A l’estat espanyol hi ha més d’un milió d’ascensors, dels quals, més de 400.000 tenen més de 30 anys. A Catalunya, es calcula que el parc d’ascensors supera els 215.000, dels quals, 150.000 es troben a la demarcació de Barcelona, segons dades del servei de seguretat d’instal·lacions de la Generalitat. Tots ells hauran d’adaptar-se a la nova normativa que el Govern espanyol va aprovar en el Consell de Ministres del passat 2 d’abril, que es va publicar en el BOE el 13 d’aquest mes, i que entrarà en vigor el dia 1 de juliol. La nova normativa, anomenada ‘Instrucció Tècnica Complementària ITC AEM 1 d'Ascensors’, regula la posada en servei, modificació, manteniment i inspecció, així com l'increment de la seguretat del parc d'ascensors existent, per un cost d’uns 708 milions d’euros a abordar en set anys. Aquesta nova normativa obligarà a actualitzar molts dels ascensors existents i a realitzar revisions, i si un aparell no té la revisió en regla, haurà de ser paralitzat i quedarà fora de servei.
Què cal fer?
Els propietaris d'ascensors que s'instal·lin per primera vegada a edificis han de presentar una sèrie de documents davant l'autoritat competent de la seva comunitat autònoma. Entre aquests papers s'hi inclouen la fitxa tècnica de la instal·lació, la declaració de conformitat amb la normativa de la UE, el manual de funcionament, el contracte de manteniment actualitzat o el certificat inicial d'inspecció. Els ascensors que ja estiguin en funcionament (molts dels quals tenen més de 30 anys) hauran de passar per una revisió que asseguri que mantenen les condicions de seguretat originals o que, en cas contrari, han estat actualitzades.
Les inspeccions
Segons el text publicat al BOE, la norma defineix les responsabilitats del titular de la instal·lació i de les empreses de manteniment. En aquest sentit, un dels principals canvis és que a partir d'ara serà el president d'una comunitat de propietaris el responsable que l'ascensor se sotmeti a les inspeccions periòdiques. Serà qui les contracti perquè es duguin a terme en el termini. Fins ara, el més habitual era que es contractés un paquet que inclogués el manteniment de l'ascensor i les inspeccions periòdiques. Era l'empresa de manteniment la que s'encarregava d'avisar la signatura responsable de les inspeccions perquè les fes. A partir de l'1 de juliol, si un ascensor no té la revisió en regla, l'empresa de manteniment l'haurà de paralitzar.
Les inspeccions poden ser: inicials, periòdiques, després de modificació o després d'accident. Les inspeccions periòdiques seran cada dos anys per a edificis industrials o pública concurrència, cada quatre anys per a edificis residencials de més de 20 habitatges o més de quatre plantes; i la resta cada sis anys, mentre que es detalla la tipologia de defectes (lleu, greu, molt greu) i les conseqüències (l'ascensor pot quedar fora de servei fins a l'esmena).
Les millores a implementar
La norma inclou una sèrie de punts a implementar a tot el parc d'ascensors: la millora de l'anivellament, la detecció en portes amb cortinetes per evitar atrapaments per les portes de cabina, o la protecció de l'usuari contra els moviments ascendents incontrolats de la cabina i els moviments incontrolats de cabina en repòs i portes obertes. A més, altres de les mesures presents a la normativa són la comunicació bidireccional a cabina (tots els ascensors han de disposar d’una línia de telèfon que permeti comunicar-se amb els centres de rescat en cas d’emergència), la substitució de guies de fusta o cilíndriques, la implementació de dispositius de control de càrrega o la modernització del contrapès, perquè els pesos no se surtin de la guia, sempre que no siguin ascensors històrics. També s'incrementen les mesures de seguretat per facilitar la mobilitat i l'accessibilitat universal; reduint els esglaons que de vegades es produeixen a les parades de l'ascensor en planta, el que s’anomena anivellació. A més, s’han de posar proteccions per evitar el tancament de portes mentre els passatgers entren o surten.