusa Batet (Junts) d'intentar "erosionar" el Govern de manera "poc patriòtica" aprofitant la situació de crisi que es va viure.
Ferran Pedret, d'Units per Avançar, destaca el comportament "exemplar" que van exhibir la ciutadania de Catalunya i els treballadors públics durant l'apagada. "En escenaris semblants es va trigar molt a recuperar la situació, però aquesta vegada es va poder recuperar ràpidament", afirma pel que fa a la recuperació del sistema. En aquest sentit, defensa la gestió de l'executiu català i diu que "va estar on tocava".
"Aliança defensa la sobirania energètica, vostè la submissió i, per tant, la dependència", carrega contra Illa. "Som líders amb vassallatge", afegeix. També critica que l'executiu català no té cap "desplegament seriós" a mitjà ni a llarg termini i avisa que la falta de plans deixarà desemparats els catalans energèticament. En aquest sentit, demana que s'allargui la vida a les nuclears.
Orriols critica que el Govern no es replantegi el funcionament de la xarxa elèctrica per motius ideològics i acusa els socialistes de desautoritzar projectes per garantir l'autonomia catalana. "La moral ecologista no genera watts", afegeix.
És el torn de la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols. "Encara és hora que se'ns doni una resposta plausible", comença la diputada, que assenyala que les compareixences de l'executiu van ser opaques i van servir per blindar el Govern davant la ciutadania.
L'anticapitalista proposa la creació d'una comissió d'investigació per esclarir els motius de l'apagada elèctrica.
Cornellà insisteix que les nuclears són part del problema i no de la solució i demana a Illa que "no li tremolin les cames" i que tiri endavant el pla per tancar les centrals. "El problema és que la transició energètica s'està fent sense planificació", apunta el de la CUP.
El diputat de la CUP Dani Cornellà pren la paraula. "Novament ens va demostrar que va tard", diu assenyalat la gestió del president Illa, a qui acusa "d'estar al servei del govern espanyol" en comptes de "donar la cara". "Una vegada més els municipis del país van ser la columna vertebral del país en un moment complicadíssim", exposa en contraposició.
La dels Comuns assegura que no té sentit que un percentatge de Red Eléctrica estigui en mans de privats i defensa que el govern espanyol ha d'avançar en les energètiques públiques. A banda, demana al president Illa que no cedeixi a les pressions per allargar la vida a les nuclears. "Estem parlant molt de les nuclears però poc de les hidroelèctriques, que té capacitat d'emmagatzematge. El futur és renovable o no hi haurà futur", conclou.
Albiach exposa que una de les grans lliçons apreses arran de l'apagada és que cal aprofundir en el funcionament de la xarxa elèctrica del país.
Pren la paraula Jéssica Albiach, dels Comuns, que agraeix la tasca dels serveis d'emergències i la conducta cívica dels ciutadans. "Més enllà de l'apagada, hem d'anar al debat de fons: alguns estan intentant allargar la vida de les nuclears", alerta la diputada. En aquesta línia, avisa que l'apagada ha estat utilitzada per la dreta com a pretext per defensar els seus interessos privats.
"S'ha constatat que la seva política energètica és un atemptat contra els ciutadans", sentencia Garriga, que assegura que les polítiques mediambientals catalanes són "de les més restrictives" d'Europa i alerta que estan mogudes pel "fanatisme climàtic".
En aquest sentit, el diputat assegura que Vox i altres entitats ja van avisar que podia haver-hi una apagada. "L'informe de Red Eléctrica ja va advertir del col·lapse", diu a tall d'exemple. És per això que demana que el Govern rectifiqui la seva política del model energètic, que ha estat imposada "a cop d'ideologia". Per tot això, "com a mínim havia de presentar la dimissió d'algú del seu Govern", afegeix dirigint-se a Illa.
A continuació, en nom del grup parlamentari de Vox, el diputat Ignacio Garriga reconeix que la mala gestió dels socialistes "no l'ha sorprès". "Ha dit que sap el que ha passat, però ha obviat la vertadera causa: el fallit pla energètic que voleu continuar impulsant", assenyala.
Pel que fa a la gestió del Govern, el popular assenyala que la comunicació va ser "correcte" entre polítics però "molt deficient" de cara a la ciutadania. "Aquí el més important era la ciutadania, i va suspendre", continua.
Fernández defensa que Catalunya necessita més energia i més barata, i pregunta per què les nuclears tenen tan mala fama. En aquest sentit, assenyala que el territori pot ser capdavanter en renovables sense deixar de banda les nuclears.
És el torn del diputat del PP Alejandro Fernández. "Renovables sí, però nuclear també o anirem al col·lapse", avisa, en castellà. El popular afirma que Illa és "incapaç" d'abordar les qüestions de fons darrere de l'apagada: "No ha dit què pensa fer per prevenir que torni a passar al futur", afegeix.
Capella insisteix que Catalunya necessita que el Govern avanci en un pla territorial per desplegar les renovables. "L'electrificació que necessitem passa per crear centres de generació i emmagatzematge arreu del territori", explica.
Jové comparteix el torn amb la diputada d'ERC Ester Capella. "No tenim cap dubte que el govern treballava, però va faltar aparèixer per donar seguretat a la ciutadania. Aquí la nostra crítica", apunta la diputada.
"És vergonyós que encara avui no sapiguem què ha passat", afegeix Jové. El diputat avisa també que no s'ha de reobrir el debat de les energètiques. En aquest sentit, demana a Illa que aprofiti el moment i "reivindiqui" la Generalitat com un agent impulsor de les renovables.
Josep Maria Jové, del grup parlamentari d'ERC, remarca des de l'escó que el govern Illa "ho va fer malament". A parer seu, "va mancar informació" per part de l'executiu. "Va anar a remolc de la Moncloa", assenyala en la mateixa línia que Batet.
"S'assumiran responsabilitats? La gestió comunicativa de l'apagada va ser un fracàs. Vostè té un problema de lideratge", continua Batet, que recorda que les vuit hores d'espera es van fer "eternes" per la ciutadania. En aquest sentit, insinua que Illa no va sortir perquè esperava que Madrid li donés l'ordre per fer-ho. "Catalunya necessita més independència, ha quedat demostrat", afirma.
"Estaven totalment absents i desapareguts", assenyala Batet, que defensa que la falta de resposta de l'executiu va "agreujar el problema".
El diputat de Junts Albert Batet carrega contra el president Illa. "El seu govern no va bé", sentencia tan bon punt pren la paraula, i avisa que la situació de la DGAIA també podria desencadenar en una "gran crisi" de país. Batet retreu que el líder socialista no sortís a declarar amb la crisi a Rodalies i assenyala que, ara, amb l'apagada, ha rectificat, però sense donar explicacions. "Se li demanava liderar i comunicar, i ni una cosa ni l'altre", critica.
"Espero que tots estiguem al peu del canó i no pas al peu del titular", conclou Salvador Illa, per demanar unitat a la resta de grups parlamentaris de cara als reptes de futur del país.
"Assenyalar les energies verdes i renovables és un error. (...) Hem de recuperar el lloc que ens correspon en aquest àmbit, i el Govern de Catalunya està en sintonia amb les institucions europees. La dependència energètica és una vulnerabilitat", sentencia Salvador Illa, que insisteix que el futur del país implica desenvolupar les energies renovables.
Què farà ara el Govern? "És bo fer una valoració pausada i treure lliçons per millorar. Hem pres tres decisions: crear com més aviat millor d'una sala conjunta d'emergències (...), garantir que els serveis essencials tinguin una autonomia mínima de 48 hores (...) i estendre la xarxa Rescat —la xarxa pública de comunicacions de la Generalitat pels cossos de seguretat i emergències— (...)", ha anunciat Salvador Illa.
"Si volem autogovern és per fer-lo servir", insisteix Salvador Illa, sobre la negativa a sol·licitar el nivell 3 d'emergència i la consegüent intervenció del govern espanyol. D'altra banda, recorda que s'han obert expedients informatius a Red Eléctrica i Endesa per esbrinar què va passar.
Salvador Illa ara compara l'actuació de Catalunya davant de la d'altres comunitats autònomes, concretament les vuit autonomies que van sol·licitar el nivell 3 d'emergència —en especial, la Comunitat de Madrid—. "El Govern va rebre un oferiment oficial per saber si volíem sol·licitar el nivell 3 d'emergència i vam descartar-ho perquè ens va semblar una mesura desproporcionada. Respecto les decisions d'altres presidents autonòmics, però també dic clarament que no les comparteixo", afegeix, considerant que aquesta és "la millor forma de fer país": "Fent front als problemes".
Pel que fa a la recuperació del servei, Salvador Illa agraeix els treballadors dels operadors privats. "Catalunya va ser de les primeres zones que es va recuperar gràcies a la interconnexió amb França", afegeix. Una vegada més, el president treu pit de les set reunions celebrades i de les corresponents compareixences.
Salvador Illa treu pit de la celebració de fins a set reunions del gabinet de crisi, amb les corresponents compareixences després de la finalització de cadascuna d'elles. Així mateix, celebra que els serveis mèdics i de seguretat, entre d'altres, van poder funcionar correctament. Sí que reconeix problemes en mobilitat, sobretot en la xarxa ferroviària. De la mateixa manera, admet que FGC es va recuperar abans que Rodalies.
"Cal esbrinar les causes que han provocat aquesta situació", continua Salvador Illa, que procedeix a assenyalar què va fer la Generalitat. El president recorda apagades anteriors, que són "incomparables" a la del dia 28 d'abril perquè estaven localitzades. Pel que fa a la protecció civil, defensa que el Govern "va actuar" d'acord amb quatre prioritats: protegir les persones, recuperar el servei, col·laborar amb totes les administracions i informar de forma veraç a la ciutadania.
🔴 Comença la sessió. Té la paraula el president de la Generalitat, Salvador Illa, per retre comptes per la resposta davant l'apagada elèctrica del passat dilluns 28 d'abril. "No hi ha precedents d'un fet com aquest. Què va passar? Tres fets encadenats expliquen el que va passar: en primer lloc, a les 12.33 cau un grup de generació elèctrica a la zona sud-oest; després, torna a caure un altre grup, presumiblement el mateix, i no s'aconsegueix el mateix; uns segons després, França talla la connexió", apunta, fent referència a tres oscil·lacions.
Comencen a arribar els diputats al Parlament. El president Josep Rull ja és a la Mesa. El president de la Generalitat, Salvador Illa, a punt d'entrar al ple, en el qual compareixerà per parlar sobre l'apagada general. La sessió s'iniciarà aviat.
Per la seva banda, Junts ha registrat una sol·licitud de compareixença al Parlament del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, perquè expliqui la gestió comunicativa del Govern durant l'apagada elèctrica. En un comunicat, la formació dirigida per Albert Batet creu que la gestió de l'executiu va ser "pèssima". A banda de Dalmau, també volen que comparegui al Parlament la directora general de Comunicació del Govern, Cristina Farrés.
La viceprimera secretària del PSC i portaveu del partit, Lluïsa Moret, ha defensat la resposta del Govern davant de la gran apagada elèctrica de la setmana passada. La dirigent socialista ha assegurat que la Generalitat en va fer “una gestió molt ràpida” i que Catalunya va ser la primera comunitat autònoma “que va posar en marxa un comitè de crisi”.
La CUP vol que el Parlament creï una comissió d'investigació sobre l'apagada elèctrica. Així ho ha dit el diputat cupaire Dani Cornellà, que ha defensat que aquest òrgan permetria que es depuri responsabilitats si s'ha produït negligències. Per a la CUP una comissió d'investigació és "la millor opció" per esclarir les causes de l'apagada.
El govern de Salvador Illa ha rebut crítiques de l'oposició per la tardança a sortir a donar alguna explicació a la ciutadania sobre el que s'estava produint el dia de l'apagada general. Sobre aquesta qüestió la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha justificat que el Govern trigués quatre hores a comparèixer el dia de l'apagada "perquè volia dir quelcom més que no hi havia llum".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, compareixerà aquest dimarts a partir de les 15.00 hores al Parlament per explicar la gestió del Govern sobre l'apagada elèctrica del passat dilluns 28 d'abril. Aquest serà el primer punt de l'ordre del dia del ple. L’ordre del dia també inclourà la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat; les interpel·lacions dels grups als consellers, i els debats i les votacions de les mocions presentades pels grups.