Quan parlem de pensament evolutiu abans de Darwin de seguida ens ve un nom al cap, el de Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck, també conegut simplement com a Lamarck. Com és conegut, la seva teoria es basava en el paper dels caràcters adquirits, és a dir, que els òrgans d’un individu concret no estan construïts per complir objectius particulars, sinó que, en paraules seves, "els hàbits, la manera de viure i les circumstàncies en què s'han trobat els individus dels quals prové, són les que, amb el temps, han constituït la forma del seu cos, el nombre i l’estat d’un òrgan, en definitiva, totes les facultats de les quals gaudeix".
Les teories de Lamarck van tenir una influència enorme en els cercles científics, el mateix Darwin les utilitzava amb matisos, i, fins ben entrat el segle XX, hi havia científics que encara defensaven la validesa d’alguns dels seus arguments, especialment a França. Lamarck doncs el segon gran nom de l’evolució, però no va ser l’únic que va precedir Darwin.
L'evolució fora de Darwin i Lamarck
Un altre bon exemple és l’anglès Richard Owen, que va descriure nombrosos animals prehistòrics, entre ells molts dinosaures, esdevenint un dels grans noms de les ciències naturals angleses del segle XIX. Owen creia que Déu no havia creat totes les espècies com les coneixem avui, sinó que havia creat el que anomenava unes "formes arquetípiques". Segons Owen, a partir d’aquestes formes inicials els animals havien evolucionat gràcies al que anomenava "força vital" que portava els animals a sobreviure i anar transformant-se en les diferents espècies.
Aquesta teoria, tan allunyada de la ciència actual com sembla, és l’origen de conceptes que la ciència actual encara utilitza, com el d’homologia. Owen va ser el primer a definir homologia com un òrgan igual que s’ha transformat per tenir funcions diferents (per exemple la mà humana i l’ala d’un ratpenat). Owen lligava aquestes similituds estructurals a les formes arquetípiques: humans i ratpenats tindrien l’origen en la mateixa forma arquetípica creada per Déu.
Per acabar, parlarem d’un personatge molt menys conegut que Lamarck i Owen, es tracta de l’escocès Robert Chambers. A diferència d’aquests, Chambers no era un científic professional (de fet, n’hi havia pocs en la seva època), sinó un editor i escriptor que va signar de forma anònima el seu llibre més conegut: Vestiges of the Natural History of Creation publicat l’any 1844. En aquest llibre, Chambers presentava una història de la Terra des dels seus inicis fins a l’actualitat, explicant l’evolució biològica com una evolució de progrés de l’ésser viu més senzill als humans, amb molta especulació i sense presentar cap mecanisme concret de com funcionava aquesta evolució.
Per què en parlem si sembla que el llibre tenia un contingut científic més aviat fluix? Tal com explica l’historiador James Secord, la importància del Vestiges radica en el seu enorme èxit: Chambers va vendre milers d’exemplars del seu llibre per a totes les butxaques, el van comprar els rics en edicions de luxe, però també la classe obrera en les múltiples versions cada cop més assequibles.
Així, malgrat no ser important per les seves idees científiques, aquest llibre va ser summament important per la història de la ciència, ja que, tal com argumenta Secord, va portar a orelles de tots els estrats socials el concepte real i possible de l’evolució. Lamarck i Owen van ser influents en els cercles científics, Chambers va portar el concepte d’evolució a tothom. Quan, menys d’una dècada després Darwin publica L’Origen de les Espècies, no només els estudiosos sinó que també el públic general sap de què va la cosa i la importància que té. Chambers d’alguna manera prepara el terreny i permet l’enorme èxit que després tindria Darwin a tots els nivells, el científic però també el popular.