Per què es van radicalitzar nou joves veïns de Ripoll, que van atemptar a Barcelona i Cambrils el 2017? La Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra conjuntament amb el grup de recerca Conflict and Human Security de la Universitat de Còrdova i investigadors de les universitats de Granada i Burgos han analitzat els factors de risc i protecció presents en aquest grup radicalitzat, que cap cos policial va detectar abans, ni la comunitat que l'envoltava. S’indica que l’objectiu d’aquesta recerca, publicada a la revista Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression, ha permès identificar els factors de risc i protecció presents en el procés de radicalització violenta dels autors dels atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils, que va provocar 16 morts i més de 300 ferits. L'estudi ha estat liderat, en l'àmbit policial, per l'agent dels Mossos Irene González Jiménez, candidata a doctora a la Universitat de Còrdova, membre del grup de recerca Conflictes i Seguretat Humana, i especialitzada en psicologia forense, psicologia social i ciències del comportament. A l’estudi s’hi afirma que la cèl·lula terrorista formada per deu membres es va començar a constituir entre finals del 2014 i inicis del 2015, el març d’aquest any, l’imam Abdelbaki Es Satty arriba al municipi.
Precisament, David Sánchez Sala, expert en gihadisme i exsotscap de la Comissaria General d’Informació (CGI) dels Mossos d’Esquadra —que va participar puntualment en aquest estudi dels atemptats— va aclarir a la comissió d’investigació del 17A al Congrés dels Diputats que l’imam Abdelbaki Es Satty “no va radicalitzar els joves de Ripoll, sinó que en va ser un catalitzador”, i que hi van actuar diversos factors, que els van portar a protagonitzar els atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017. També hi va detallar que Younes Abouyaaqoub (el conductor assassí de la Rambla, i abatut a Subirats), Youssef Aalla i Omar Hichamy van iniciar-se a finals del 2014 en el consum de productes de radicalització. Els germans grans van arrossegar els germans petits Houssaine Abouyaaqoub, Saïd Aalla, Mohamed Hichamy i Moussa Oukabir. Tots van ser abatuts pels Mossos a Cambrils, llevat de Driss Oukabir —germà gran que va llogar la furgoneta— i Mohamed Houli —que va sobreviure a l’explosió de la casa d’Alcanar, on feien els explosius—, que van ser condemnats per l’Audiència Nacional, però no pels crims. Saïd ben Iazza, el tercer condemnat per deixar una furgoneta per comprar el material explosiu, va ser expulsat de l’Estat espanyol, l’abril del 2024, en complir la condemna.
Factors protectors, insuficients
Sobre aquestes deu persones, els investigadors han estudiat els factors de risc presents en la seva radicalització i els de protecció que haurien d’haver contrarestat els primers. L’estudi ha conclòs que, tot i que el procés de radicalització violenta té una naturalesa multifactorial, en el cas dels atemptats del 17 i 18 d’agost del 2017, “els factors potencialment protectors no van ser suficients per contrarestar la influència dels factors de risc, cosa que va generar un desequilibri per poder afavorir aquest procés”.
En concret, s'assegura que els factors de risc analitzats —especialment els psicològics (com ara la connexió dins del grup, la cerca de significat, l’amenaça simbòlica o realista, la passió obsessiva o l’autoritarisme, la percepció d’amenaça)— i les actituds o creences subjectives, que reflecteixen la perspectiva individual (com les actituds segregacionistes, les actituds antidemocràtiques o radicals i l’extremisme politicoreligiós) van tenir una presència significativament més elevada entre els membres que no pas altres factors protectors, com els sociodemogràfics (edat, nivell educatiu, estat civil o ocupació laboral), o els experiencials o actitudinals, "especialment aquells relacionats amb la seva integració social, que n'haurien pogut evitar la radicalització".
A l’estudi s'hi conclou que “els factors de risc estaven més connectats entre ells i mantenien un fort lligam, com si es formés una xarxa ben estructurada i compacta”. En canvi, els factors protectors estaven més desconnectats entre ells i no tenien prou força, de manera que els primers van neutralitzar els segons i el seu possible efecte positiu. Fins i tot s'hi afegeix: "Les amistats que tots mantenien amb gent externa a la cèl·lula no van ser suficients per neutralitzar les accions violentes que van cometre".
Més de 200 declaracions policials
S’hi exposa que la Comissaria General d’Informació va impulsar el projecte Camins després dels atemptats terroristes del 17 i 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, amb l’objectiu d’avaluar i millorar els programes de prevenció de l’extremisme violent (#PREV).
L’objectiu —s'hi afegeix— era entendre els motius que van portar els membres de la cèl·lula terrorista a iniciar un procés de radicalització violenta i descriure els factors que hi van intervenir. En aquest escenari, es va concretar aquest projecte de recerca liderat conjuntament per la Comissaria General d’Informació i el doctor Manuel Moyano Pacheco, professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Còrdova. Posteriorment, es va configurar un equip de treball en el qual també van participar investigadors de les universitats de Granada i Burgos i, d’aquesta manera, s’unia el món policial amb l’acadèmic.
Per realitzar aquesta recerca, s’han emprat dades de la Comissaria General d’Informació, les quals van servir per a la investigació i elaboració de l’informe policial del “cas Rambles”, sota la tutela del jutjat central d’instrucció 4 de l’Audiència Nacional. Les dades extretes inclouen 200 declaracions policials, 50 entrevistes semiestructurades realitzades amb familiars, amics i persones de l’entorn dels individus, 123 indicis tecnològics, 25 proves físiques, 18 proves virtuals i altres informes complementaris vinculats amb els individus. S'hi precisa que tot va ser anònim per tal d'"evitar un biaix" en l'estudi.
Els factors es van classificar en cinc dimensions. Dimensió factors sociodemogràfics: incloent-hi atributs com l’edat, el gènere, el nivell educatiu, l’estat civil i l’ocupació i la religió; dimensió factors experiencials/actitudinals: vinculats a la privació relativa, la integració, la confiança i la discriminació; dimensió factors actitudinals/creences subjectives: que reflecteixen la perspectiva individual; dimensió factors criminògens: relacionats amb la influència de companys o xarxes radicals; dimensió factors psicològics: com la recerca de significat personal, la cerca d’emocions i altres trets psicològics o de personalitat.
Ampliar la xarxa de prevenció
La policia catalana sosté que amb aquest estudi es confirma que el “Cos de Mossos d’Esquadra és un referent en la prevenció dels extremismes violents”. Des de l’any 2015 fins ara, la Comissaria General d’Informació ha impulsat, juntament amb altres departaments de la Generalitat de Catalunya, diversos plans de prevenció dels extremismes violents, denominats #PREV.
Davant la conclusió de l'estudi que la xarxa comunitària va fallar el 17A, els plans de prevenció s'han centrat a "expandir la xarxa de col·laboració" i assegurar la participació activa dels sectors de la comunitat educativa, la protecció de la infància i la joventut, la proximitat policial, els agents rurals, l’execució penal, els serveis socials, les comunitats religioses i associacions culturals i l’esport, cadascun des del seu àmbit d’expertesa.
El pròxim 17 d'agost farà vuit anys dels atemptats, però hi ha familiars de víctimes que encara reclamen saber la veritat. En aquest sentit, Javier Martínez, pare d'en Xavi, de 3 anys, atropellat a la Rambla, va anunciar el maig passat la constitució d'una associació amb aquest objectiu, a més de promoure actes per recordar les víctimes. El president del Parlament, Josep Rull, els va rebre el 28 de juliol passat.