La llengua pren consciència en l'àmbit sanitari. Si a Catalunya ha robat el protagonisme el nou curs de català que estarà disponible per a 2.700 professionals, a les Illes Balears també hi ha novetats. En aquest cas, però, el moviment no arriba per la via oficial perquè al territori insular no és el govern (del Partit Popular i amb el suport extern de Vox) qui s'ha encarregat de potenciar la llengua pròpia al sector de la salut. Més aviat al contrari: centenars de professionals balears es van unir a finals de gener per promoure el català, sota el nom Sanitaris per la Llengua i amb el suport de l'Obra Cultural Balear. La iniciativa va arrencar amb la participació de 300 persones, però en poques setmanes ja s'ha enfilat fins a prop de 700.
En la presentació de la plataforma, els seus promotors van explicar que el principal motiu per la fundació de Sanitaris per la Llengua és precisament el "retrocés important de l'ús habitual del català a l'àmbit sanitari" que s'ha viscut en els últims anys. De fet, les Illes Balears són un dels territoris amb major presència de professionals de la salut provinents de fora: prop de la meitat venen de regions que no són de parla catalana. Això provoca una situació en què el castellà guanya progressivament més força en la comunicació quotidiana. "Existeix un desconeixement dels drets lingüístics dels pacients tant per part dels professionals sanitaris com per part dels mateixos usuaris", lamenten. ElNacional.cat ha parlat amb tres membres de la plataforma per saber-ne més detalls.
Un 'atac de feridura' o 'el ballador de l'anca'?
El problema principal no és el que podríem imaginar-nos. Segons relata Quique Manuel-Rimbau, que és cirurgià vascular, els casos que es troben no són de sanitaris o pacients "radicals incapaços de canviar de llengua". La discriminació que pateix el català en l'àmbit de salut a les Illes Balears, doncs, no és d'un rebuig per part de la població castellanoparlant, sinó tot el contrari. Són els mateixos illencs qui, malgrat tenir com a llengua habitual el mallorquí, el menorquí o l'eivissenc, canvien de llengua per dirigir-se de primeres al seu metge o infermera. "Quan un pacient va a l'hospital, té sempre una actitud col·laboradora. I com que estan angoixats i volen que se'ls entengui, tenen la impressió que se'ls entendrà millor si parlen en castellà", explica el Quique.
Hi coincideix Tomeu Ramis, que és anestesista. Per a ell, aquest comportament s'explica per una herència passada en què el català era vist com una llengua de segon nivell. Els pacients, explica, tenen "por de patir rebuig" si parlen en mallorquí, menorquí o eivissenc, i opten pel castellà des del primer moment. "Molta gent pateix encara el marc mental del postfranquisme, en què els sanitaris són vistos com l'autoritat i, per tant, se'ls ha de tractar en castellà". Marc Bonet, que és metge anestesiòleg i coordinador de Sanitaris per la Llengua, també descriu aquesta realitat a les sales de consulta. "Moltes vegades el pacient no vol inconvenients i xerra en castellà perquè sap que així no tindrà problemes", explica. Per això, els professionals que són membres de la iniciativa porten ara uns pins a la bata per tal d'identificar-se de cara al pacient i que aquest pugui saber que pot dirigir-se-li d'entrada en català.
El Marc no té inconvenient per comunicar-se en cap de les dues llengües, però no tots els seus companys poden fer el mateix, cosa que passa factura al pacient perquè no pot expressar-se de la manera que li és "més coherent". Això comporta dificultats particularment quan es volen comunicar mals i afeccions sense conèixer la seva traducció exacta. Un 'atac de feridura', per exemple, és 'un ictus', mentre que 'el ballador de l'anca' és el 'cap del fèmur', allà on aquest os s'uneix amb la pelvis. De fet, la plataforma ja està elaborant un document en el qual vol recopilar una llarga llista de paraules i expressions típicament insulars amb els seus significats.
Mentrestant, ja s'han donat nombrosos casos pràctics de dificultats per entendre's. "Una vegada, un malalt tenia picors i li sortia dir 'coïtja', que és propi del dialecte d'aquí. I una anestesista s'estranyava i pregunta 'Diu que té 'coïtja' i es rasca, que vol dir 'picor' això?", recorda el Tomeu. Una altra anècdota el relata el Marc, que recorda com una pacient de mitjana edat volia explicar a una infermera que sentia punxades pel cos. "Però no li sortia la paraula i deia que sentia 'punyiments', ella insistia i insistia i es posava nerviosa perquè no li sortia la paraula i la infermera no l'entenia", descriu.
Cursos de català, una necessitat
La iniciativa, inevitablement, ha generat recels i oposició d'una part de la societat mallorquina, menorquina i eivissenca que no ha acabat d'entendre quin és el seu objectiu, amb veus que han acusat els promotors de castellanofòbia, i alguns companys de feina que consideren que es una imposició. El Quique creu que es tracta d'un "conflicte interessat", i lamenta que s'hagi utilitzat aquesta qüestió de "forma política". No és casualitat, tampoc, que el moviment hagi tingut lloc a les Illes Balears, on el govern autonòmic del Partit Popular i amb el suport extern de Vox va eliminar l'estiu passat l'obligació de conèixer el català per tal de poder treballar a la sanitat illenca. L'argument era que aquest requisit repel·lia possibles professionals que només parlaven castellà, en un moment en què el territori té demanda de nous metges i infermeres.
El Marc coincideix que ve "molta gent de fora" a treballar al sector de la salut, però remarca que saber parlar la llengua pròpia "és una necessitat". "Els pacients han de poder explicar el seu patiment íntim en català", subratlla. Per això, la iniciava no vol demonitzar el castellà, sinó que simplement "posar-ho més fàcil a la gent". Si són els professionals els que han posat en marxa la campanya és només perquè "el pacient no començarà mai cap batalla", tal com remarca. "Ells volen curar-se i, per tant, callaran. Els sanitaris hem de fer la primera passa", conclou.
Per tal de resoldre aquesta problemàtica, la solució és senzilla: fomentar l'aprenentatge del català entre tots els professionals. D'aquesta manera, els pacients que s'expressen a casa seva en mallorquí, menorquí o eivissenc no hauran de canviar de llengua quan arriben a la sala de consulta. Per això, més enllà del document amb el vocabulari idiosincràtic de l'àmbit de la salut que prepara la plataforma —i assumint que l'actual govern no recuperarà l'exigència de conèixer català—, els sanitaris proposen una altra opció: cursos de català. "És una de les coses que tenim intenció de demanar quan ens reunim amb la Conselleria o amb Ib-Salut", explica el Tomeu. Actualment n'existeixen, però són fora d'horari laboral "i no hi ha facilitats per fer-los". En tot cas, la majoria de sanitaris tan sols pretén fer bé la seva feina. "I per això tothom ha de tenir clar que atendre els pacients en català és una necessitat assistencial".