L’atac habitual dels Bombers de la Generalitat de Catalunya a un incendi, si es fa amb línia d’aigua —que és el que cal per poder-lo rodejar i, per tant, estabilitzar—, avança, com a màxim, a un quilòmetre per hora, en el millor dels casos. Entre 300 i 600 metres per hora podent arribar a aquesta punta, però no és l’habitual. Si es contraposa aquesta capacitat a la velocitat que va assolir, durant gairebé una hora, l’incendi d’aquest dimarts a la Segarra —que va arribar a 28 quilòmetres per hora, un registre mai vist a Europa—, es pot arribar a veure com va ser de violent l’avenç de les flames i la complexitat que això va generar als Bombers per poder-li parar els peus.
La creació d’un pirocúmul —un núvol de foc que xucla les flames i les transporta, escopint-les a distància i fent avançar encara més ràpid l’incendi— i les fortes ratxes de vent van fer impossible aturar el cap, havent de dedicar esforços només a la cua i als flancs que ja havien estat superats per la capçalera, i també a evitar mals majors, retirant mitjans aeris —molt útils— i evitant fer entrar mitjans terrestres, per la possibilitat de quedar atrapats entre el foc, pel comportament erràtic que tenen les flames amb aquestes condicions extremes, que generen un perill afegit. Això va fer que, durant l’estona que l’incendi avançava a gran velocitat, els Bombers no poguessin fer res més que esperar una finestra d’oportunitat i recuperar la capacitat d’extinció, és a dir, tornar a tenir la possibilitat d’atacar les flames. Al capvespre, quan van marxar les tempestes que generaven inestabilitat, va baixar la temperatura i va ploure a la zona es va poder treballar molt més ràpid que el foc i assegurar les posicions, ja sense perill addicional, i poder encerclar les flames, estabilitzant l’incendi al voltant de les onze de la nit. Han cremat més de 6.000 hectàrees i és un dels incendis amb més afectació dels darrers anys al nostre país. La investigació ara haurà d'aclarir com es va iniciar, si bé la primera hipòtesi apunta a una màquina de segar que estava treballant a la zona.
Temps d'impàs molt crític
Durant el temps d’impàs, però, la situació va ser molt crítica. La intel·ligència dels Bombers, millorada els darrers anys amb models de previsió que detecten amb temps els dies crítics —com ho era ahir (i avui, amb menys risc)— i la possibilitat de pirocombustió, va detectar el perill i va permetre no posar en escac els bombers i prioritzar punts on es podia atacar i protegir persones, béns i també, en darrer terme, la vegetació i la massa forestal. Això, però, durant aquest temps, genera confusió, sobretot entre els veïns i els alcaldes dels municipis afectats, que, des de la seva visió municipal, costa d’entendre que els Bombers no es despleguin i lliurin la guerra al foc, però ahir, expliquen els Bombers a ElNacional.cat, era impossible. I no es tracta, només, de tenir més efectius -el sistema de Bombers està ben dimensionat, asseguren, amb parcs arreu del país- sinó que també cal tecnificar la resposta i l'acció contra el foc.
Per això, i tenint en compte que els incendis, pels canvis estructurals del clima, cada cop s’assemblaran més al de la Segarra —amb molta velocitat i comportaments extrems—, els que s’han batejat com a incendis de sisena generació, caldrà fer ús de mecanismes com el confinament, que permet tancar la gent a casa durant els moments més complicats de la fase d’extinció i que pot arribar a evitar que ciutadans quedin atrapats entre les flames fins que es recuperi la possibilitat, aquesta finestra d'oportunitat, que permeti als Bombers tornar-se a desplegar. Les morts de dos homes en aquest incendi, per causes que encara s’estan investigant per part dels Mossos, sembla que estan relacionades amb el no compliment d’aquest confinament ordenat a una desena de pobles de la zona d’influència de l’incendi, en el moment que les flames avançaven amb més força pel pirocúmul de més de quinze quilòmetres d’altura —un altre registre no detectat fins ara a Catalunya. Fer cas als missatges que s’envien des de Protecció Civil ordenant confinaments, tot i que alguns cops pugui semblar contraintuïtiu, pot arribar a salvar vides, recorden els Bombers.
Altres estratègies amb el foc
En el cas de l’incendi de la Segarra, però, no s’ha hagut d’optar per una altra mesura impopular que es va aplicar durant els incendis simultanis al Solsonès, la Terra Alta i la Noguera, l’any 2022, quan va ser necessari, per ordre dels analistes dels Bombers, deixar cremar alguns dels incendis i esperar-los en enclavaments on fos més fàcil fer-hi front, sense posar en risc els efectius d’emergència, tenint en compte que els recursos, personals i materials, són finits. Que el foc arribi a punts on s'acabi el combustible -platges o grans carreteres, per exemple- o que entrin condicions meteorològiques millor, permet als Bombers "esperar" el foc i evitar posar-se en risc, si bé, reconeixen, com també ha passat en l'incendi d'aquesta setmana, que els alcaldes i veïns s'exclamin. En el cas de l’incendi que es va iniciar aquest dimarts a Torrefeta i Florejacs, no va caldre optar per aquesta estratègia, ja que, tot i que hi havia un altre incendi a tocar, a menys de tres quilòmetres, a Sanaüja, no va ser necessari moure efectius a altres punts calents del país i perdre robustesa en la resposta.
L'incendi, controlat passades les deu de la nit
L’inspector dels Bombers de la Generalitat, Albert Castellet, ha explicat en una conversa amb ElNacional.cat que el dispositiu de l’incendi de Torrefeta i Florejacs ha funcionat i que, tot i que durant unes hores —que es van fer molt llargues per als veïns— no va ser possible atacar-lo, tot el coneixement après i estudiat pels analistes dels Bombers es va poder desplegar i va permetre atacar-lo i posar-li el peu al coll abans de la mitjanit, evitant que entrés en una zona forestal, que encara l’hauria fet córrer molt més, augmentant la desgràcia en danys materials i, fins i tot, personals. El desplegament d’efectius —gairebé 150 bombers vinguts d’arreu del país—, amb una roda de relleus i de reserva per no deixar zones sense cobertura per la possibilitat, en plena onada de calor, de simultaneïtat d’incendis, va ser efectiu, quan es va poder treballar. Durant tot aquest dimecres han seguit les tasques d’extinció amb l’objectiu, aquest vespre, de poder donar-lo per controlat tot i algunes revifalles aquesta la tarda. Finalment, s'ha donat per controlat passades les 22.00 hores.