En un context d'emergència climàtica, tota acció que contribueixi a prevenir els efectes que es deriven d'aquesta és necessària. En aquest sentit, al llarg dels darrers anys, s'ha fet molta pedagogia i s'ha procurat instal·lar en el si de la societat la importància de transitar cap a pautes de consum que evitin, per exemple, la generació de tantíssims residus. Per això, la recollida selectiva és un factor transcendent per aconseguir, entre altres objectius, que s'alliberi menys diòxid de carboni o es puguin reaprofitar determinats materials que permetin reduir les matèries que s'envien a dipòsits controlats i incineradores.
La Comissió Europea fa temps que promou directrius sobre economia circular i va deixar clar que l'any 2020, els estats membres del club comunitari havien de complir amb l'objectiu d'arribar al 50% de reciclatge, és a dir, que almenys la meitat del total de residus generats es recollissin de manera selectiva i que se separin en la fracció corresponent. Aquesta meta s'endureix amb el pas de cada lustre: el 2025, s'ha d'assolir el 55%; el 2030, el 60%; i el 2035, el 65%. Amb la finalitat d'igualar o superar aquests tants per cent, els països han anat promovent i implementant nous sistemes de foment de la recollida selectiva. Els exemples més il·lustratius són la recollida de porta a porta —que, en alguns casos, no ha estat exempt de controvèrsia, com el cas de Sant Andreu— o els contenidors tancats amb identificació dels usuaris.
Catalunya segueix per sota del 50%, tot i assolir el rècord històric l'any 2021
Amb tot, el 22 de juliol, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) va publicar les dades de recollida selectiva dels residus al país durant l'exercici 2021. Malgrat que el territori català va aconseguir l'any passat el rècord de residus recollits selectivament, el cert és que aquesta xifra continua per sota del llindar del 50% i no s'assoleix l'objectiu europeu. Així doncs, l'any 2021, Catalunya va arribar al 46,6% de reciclatge del total de residus generats. La quantia representa un increment de recollida selectiva del 3,1% respecte al 2020. En xifres absolutes, al país es van generar 4 milions de tones de residus —un altre màxim històric—, dels quals 1.878.000 tones es van reciclar. Si reduïm el focus, obtenim que cada català va generar 519 quilograms de brossa el 2021.
En la darrera dècada, però, l'evolució de la recollida selectiva a Catalunya ha estat notòria: el 2012, es reciclava el 39,1% de la brossa generada, un percentatge que no es va superar fins a l'any 2017 (39,9%) degut a dos petits retrocessos registrats els exercicis 2013 i 2016. A partir del 2018, el territori català va superar, de mitjana, el 40%. Al llarg d'aquests darrers 10 anys, ha estat especialment significatiu l'auge presentat entre el 2018 i 2019, quan es va passar del 41,7% al 44,9%.
Gairebé el 47% dels municipis catalans compleixen amb els objectius de reciclatge de la UE
Era a finals de juliol quan l'ARC donava a conèixer les estadístiques de residus a Catalunya l'any 2021. La institució va desgranar la recollida selectiva per comarques. ElNacional.cat ha tingut accés a les dades a escala municipal, i una de les principals conclusions és que 444 localitats —és a dir, el 46,9% del total— van superar l'índex del 50% de residus reciclats. En xifres absolutes, el nombre de pobles i ciutats catalanes que se situen per damunt del topall mencionat anteriorment és més baix que el 2020, quan la llista dels que complien amb l'objectiu la formaven 445 nuclis.
Sagàs (Berguedà) va ser el municipi amb el percentatge de recollida selectiva més alt de l'any 2021, arribant al 97,3%. Els altres nou pobles que ocupen la llista de les 10 localitats que van assolir un reciclatge més elevat són Albons (Baix Empordà) —94,4%—, Pobla de Claramunt (Anoia) —93,8%—, Corçà (Baix Empordà) —93,38%—, Sant Quirze Safaja (Moianès) —93,07%—, Verges (Baix Empordà) —92,79%—, Matadepera (Vallès Occidental) —92,45%—, Vilablareix (Gironès) —92,29%—, Torre de Claramunt (Anoia) —91,2%— i Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) —90,98%—.
En l'altre extrem, els 10 municipis catalans que menys van recollir els residus de manera fraccionada són Fígols (Berguedà) —11,08%—, Vallbona d'Anoia (Anoia) —15,77%—, Creixell (Tarragonès) —16,83%—, Cabrera d'Anoia (Anoia) —16,97%—, Isòvol (Cerdanya) —17,5%—, Llacuna (Anoia) —17,56%—, Torroja del Priorat (Priorat) —19,44%—, Das (Cerdanya) —20,02%—, Prats i Sansor (Cerdanya) —20,59%— i Lles de Cerdanya (Cerdanya) —20,63%—. Un altre aspecte ressenyable són les localitats que han presentat un creixement del reciclatge molt substancial del 2020 al 2021. Hi ha tres municipis que han registrat un increment per damunt del 100%: són els casos de Riu de Cerdanya (del 17,95% al 54,51%), Sils (del 30,98% al 76,76%) i Pobla de Mafumet (del 18,41% al 37,81%). En aquesta taula, es poden observar les dades de recollida selectiva de cada població de Catalunya entre el 2017 i 2021:
17 comarques van superar el 50% de reciclatge
A diferència del nombre de municipis que han aconseguit recollir selectivament, almenys, la meitat del total dels residus generats, que ha baixat el 2021; la xifra de comarques que han complert amb aquesta meta l'any anterior puja i passa de les 14 de 2020 a les 17 de 2021. En termes percentuals, és el 40,5% de la totalitat d'aquestes demarcacions que té Catalunya. El llistat de les que se situen per sobre del 50% el formen la Conca de Barberà, el Berguedà, Osona, Moianès, Terra Alta, Pallars Sobirà, Segarra, Gironès, Bages, Alt Urgell, Ripollès, Priorat, Alta Ribagorça, Urgell, Garrotxa, Solsonès i Montsià. De fet, set d'elles ja complirien amb l'objectiu fixat per la Comissió Europea pel 2025, que és assolir el 55% de la separació en quatre fraccions dels residus. La Conca de Barberà (80,43%), Berguedà (68,7%), Osona (68,59%), Moianès (64,78%), Terra Alta (62,87%), Pallars Sobirà (62,45%) i Segarra (59,62%) són les que més han avançat en recollida selectiva.
Paradoxalment, les cinc demarcacions amb deures pendents en aquesta matèria són la Cerdanya (28,48%), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (38,86%), el Tarragonès (40,2%), el Baix Penedès (40,4%) i les Garrigues (41,26%). Si comparem les dades obtingudes el 2021 amb les de 2020, només hi ha set comarques que fan un pas enrere: Alt Empordà (-8,07%), Baix Ebre (-7,22%), Priorat (-7,17%), Montsià (-3,58%), Garrigues (-2,23%), Berguedà (-1,76%) i Ribera d'Ebre (-0,77%). La resta de territoris millora del 2020 al 2021, sent la Conca de Barberà (+31,62%), l'Urgell (+13,57%) i la Val d'Aran (+8,51%) les que més han avançat d'un exercici a l'altre en reciclatge.
Un any més, les estadístiques palesen que Catalunya encara ha de treballar més en la recollida selectiva per alinear-se amb els paràmetres de la Unió Europea, tot i que la línia ascendent del percentatge de reciclatge i el fet de registrar un nou rècord també posa en relleu que hi ha una evolució positiva. En aquest context, l'Agència de Residus de Catalunya treballa en l'esborrany de la futura llei de residus del país. Des de l'organisme apunten que volen que la nova normativa sigui una "eina transformadora del model productiu a fi de propiciar un consum més responsable, preventiu i que eviti l'excés d'embalatges en els productes", apostant per fer la transició "de la linealitat a la circularitat".
Els dos aspectes que s'han marcat com a claus són que les administracions locals s'inclinin cada vegada més per "sistemes de recollida selectiva d'alta eficiència" i que aquests mateixos organismes apliquin "la taxa justa com a mecanisme econòmic i fiscal que incentivi la prevenció i la separació correcta en origen i la participació en la recollida selectiva dels residus als usuaris als quals presten el servei". El missatge, clar: cal recollir els residus en les fraccions ordinàries, la matèria orgànica, el paper i cartró, el vidre, els envasos lleugers i altres deixalles, com ara pot ser la runa, la poda o aparells elèctrics i electrònics.