Espanya redueix en el darrer lustre la seva taxa d'abandonament escolar prematur, si bé encara continua sent una xifra relativament elevada. El 24% dels joves deixa els estudis després d'haver cursat l'ESO, mentre que el 2019 la xifra era del 30%, segons dades de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) publicades aquest dimarts al seu informe anual 'Education at a Glance'. Així mateix, el país ara se situa al capdavant entre els estats membres de l'OCDE quant a persones d'entre 25 i 34 anys amb títol de nivell secundari superior —batxillerat o FP de grau mitjà—, només superat Mèxic, Costa Rica i Turquia.
Alhora, d'acord amb l'esmentat informe de l'OCDE, els ciutadans espanyols d'entre 25 i 34 anys que tenen estudis superiors —siguin universitaris o d'FP de grau superior— són el 53%, un percentatge que també està per sobre del conjunt de països de l'organisme internacional (48%). Dins d'aquest grup, els qui tenen un màster o estudis equivalents són un 18%, per sobre de la mitjana (16%). Els qui s'han quedat en el batxillerat o en un cicle de grau mitjà són el 23% del total.
Sobre aquesta progressió en el nivell d'estudis, existeix una bretxa. L'OCDE també concreta que el 75% dels joves d'entre 25 i 34 anys amb almenys un progenitor amb estudis superiors també acaba tenint un títol universitari o d'FP de grau superior. Per contra, només el 30% dels qui no tenen cap pare amb educació superior arriben a aquest nivell d'estudis. La diferència entre el recorregut acadèmic d'uns i d'altres és de 45 punts —una dada que en aquest sentit no deixa de ser similar a la mitjana de l'OCDE (44)—.
A més a més, d'acord amb l'informe 'Education at Glance', com més estudis tenen els adults joves, més possibilitat tenen de trobar feina. Tant és així que a Espanya, el 21,1% dels qui han abandonat les classes després de l'ESO no tenen feina, però aquesta xifra cau al 13,7% entre els qui s'han quedat en el batxillerat o cicles formatius de grau mitjà, i en el 9,3% entre els qui tenen estudis superiors. Tanmateix, l'atur juvenil és una plaga estructural a Espanya, com mostren tots els informes, i prova d'això és que totes tres xifres pràcticament dupliquen les mitjanes de l'OCDE.
Pel que fa a la feina, l'informe de l'OCDE destaca també que el percentatge dels coneguts com a 'ninis' —no treballen ni estudien— a Espanya se situa en el 17,6% dels joves d'entre 18 i 24 anys, la qual cosa és lleugerament millor que el 18,9% de Mèxic o el 19,8% de Xile. Tanmateix, més de la meitat d'aquests, el 52% del 17,6%, es dedica a la cerca activa de feina.
Un 32% dels adults a penes tenen comprensió lectora
Així mateix, l'informe també assenyala una altra problemàtica pel que fa a l'educació de la població espanyola: i és que les dades de l'OCDE revelen que un 32% de les persones entre els 25 i els 64 anys "poden entendre només textos molt curts i amb mínima informació que distreu". Una xifra que està per sobre de la mitjana dels països membres, que se situa en el 27%. A més, els resultats en comprensió lectora tant entre la gent amb estudis superiors com entre els qui no en tenen han caigut respecte a estudis anteriors.
El percentatge de repetidors triplica la mitjana de l'OCDE
Pel que fa a l'ESO, el percentatge de repetidors ha baixat d'un 10% a un 7%, tot i que continua sent una xifra alta que triplica la mitjana de l'OCDE (2,5%). Es tracta, a més, d'un percentatge molt superior al de països de l'entorn com França (1,1%) o Itàlia (1,6%). La qüestió de la repetició o no de curs és un debat existent en l'educació, amb detractors i veus crítiques que sostenen que és un detriment al desenvolupament dels alumnes.
Una altra xifra preocupant és que, segons l’informe, Espanya va invertir 10.050 euros per estudiant (sense comptar l’ensenyament universitari) l’any 2022, novament per sota de la mitjana dels països de l'OCDE, que aquell any es va situar en 11.443 euros. Amb tot, s’ha retallat la diferència de més de 1.500 euros que hi havia l’any anterior.
Espanya va destinar el mateix 2022 un 4,5% del seu PIB a institucions educatives, des de l’educació infantil fins a l’etapa universitària, quatre punts menys que en el darrer informe (4,9%). La despesa mitjana als països de l’OCDE és d’un 4,7% del PIB, i els països que més despunten són Sud-àfrica (6,9% del seu PIB) i Noruega (6,2%). Tot i això, pel que fa al pes de la inversió pública en educació dins dels pressupostos públics, Espanya el va augmentar entre 2015 i 2022, del 8,3% al 8,6% de, mentre al conjunt de l’OCDE ha davallat en el mateix període del 10,9% al 10,1%.