La trobada ultra del passat dijous 12 d’octubre a Barcelona, la que va des de plaça d’Espanya fins a Montjuïc i acaba a la plaça de Sant Jordi amb un aquelarre espanyolista, estava sota la lupa dels agents d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Eren dies crítics. Faltaven menys de set dies per a l’explotació del cas Dracaris i es tenia informació que la majoria dels integrants de la cúpula dirigent de Combat 18 a Espanya serien a la trobada. I així va ser. A més de dirigents de Democracia Nacional també hi havia integrants del grupuscle, el braç armat de Blood and Honour.
El president, el vicepresident, el tresorer i cinc persones més vinculades a Combat 18 van participar en la concentració, que va tenir, entre els més destacats, la participació de Pedro Chaparro, líder de Democracia Nacional, condemnat pel cas Blanquerna, l’assalt a la delegació catalana a Madrid l’Onze de Setembre de 2015, i també per haver amenaçat a un fotoperiodista. El 12 d’octubre és, per aquests individus d’ultradreta, un dia clau. El dia de la Raça, en el seu argumentari neonazi, nacionalsocialista, racista i antisemita. I un dia que, a més, es troben de manera presencial i, si bé sota vigilància policial, poden campar lliures per la ciutat de Barcelona.
Agressió a un home en cadira de rodes baixant de Montjuïc
Els Mossos feia setmanes que els anaven darrere i l’explotació del cas Dracaris ja tenia data i autorització judicial. Aquesta trobada ultra va ser el darrer moment que la direcció de Combat 18 es va trobar abans de tornar-se a reunir tots a la comissaria de Manresa, quan van ser detinguts, i abans de ser entregats a la jutgessa que va portar el cas, que els va deixar en llibertat amb càrrecs, alguns d’ells amb mesures cautelars.
Baixant de Montjuïc, i segons ha pogut saber ElNacional.cat, alguns dels membres d’aquesta organització criminal van atacar una persona que anava amb cadira de rodes al crit de “tullido”. L’atac es va poder frustrar de manera ràpida pel seguiment que estaven fent agents de paisà d’Informació, que van alertar a patrulles uniformades dels Mossos, que van presentar-se a la zona. Els agents van identificar els autors de l’agressió i els insults i van quedar denunciats per un delicte d’odi, es va decidir no detenir-los i només imputar-los el delicte, per evitar frustrar l’operació que estava en marxa que havia d’acabar amb escorcolls i detencions aquesta setmana.
Esclafar l’ou de la serp
Els integrants de Combat 18 són persones conegudes per l’entorn policial per la seva radicalització prolongada en el temps i per la relació que han mantingut els darrers anys amb grupuscles d’extrema i ultradreta a escala espanyola. La manca de capacitat econòmica els ha impedit poder fer accions letals contra els seus objectius; mesquites, interessos jueus com sinagogues i casals i espais de l’esquerra antisistema.
Un dels perills, asseguren els investigadors dels Mossos, era que l’organització, que estava formada ara per una cúpula i un grup de militants que no superava la vintena, era la captació de militància. Era un dels seus objectius. Els Mossos asseguren que la decapitació de Combat 18 en aquesta fase embrionària, a més d’evitar accions concretes i molt perilloses, com les que en les trobades havien arribat a imaginar, en un pla, de moment, fantasiós, també ha evitat la captació de nous membres, joves, en una fase inicial de radicalització, un fet que hauria donat de múscul i finançament a l’organització.
Explotant el cas ara, abans fins i tot que Combat 18 hagués aconseguit capacitat per atacar els seus objectius, han aconseguit, asseguren els analistes dels Mossos, esclafar l’ou de la serp i evitar que l’organització s’hagi pogut fer més gran. Cal recordar que més enllà dels problemes interns, el cop d’estat per derrocar el president o la falta de recursos, Combat 18 mantenia contactes internacionals amb la facció a França i rebia formació i instrucció.
El perill del supremacisme blanc
Aquesta organització desmantellada pels Mossos es basa en teories de la conspiració contra l’ordre establert per defensar la “nació blanca”, amenaçada, asseguren, per polítics, jutges, immigració, jueus i maçons. Per combatre aquesta onada progressista, causant de tots els mals d’occident, segons ells, avalen la lluita armada i les accions que puguin causar baixes personals.
Justifiquen la violència a qualsevol indret del món i ho fan a partir d'una tàctica que es diu resistència “sense líder” seguint les teories del Manual del soldat polític, un llibre de referència que marca els objectius a escala internacional i els enemics de la seva causa, que beu del nazisme actualitzant els postulats d’Adolf Hitler, a qui reten homenatge amb el nom del grup. Els números 1 i 8, la posició de les lletres ‘a’ i ‘h’.