L’islam i el judaisme estableixen estrictes criteris a l’hora de consumir carn. En ambdues religions s'estableix que els animals hauran de ser sacrificats seguint el mètode halal i kosher, respectivament. Aquests dos rituals de sacrifici religiosos consisteixen a realitzar un tall profund al coll de l’animal i deixar que es dessagni. Aquests dos mètodes de sacrifici animal han estat compatibles amb la legislació catalana, espanyola i europea durant dècades, però l’any 2017 es va iniciar un litigi legal a Bèlgica que ha portat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a pronunciar-se en favor d’avalar la prohibició d’aquestes pràctiques i a avalar l'atordiment previ dels animals per garantir el seu benestar. Aquesta decisió obre la porta al fet que s'apliquin mesures semblants en altres països, i reforça l'argumentació de les agrupacions animalistes, que reivindiquen que els rituals religiosos no poden passar per sobre del benestar animal.
L’enrenou comença l’any 2017 quan, els parlaments regionals de Flandes i Valònia (Bèlgica) van aprovar l’obligació d’atordir els animals abans de ser sacrificats amb aquests dos rituals religiosos. Aquesta obligació ja era una realitat en països com Dinamarca o Suècia, i és una posició que es va adoptar per protegir el benestar dels animals i evitar el patiment que pot suposar un mètode d’execució que provoca un dessagnament de l’animal durant hores. La llei aprovada a Bèlgica, però va trobar-se amb detractors ràpidament. Associacions musulmanes i jueves van denunciar que l’obligació d’atordir els animals anava en contra dels rituals halal i kosher que exigeixen que l'animal estigui en perfecte estat de salut quan és sacrificat. "A partir d'aquest moment haurem de tancar el nostre negoci", explicava un carnisser en declaracions al mitjà Euronews pocs dies després de l’aprovació de la llei, l'any 2017.
En la seva denúncia davant el Tribunal Constitucional belga, els afectats al·legaven que s'estava violant el seu dret a la llibertat religiosa a causa de la prohibició de sacrificar animals com exigeix la seva tradició, és a dir, sense atordiment previ. Per aquest motiu, diferents associacions van impugnar la prohibició de les autoritats belgues davant del Tribunal Constitucional de Bèlgica, que va traslladar la qüestió a Luxemburg.
Malgrat admetre que es tracta d’una ingerència en la llibertat de culte, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va considerar el 2020 que es pot prohibir la matança pel ritual halal o kosher sempre que la mesura sigui proporcional i respongui a un objectiu d’interès general reconegut a la UE, com és el foment del benestar animal. Així, el tribunal amb seu a Luxemburg va considerar que l'atordiment no letal és una "mesura proporcionada" que respecta el contingut essencial del dret a la llibertat de culte que recull la Carta de Drets Fonamentals de la UE. El posicionament del TJUE donava suport a la llei belga.
La sentència del TEDH avala la llei aprovada de Bèlgica
En aquest mateix sentit s'ha pronunciat aquest dimarts el Tribunal Europeu de Drets Humans, en una sentència que ha fet la volta al món, que destaca la “importància creixent” del benestar animal als estats membre del Consell d’Europa. En aquest context, el TEDH afirma que la protecció del benestar animal pot ser vinculada a la noció de “moral pública”, que constitueix un “objectiu legítim” per restringir la llibertat religiosa, motiu pel qual avalen la decisió de Bèlgica d’obligar a atordir els animals abans de sacrificar-los i defensa que l’executiu belga va buscar “una alternativa” per garantir el benestar animal. Aquesta sentència obre la porta al fet que altres països puguin començar a aplicar lleis semblants. De moment, a Espanya, França o Alemanya es poden dur a terme els sacrificis seguint aquests rituals religiosos, i no hi ha previst cap canvi pròxim en aquesta legislació.
El posicionament del TEDH representa una sentència pionera, perquè és la primera vegada que aquest tribunal interpreta que el benestar animal forma part de la "moral pública" que justifica una ingerència legítima en la llibertat religiosa. El concepte de moral -subratlla- és "intrínsecament evolutiu" i "la protecció del benestar animal constitueix un valor ètic al qual les societats democràtiques contemporànies atribueixen una importància creixent". En aquest sentit, aquest posicionament dona la raó a grups animalistes que des de fa dècades reclamen la fi dels sacrificis religiosos d'animals i podria obrir la porta a què associacions animalistes puguin fer més pressió en matèria de drets animals al·legant que forma part de la "moral pública".
Com pot afectar a Catalunya la sentència del TEDH?
Una de les principals incògnites que ha despertat la sentència del TEDH d'aquest dimarts és si a Catalunya, on hi ha un gran nombre de carnisseries halal o kosher, es podria arribar a aplicar una llei que exigeixi l'atordiment dels animals, com a Bèlgica. Després de la sentència del tribunal, que obre la porta a aplicar mesures semblants arreu d'Europa, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha explicat que els sacrificis amb rituals halal i kosher es fan a Catalunya "garantint la salut pública i les exigències sanitàries i, alhora, amb totes les mesures" per respectar els drets dels animals. En aquest sentit, no considera que la sentència del TEDH hagi d’afectar a la regulació catalana, que permet els sacrificis amb aquests dos mètodes religiosos.
Per altra banda, a Catalunya, actualment ja hi ha escorxadors halals que fan servir el mètode de l’atordiment abans de sacrificar els animals. Tot i això, no és una pràctica generalitzada ja que la llei no obliga a fer-ho. Tal com ha explicat a l’ACN el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, que afirma que des del seu punt de vista, la solució més adequada seria l’atordiment reversible que va posar sobre la taula el tribunal europeu l'any 2020. Ha explicat que a Catalunya ja hi ha alguns escorxadors que fan servir aquesta mena de procediments, per exemple estabornint pollastres a través de corrents elèctrics. L’atordiment reversible és aquell que deixa els animals adormits, però que no és letal. Amb tot, El Ghaidouni ha recordat que no existeix una evidència científica que demostri amb quina de les dues opcions els animals pateixen menys. Així, ha apuntat que darrere aquest debat hi ha els interessos d’indústries càrniques que no veuen amb bons ulls aquests rituals perquè “volen dir que els animals triguen més a morir i, per tant, la cadena productiva és més costosa”. De moment, no s'espera un canvi imminent en la legislació catalana o espanyola en aquest sentit, encara que sens dubte el TEDH ha obert la porta a establir un debat sobre aquestes pràctiques.