Alguns humans són més evolucionats que d’altres? Pel que sembla, sí, i la resposta, la trobem obrint la boca. Hi ha qui és afortunat i no ho patirà, d’altres, no podran dir el mateix. N’hi hauran qui els tindran tots i d’altres, cap. N’hi ha que els surten d’un en un, alguns, tots de cop. Però també existeixen aquells que els tindran tots, però que mai els sortiran ni veuran llum. Parlem dels queixals del seny, aquells que quan surten de la geniva, ho poden fer de moltes maneres diferents però sovint, quan ho fan, causen dolors i danys que obliguen a passar per quiròfan per ser extrets de la boca.  

Els queixals del seny reben aquest nom degut al fet que són els darrers molars o cordals -com també s’anomenen- que surten, i ho fan coincidint amb l’entrada de l’edat adulta. Un període que generalment se situa entre els 17 i els 25 anys quan se suposa que ja has de començar a tenir cert judici.

Els queixals del seny són presents en els éssers humans menys evolucionats

Situem-nos. Dins la boca en total hi trobem 32 dents, agrupades en 4 incisius, 2 canines, 4 premolars, 6 molars -on s’inclourien els queixals del seny- i totes aquestes, multiplicades per dos, tenint en compte l’arcada superior i la inferior. Per tant, aquells que tenen queixals del seny tindran 32 dents i els que no, 28.

Radiografia dental   UnsplashUna radiografia bucal on es poden veure els queixals del seny a l'interior de la geniva / Foto: Unsplash

Tenir queixals del seny et fa ser menys evolucionat

“Les persones que no tenen queixals del seny podríem dir que són més evolucionades pel que fa a la salut bucodental, perquè no serà necessari realitzar tractaments al respecte en un futur per solucionar possibles problemes relacionats amb aquests, que no és poc!”, apunta Antoni Gómez, president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC). Gómez afegeix però, que més enllà d’això, aquestes persones no presenten cap mena d’avantatge evolutiva més, per tant, “no són ‘x-men”, diu somrient. I quina és la seva funció? Com la resta de molars, els queixals del seny serveixen per ajudar-nos a triturar, mastegar i a digerir correctament els aliments.

Per què no tots tenim queixals del seny?

Els nostres avantpassats tenien les mandíbules més grans, adaptades a menjar aliments més durs i ferms, com la carn crua o sòlids no processats. Un fet que, al tenir les mandíbules més grans, facilitava la participació dels tercers molars o queixals del seny. “La principal causa de reducció de la mandíbula humana i de tenir menys espai anatòmic per acollir tota la dentició és el desenvolupament de la cuina i el cultiu”, explica el president del COEC, que apunta com els aliments més suaus a causa de la cocció i el processament dels darrers anys, van fer que les nostres dietes fossin més nutritives i suaus per a les dents. “Es creu que la demanda més petita de mandíbula robusta, músculs masticatoris i desgast de les dents en els darrers temps és el motiu principal de tenir maxil·lars més petits i amb menys espai, per tant, un problema corresponent en l'erupció i desenvolupament del queixal del seny”, exposa Gómez. Parlem de milers d’anys d’evolució, d’avui per demà els queixals del seny no desapareixeran, explica el president del COEC, que diu com la tendència general serà que les futures generacions els acabin desapareixent.

El 10% de la població no té queixals del seny

Dentadura   Unsplash

Una dentadura completa / Foto: Unsplash

En aquests moments, el 25% de la població li manca almenys un dels queixals del seny i el 10% tots. La raó? “La mateixa evolució de l’espècie humana”. Gómez detalla que a les consultes es troben cada cop més amb l’absència d’aquests molars, degut al fet que tal com apuntava, la nostra dieta ha anat evolucionant i cada cop ha estat més tova i processada, un fet que ha comportat que aquests queixals no siguin necessaris.

El president del COEC acaba fent referència a algunes de les complicacions que acostumen a generar aquests tercers molars, com són la pericoronaritis, la inflamació al voltant de la corona del queixal; l’apinyament, l’empenta inadequada del queixal del seny en intentar sortir que causa l’apinyament de les incisives; quan origina la formació de quists que requereixen d’intervencions quirúrgiques o el dany a la dent veïna, que al sortir afecti directament la molar contigua produint-li caries o reabsorbint la seva arrel.