"Va ser acte de barbàrie". Membres de la Comissió de la Dignitat i d'altres entitats s'han aplegat aquest dimecres a Guadarrama per retre homenatge a Josep Sunyol i Garriga, president del Barça i diputat d'ERC a les Corts (1931-1933), afusellat, juntament amb el periodista Pere Ventura, un xofer i un tinent republicà, per part d'un escamot franquista avui fa 90 anys. A l'acte, s'ha fet una ofrena floral en una estela commemorativa, situada al parc d'El Gurugú. Els intents de trobar i recuperar les despulles de Sunyol i de les tres persones que l'acompanyaven, també assassinades, continuen sent vedats pel Ministeri de Defensa, malgrat que la nova llei de memòria democràtica espanyola, en vigor des de fa 2022, impulsa la reparació a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
"Mai serà prou l'agraïment que podem mostrar envers l'exemple que aquells republicans catalans ens van donar en la seva oposició al franquisme i al feixisme que representava el règim franquista", ha manifestat Toni Strubell Trueta, membre de la Comissió de la Dignitat. A l'acte, també ha intervingut l'actor Nan Valentí, que ha recordat moments de la vida de l'empresari "mecenes de la cultura i l'esport, i amb sentiment independentista" i ha representat el moment en què Sunyol va ser detingut pels falangistes en el punt quilomètric 52 de la carretera nacional 6 i poc després el van afusellar amb els seus companys. "És molt poc el que el fa l'Estat espanyol per rehabilitar i honorar figures com en Sunyol i, en general, la deficient democràcia espanyola i la insuficient càrrega que hauria de donar el Govern amb una data com aquesta; l'hem de suplir la societat civil amb un acte com aquest que és molt digne", ha afegit Strubell. En el record, han participat integrants dels Amics de Josep Sunyol, la revista Sàpiens, i també la vicepresidenta institucional del FC Barcelona, Elena Fort. El Barça, com cada any, també ha recordat el seu president a les xarxes socials.
Avui, 6 d’agost, es compleixen 90 anys de l’afusellament del president Josep Sunyol i Garriga per part de l’exèrcit franquista.https://t.co/RheDL5ilNj
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) August 6, 2026
Animar els soldats republicans
La crònica històrica explica que el 1936, tres setmanes després d'esclatar la Guerra Civil, Sunyol es va dirigir al front del Guadarrama per saludar i animar als soldats republicans. Anava en un cotxe amb la bandera catalana, acompanyat del periodista de La Rambla Pere Ventura i Virgili, el xòfer i un tinent republicà. En arribar a Guadarrama es van perdre i van anar a parar al bàndol franquista. Els van rebre uns falangistes amb uniformes republicans. "Viva la República!", va dir-los Sunyol, fins que es van adonar que eren del bàndol rebel. Tots quatre van ser afusellats. La Rambla, diari esportiu i catalanista, va publicar la notícia de l'assassinat de Sunyol, propietari i editor d'aquest diari, i els tres companys el 9 d'agost.
President del Barça, només un any
Josep Sunyol, nascut el 21 de juliol del 1898, era l’hereu d’una de les fortunes més importants de Barcelona. El seu pare, Josep, i el seu oncle, Ildefons, eren els propietaris de la Compañía de Indústrias Agrícolas, una empresa que va tenir la visió d’extreure el sucre de la remolatxa, quan es va tancar el mercat de Cuba. Es va llicenciar com a advocat el novembre del 1920. Va entrar al negoci familiar i es va casar amb Glòria Soler, filla d’una altra família barcelonina acomodada, amb qui només tindria un fill, Josep, empresari i col·leccionista d'art, mort el 2019, segons s’explica en un article a Sàpiens.
Sunyol es va fer soci del FC Barcelona l’any 1925 arran de la clausura del Camp de les Corts durant sis mesos decretada pel capità general de Catalunya, Milans del Bosch, per la xiulada a l'himne espanyol. El 1935 va ser elegit president del FC Barcelona, que llavors vivia una greu crisi econòmica i social que, per a molts socis, que ell va remuntar. Només va poder ser president del club blaugrana un any.
Els investigadors, impulsats per la junta del president Joan Laporta, han indicat que les restes del president del Barça executat i dels seus companys són en uns terrenys localitzats dins de la Residencia Militar Guadarrama. L'any 2022 el Ministeri de Defensa no els va permetre excavar en assegurar que calia el permís familiar. L'únic fill de Sunyol ja havia mort, tot i que va deixar mostres d'ADN per a la identificació del seu pare.
Homenatge a Barcelona, pendent
Precisament, el maig passat, l'Ajuntament de Barcelona va acceptar la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya per impulsar "en col·laboració amb el F.C. Barcelona i amb les institucions i entitats que s’hi vulguin sumar, un acte públic d’homenatge i memòria en record de Josep Sunyol i Garriga, amb voluntat de reparació simbòlica, de pedagogia democràtica i de preservació del llegat de les persones que van defensar les llibertats davant la violència totalitària, coincidint amb la commemoració del 90è aniversari del seu assassinat per l’exèrcit feixista". De moment, no s'ha anunciat quan es farà aquest homenatge.