Els robatoris dins les cases, pisos i masies pugen. Pugen i els Mossos admeten que aquest 2015 no ho han fet gaire bé per impedir-ho. El mateix conseller d'Interior, Jordi Jané, diu que la xifra "és alarmant i fa encendre els llums d'alerta als mossos".

Durant tot l'any 2015 s'han denunciat 27.481 robatoris amb força als domicilis. Són un 10% més que l'any 2014. Les zones on n'hi ha més són les metropolitanes i en primeres residències. El 58% són pisos i apartaments, el 38% són cases i un 4% són masies. "Aquesta dada no és bona. De totes les dades del 2015, aquesta és la que més ens preocupa" persisteix Jané.

De moment el que se sap del perfil dels lladres és que, tot i que hi ha algun grup organitzat, n'hi ha molts que actuen sols.

El conseller ha presentat aquest matí el balanç de delictes del 2015. Els robatoris amb força als domiclis són els únics que creixen. Els lladres entren menys a robar a les botigues, als cotxes i fan menys estrebades, també, al mig del carrer.

La tendència és la mateixa que a Barcelona, segons l'Ajuntament, on els robatoris amb força han crescut un 32%, i han passat de 3.868 a 5.115. I és que segons Interior el problema està generalizat a tot Catalunya.

"La matèria no es crea ni es destrueix, es transforma"

Què està passant perquè hagin pujat els robatoris amb força als domicilis? Bàsicament hi ha uns lladres que es dedicaven a uns delictes i ara han canviat d'especialitat, segons el comissiari en cap dels Mossos, Josep Lluis Trapero, "La matèria no es crea ni es destrueix, es transforma", ha dit.

 

En aquest sentit, una part de la delinqüència que abans es dedicava a altres àmbits està fugint del delicte que té una pena més greu i per tant una condemna més llarga. Els robatoris amb força no són delictes especialment castigats. Un lladre de cases que hi entra quan els propietaris no hi són, si l'enxampen, es pot passar de 2 a 5 anys a la presó. En altres països aquest tipus de delicte està penat amb més anys.

L'altre factor és el mercat de segona mà, que amb la crisi ha agafat més volada i on és més fàcil endossar articles electrònics robats per revendre. Amb la crisi, els consumidors s'ho pensen dos cops abans de comprar articles nous i es passen als de segona mà. Bàsicament el que busquen els lladres a les cases són petits aparells electrònics, diners i joies.

L'estratègia policial

Els Mossos d'Esquadra han dissenyat un pla a tres bandes per combatre els lladres de cases. Es crea una unitat específica per treballar de manera concreta pel robatori als domicilis. Una unitat que estarà a totes les regions i que treballarà per investigar i analitzar tots els fets. "Estem fent autocrítica", diu el comissari en cap, Josep Lluís Trapero, "des del moment que reconec que ara creem un grup per treballar en l'ambit del domicili... Fins ara no ho hem fet".

 

També s'estan reformulant el Pla Operatiu Especial (POE) de l'habitatge, el que determina les pautes de vigilàncies i actuacions pel que fa als domicilis. Els Mossos no dubten a admetre que ha fallat i que cal millorar-lo.

La policia, a més, està fent una anàlisi per determinar el modus operandi dels lladres i establir els seus perfils. És bàsic per poder avançar-se als robatoris.

I un punt important amb un cert to a retret a jutges i fiscals, és que els deixin treballar amb més facilitat. Els mossos asseguren que estan tenint "problemes importants per aconseguir ordres en l'ambit de la investigació, entrades i registre, intervenció telefonica i els posicionaments". Són les eines bàsiques per perseguir el delicte i poder-lo investigar amb celeritat. Segons Trapero "abans era més fàcil tenir ordres que autoritzessin aquesta mena de diligència i això moltes vegades ens perjudica i entorpeix la investigació". Parla de fa 10 anys, quan precisament ell era el cap de la Divisió Criminal.

El conseller ha volgut puntualitzar que no tenen "cap queixa ni del poder judicial ni de la fiscalia". "Al contrari tenim un molt bon nivell de col·laboració. Que no s'interpreti aquest suggeriment que estem tractant a nivell de cos com una crítica, que no hi és en absolut", ha dit. Ha assegurat que la "col·laboració és optima i fluida" però tot el cos creu que es podria millorar i que hi ha alguns jutges i fiscals més conservadors a l'hora de donar certes autoritzacions perquè temen que es vulnerin drets.

Per això també estudien treballar més coordinadament amb la judicatura.