Quatre agents dels Mossos d’Esquadra, que van abatre sis dels joves integrants d’un grup terrorista a Barcelona, Cambrils i Subirats,  han presentat una demanda contra el Departament d’Interior perquè els indemnitzi amb un total d'1.214.000 euros pels danys i perjudicis patits. Tots quatre agents van ser considerats víctimes dels atemptats del 17-A per l’Audiència Nacional, però no va fixar cap responsabilitat de l’Estat  espanyol per indemnitzar els afectats. La llei de reparació integral de les víctimes del terrorisme del 2011, limita i molt el que es considera una víctima d’atemptat, per tal que el govern espanyol no assumeixi les indemnitzacions que va haver de fer per  l’11-M. Per això, els agents, amb l’advocat José Antonio Bitos, reclamen aquesta responsabilitat a la Generalitat apel·lant "al principi d’indemnitat", que obliga tota administració a indemnitzar els seus funcionaris, en aquest cas agents de la policia catalana, si pateixen danys en acte de servei.

La reclamació es va presentar primer al Departament d’Interior, el desembre de 2021, quan Joan Ignasi Elena ja era el conseller. Davant el silenci negatiu de l'administració, els quatre agents, representats per Bitos i el sindicat USPAC, s’han vist obligats a presentar la demanda en un jutjat contenciós administratiu de Barcelona. 

Els afectats

Un dels agents va abatre Omar Hichamy, quan la nit i matinada del 18 d’agost de 2017 va sortir del vehicle que conduïa, que va bolcar, en l’entrada del passeig marítim de Cambrils, on va ferir de mort una dona. El segon agent va matar quatre dels  terroristes de Ripoll: Said Alla, Mohammed Alla, Moussa Oukabir y Houssaine Abboyakoub.  Aquest agent recorda Bitos, ha passat un periple judicial amb la Generalitat  fins que el  setembre de 2021 l’Institut Nacional de la Seguretat Social l’ha declarat afectat d’una incapacitat permanent total per la seva professió derivada de l’acte terrorista. Els  altres dos agents van abatre Younes Abboyakoub, l’assassí de la furgoneta de la Rambla, a Subirats, el 21 d’agost de 2017. Tots ells aporten  informes mèdics d’haver patit estrès posttraumàtic.

Raonament

L’advocat José Antonio Bitos qualifica de “pírriques” les indemnitzacions fixades  legalment per a les víctimes del terrorisme. I en el cas dels quatre agents que reclamen a la Generalitat, raona que “l’actuació dels integrants d’un cos de seguretat està presidida per la confiança  en l’administració de la qual depèn estatutàriament. La confiança en què qualsevol mena de dany o perjudici que pugui patir en el seu actuar, serà reparat i emparat per l’administració pública”. I conclou: “Són els cossos de seguretat qui garanteixen l’ordre democràtic en una societat, que vetlen pel respecte dels drets fonamentals i l’exercici de les llibertats públiques. Aquests funcionaris són els que garanteixen que pugui existir un estat de dret, sacrificant  en pro dels ciutadans la seva integritat física i la seva vida, si és de menester.” I, per tant, considera  és “un principi de lògica elemental” que en l’exercici de la funció pública que tenen encarregada “exigeixi la reparació integral de tots els danys, materials com personals".

Interior

En aquest sentit,  l’advocat  informa que després de presentar la reclamació per via administrativa, la Direcció General de la Policia ha dictat la Instrucció  1/2022, de febrer passat, que reconeix els drets dels agents a ser indemnitzats per danys i perjudicis patits en acte o en ocasió del servei,  arran d’una sentència dictada pel Tribunal Suprem  que ho aclareix.

Sentència

Els tres terroristes supervivents, Mohammed Houli, Driss Oukabir y Said ben Iazza, van ser condemnats, el maig del 2021 per l’Audiència  Nacional, a les penes de 53 anys i mig, 46 años i vuit anys de presó, respectivament.  En la demanda, Bitos   destaca que “tota víctima de terrorisme és víctima d’una violació dels drets humans” i la seva reparació “no es pot equiparar a cap altre delicte”.