Protecció Civil, en un termini que no preveu que pugui superar els tres mesos, tindrà enllestit un nou sistema d'ES-Alert light per llançar prealertes, un enviament que, tot i que encara és un misteri com serà, sí que permetrà emetre avisos menys invasius a la ciutadania quan es vulgui alertar d'un fenomen meteorològic extrem i quan encara no hagi arrencat i, per tant, no es puguin donar encara ordres clares a la ciutadania. Reservaran les alertes, amb el ja familiar so estrident, per a moments crítics, en què calgui donar instruccions directes a la població —com ha funcionat, de manera molt correcta, en incendis, quan s'havien d'ordenar confinaments o evacuacions— i aniran introduint aquestes alertes, de nivell 2, i altres sistemes tecnològics que tenen en estudi, per poder també preavisar la ciutadania de possibles aiguats.
Però com és que no s'ha fet fins ara? Segons ha pogut saber ElNacional.cat, fa mesos que des del Ministeri de l'Interior espanyol, de qui depèn l'eina, es va activar aquesta possibilitat d'enviar prealertes des del mateix entorn operatiu des d'on s'envien els ES-Alert. El Ministeri va habilitar tecnològicament aquesta opció, però correspon a Protecció Civil decidir quan i com es fa servir a Catalunya. Tot i això, des de Protecció Civil del Departament d'Interior no s'ha desenvolupat fins que han canviat les configuracions dels sistemes operatius dels terminals de la ciutadania. La possibilitat hi era, però els mòbils no tenien, per defecte, activada l'opció de rebre aquests avisos de nivell 2. Una activació que és innecessària amb l'ES-Alert (EU-Alert nivell 1), que, al contrari del que es va explicar en un primer moment, no es pot desactivar.
Les noves prealertes de Protecció Civil
Aquests avisos (EU-Alert nivell 2), en canvi, es poden desactivar o activar des de la configuració del mòbil. Protecció Civil va decidir no començar-ne a enviar encara, tot i que tècnicament ja era possible, perquè la majoria dels terminals tenien aquesta opció desactivada per defecte.
Imma Solé, sotsdirectora de Protecció Civil, ha explicat a ElNacional.cat que iniciar les proves en aquestes condicions hauria pogut generar encara més confusió, ja que una part important de la població no els hauria rebut. A més, des del Ministeri de l'Interior espanyol els havien assegurat que aquest setembre les actualitzacions d'iOS i Android ja aplicarien els canvis perquè els terminals portessin l'opció activada per defecte, com ha acabat passant. A partir d'ara, doncs, Protecció Civil començarà a fer les proves, ha avançat Solé a ElNacional.cat. L'objectiu és que, en un termini que esperen que no superi els tres mesos, es pugui definir un protocol per enviar aquests nous avisos. Tindran un so diferent, més curt i que es preveu que sigui menys invasiu.
Aquest sistema servirà per alertar la població de temporals que encara no han començat i que es preveu que puguin ser extrems i que, per tant, requereixin que els ciutadans prenguin mesures preventives però no immediates o urgents. Les proves hauran de comprovar com és la recepció i el so, si arriba a tots els terminals, en quines zones pot costar més que es rebin, etc., i quan ho tinguin enllestit ho posaran en marxa.
Protecció Civil tornaria a enviar l'alerta de dilluns
Solé, preguntada per si tornarien a enviar l'alerta de dilluns al vespre, alertant que plouria i sense donar una ordre clara a la ciutadania, assegura que sí. "Els companys del Servei Meteorològic de Catalunya van encertar, va ploure molt en zones molt localitzades i va generar problemes, calia avisar la ciutadania", assegura. "Ara, amb el temporal passat, amb els mapes que teníem, et diria el mateix també si no hagués plogut", ha assegurat la sotsdirectora de Protecció Civil. Ara bé, preguntada per si, si ho haguessin tingut testejat i amb confirmació que es rebria correctament, haguessin pogut enviar una prealerta, també contesta que sí, que hauria pogut ser una d'aquestes alertes que es podria enviar amb el mètode de l'ES-Alert light.
L'endemà, dimarts, durant el temporal actiu, es van haver d'enviar dues alertes més: una a la zona del litoral central, al Baix Llobregat, el Penedès i el Garraf, ordenant a la gent que no sortís al carrer, i una altra a la zona nord del país, a l'Empordà, a la tarda, quan les pluges es van desplaçar cap allà i es va ordenar a la gent que restringís la mobilitat. En aquest cas, el sistema hauria estat el mateix, amb l'alerta tal com es coneix fins ara.
El protocol d'aquest tipus d'alertes preveu que s'enviïn quan el risc supera el 5 sobre 6 i quan calgui donar ordres urgents als ciutadans per protegir-ne la vida, si bé, fins ara, a falta d'aquest sistema de nivell 2 que el Ministeri ha desenvolupat i que ara Protecció Civil testejarà, s'ha optat per fer ús del nivell 1 també per avisar de fenòmens previstos. Fa uns quinze dies, la consellera Parlon, tot i això, en declaracions als mitjans va dir que no s'enviarien alertes dient avisant que plouria, defensant, en aquell moment, no haver-ne enviat ni haver "aturat" el país.
La DANA del País Valencià, un abans i un després
Preguntada Solé per si el desastre del País Valencià, amb més de 200 morts a finals d'octubre de 2024, amb una gota freda que va col·lapsar el sud de la capital valenciana, ha fet que els tècnics i polítics hagin tingut un excés de zel a l'hora d'enviar alertes als mòbils, la sotsdirectora de Protecció Civil assegura que "no". Sense entrar a valorar si l'actuació dels seus companys del sud va ser correcta o no, assegurant no tenir tota la informació —la investigació judicial ho haurà d'aclarir—, sí que constata que d'ençà d'aquell fatal episodi a tocar del Principat s'ha elevat el nivell de "preocupació".
"Que pogués passar allò a pocs quilòmetres de casa nostra ens va afectar", avisa Solé, i fa que, apunta, estiguin molt al cas de tots els fenòmens que els tècnics meteoròlegs plantegen per avisar la població i poder prevenir tots els riscos possibles. "Tenim clars tots els mecanismes que tenim al nostre abast per avisar la població i els activem quan creiem que és la millor opció", insisteix Solé. Amb el nivell 2 de l'ES-Alert, i altres opcions que s'estan estudiant, la sotsdirectora espera encara millorar més la capacitat d'informar la ciutadania en casos de risc i millorar també la percepció que tenen els ciutadans d'aquest sistema d'alertes.
Aquest sistema dels avisos ES-Alert, a Catalunya, es va posar en marxa, en fase de proves, l'any 2022, quan se'n va enviar un, el primer. El 2023 se'n van enviar una vintena, la majoria en proves o simulacres, i va ser l'any 2024 —l'any de la DANA al País Valencià— quan es va començar a fer servir amb més assiduïtat i ja amb un protocol clar. "Estem encara en l'inici d'aquesta tecnologia", recorda. Solé també recorda que la Protecció Civil no és una ciència exacta que tingui anys d'experiència, i que fa pocs anys que els governants hi estan donant importància i, per tant, estan en una evolució i millora constants. Evolucionar aquest sistema d'ES-Alert per poder disposar del nivell 2, menys intrusiu, o altres millores demostra, assegura, l'aposta per adequar-se a les necessitats de cada moment i de cada emergència. "Com més eines tinguem, millor podrem escollir la que ens sigui més útil en cada moment", conclou.