La història de la nau cremada del Gorg és la història de centenars de persones que al llarg de l'última dècada hi han buscat un lloc on aixoplugar-se. L'incendi de dimecres, on van morir almenys 3 persones i 25 més van acabar ferides, ha fet sortir a la llum un problema que fa anys que arrossega Badalona, que arrosseguen els diferents governs, i que a la vegada era un secret a veus per a la ciutadania. El foc, però, ho ha fet esclatar tot.
Per entendre el que ha passat, cal fer una mirada cap al 2007 quan la crisi atura una part de l'activitat econòmica i amb aquesta aturada queden buides algunes de les naus properes al carrer Progrés, un carrer el nom del qual rememora el passat industrial i prolífic de la ciutat. El carrer Progrés, Indústria, Conquesta, Unió, una zona que podríem considerar el primer polígon industrial de la ciutat i que ara en conserva alguns vestigis, i que també és refugi de persones nouvingudes, sense regularitzar, sense feina i amb risc d'exclusió social. De fet, a pocs metres d'on hi va haver l'incendi, una altra nau abandonada és refugi d'un altre grup de persones, que, a més, aquests dies han fet lloc a les víctimes de l'incendi.
L'any 2008 hi ha els primers indicis d'ocupació a la nau del carrer Guifré. És el mandat en què l'alcalde Jordi Serra pren el relleu a la socialista Maite Arqué, que dimiteix després de 9 anys d'alcaldessa per ser senadora a Madrid. És el primer any de la crisi generada per la bombolla immobiliària. L'activitat econòmica cessa amb el tancament d'algunes empreses i l'habitatge fa fallida. També els serveis socials que comencen a veure els efectes de la crisi en les famílies i en la població estrangera.
Però des que l'Ajuntament de Badalona és conscient del problema l'any 2010, han canviat moltes coses i l'assentament del Gorg ha passat per molts moments. No hi ha una foto fixa. És una pel·lícula en moviment que reflecteix el que passa en l'àmbit social, i no només a Badalona, sinó a tot l'àmbit metropolità.
Durant aquests anys hi ha una rotació d'ocupants a la nau. Els números es mouen entre les 60, 80 i 90 persones, fins arribar a les 150 o 180 que s'ha apuntat aquests dies. Hi ha un flux de famílies desestructurades. De famílies amb menors, també. Al llarg de 13 anys la nau és també punt laboral. La ferralla acumulada era una font d'ingressos per a algunes famílies. Altres que hi convivien eren professionals del top manta. Però "no ha estat un assentament gaire complicat. No hi havia delinqüència", explica Oriol Lladó, ara regidor d'ERC, i periodista durant molts anys a El Punt, que el feia coneixedor de la situació sobre el terreny. "Era un lloc on viure. Sinó, per la densitat i característiques, hauria estat una bomba".
Un lloc on viure també per als que han hagut de marxar a d'altres assentaments similars que s'han desallotjat als barris de Barcelona de Poblenou o Sant Andreu. La nau del Gorg és un punt negre dins un problema metropolità on tot està interconnectat. On no s'ha resolt el problema, sinó que s'ha traslladat a una altra ciutat.
El darrer any la situació s'ha agreujat. La Covid-19 ha deixat sense les feines precàries als ocupants de la nau que anaven fent.
Cinc governs, cap resultat
El problema és incipient l'any 2010 quan governa el PSC amb CIU. Tot just feia un any que la nau estava ocupada i en aquell moment es comença a perfilar una sortida digna als seus ocupants que no va arribar a enlloc.
La majoria, d'origen subsaharià, eren pescadors del Senegal. Amb el port acabat d'estrenar, el govern amb Ferran Falcó de primer tinent d'alcalde, projecta una sortida laboral per a una part dels que ja vivien a la nau del carrer Guifre. Però la proposta no arriba a res i l'any 2011 hi ha un canvi de govern.
En aquells moment l'actual regidor de Junts per Catalunya, David Torrents, era càrrec de confiança del govern en temes de seguretat. Torrents, mosso de professió, havia participat en el desplegament dels Mossos d'Esquadra a la ciutat i s'encarregava de les relacions amb la ciutadania. El seu salt a l'Ajuntament ofereix una altra visió de certes situacions i un coneixement directe de l'origen d'alguns problemes. Torrents viu l'inici del problema com a mosso i ara recorda que en aquell moment "la majoria de veïns no es queixaven". Situa l'inici de l'ocupació al 2010 i explica que s'ha arribat a una "situació degradada", en part, pels lideratges que s'han exercit dins la nau ocupada. "Lideratges que distorsionen", diu ara el regidor de Junts per Catalunya.
L'any 2011 arriba a l'alcaldia Xavier García Albiol. El PP trenca amb l'hegemonia socialista de 28 anys consecutius de govern. El canvi suposa un gir radical en la manera de gestionar. Juan Fernández, l'actual primer tinent d'alcalde, aterra a la zona en aquell moment com a regidor del districte. Fernández recorda que l'assentament "no presentava problemes de convivència i conflictivitat" i que fins al cap d'uns tres anys no es comencen a rebre queixes veïnals.
Fernández coincideix amb la resta de fonts que el perfil dels ocupants va canviant i que la situació s'agreuja quan el tràfic de drogues entra a la nau. De fet, veïns propers a la nau situen un habitatge proper on es cultiven plantes de marihuana i que una de les persones responsables de la plantació és una dona que havia estat vivint fa temps a la nau i que exercia la prostitució. Els regidors, però, no tenen constància que hi hagués prostitució a la nau.
Una de les queixes del PP és que no s'ha pogut accedir a la nau. "Entrar dins et fa avaluar la foto real. Veure quin tipus de vida hi ha, els nivells de salubritat, si hi ha menors...", explica el primer tinent d'alcalde. Juan Fernández recorda que durant els primers anys "s'havia arribat a entrar-hi", però que amb l'arribada dels ocupants conflictius es van tancar les portes.
L'any 2015 els resultats electorals fan possible un altre canvi de govern. Una aliança entre Guanyem, ERC, ICV-EUiA, PSC i CDC tomba Xavier García Albiol. Dolors Sabater forma govern amb ERC i ICV-EUiA. Sabater posa en marxa les seves polítiques i, juntament amb la Creu Roja, crea un cens, que arriba a les 60 persones. S'identifiquen els ocupants de la nau, i un cop analitzada la situació s'intenta donar una sortida cap a la seva regularització. L'Ajuntament també els dona accés a l'aigua. En aquell moment "estava relativament controlat", recorda Oriol Lladó, primer tinent d'alcalde del govern de Sabater.
Hi havia dues opcions. Es podia desallotjar la nau o bé mirar de controlar-ho i donar una mínima sortida digna als seus ocupants. Fonts del govern de Sabater diuen que dos anys després de la seva entrada a l'Ajuntament, entre el 2017 i el 2018, la feina sobre el que calia fer estava tota estructurada i a punt. Les línies estratègiques que el govern de Guanyem, ERC i ICV-EUiA no van poder desplegar tenien tres eixos: impulsar a la regularització dels ocupants de la nau i l'empadronament; gestionar l'asenderisme dels refugiats i immigrants que no tenien un lloc on viure i negociar amb el Govern de la Generalitat una addenda per poder treballar des de serveis socials.
Però enmig del mandat, irromp Àlex Pastor. La manca de suport en els pressupostos de Sabater forcen una moció de confiança i la posterior moció de censura on el PP de Xavier García Albiol dona els vots necessaris perquè el PSC recuperi l'alcaldia perduda 7 anys enrere. "Hem tractat el tema des de la vessant social i amb controls de persones conflictives", explica Rubén Guijarro, que va ser primer tinent d'alcalde de Pastor i actualment és regidor de l'oposició. El govern de Pastor va engegar una triple via també: l'activació de serveis socials per donar cobertura a les necessitats bàsiques dels ocupants; l'abordament de la vessant delictiva d'alguns dels ocupants i activar les eines de disciplina urbanística per vetllar, també, per la seguretat de la zona i l'edifici.
Però Pastor és efímer. L'alcalde socialista força la seva investidura el juny del 2019 per evitar l'entrada de García Albiol, que havia guanyat les eleccions, i el retorn de Dolors Sabater, a qui el mateix PSC havia fet fora del govern amb la moció de censura. Enmig del confinament per la Covid-19, la policia deté Àlex Pastor conduint ebri i dimiteix. El daltabaix polític és important i després de diversos intents per posar-se d'acord i l'enrocament dels socialistes, Xavier García Albiol és investit alcalde fa 7 mesos.
Xavier García Albiol ha tret pit aquests dies per ser haver estat l'únic alcalde que ha fet alguna cosa per combatre la situació. El 19 d'octubre passat va enviar una carta al jutge reclamant poder entrar dins la nau. L'argument era la salubritat i la seguretat urbanística. Però l'autorització judicial no ha arribat mai. "Per les denuncies dels veïns en podien tenir constància però no sabíem quina era la realitat", explica el primer tinent d'alcalde, Juan Fernández.
"Amb la mediació i la caritat no soluciones el problema", diu Juan Fernandez. "Soluciona crear polítiques d'habitatge" i tenir eines, diu el primer tinent d'alcalde que assegura que no han viscut d'esquenes al problema. S'han fet 26 operacions policials de controls externs des del juny i en 48 hores, després de l'incendi, Serveis Socials han atès més de 100 persones. "S'ha fet tot el que s'ha pogut", conclou.
"Cap govern ha fet res fins ara. Ningú pot treure pit de bona gestió", reitera el primer tinent d'alcalde.
Retrets
Els últims dies tots els que van formar part d'aquests governs han admès que no s'ha resolt la situació d'un problema que s'arrossega de fa anys, però tots també s'han retret que ningú ha fet prou. La inestabilitat política a la ciutat no ha ajudat. Tampoc un altre front amb el que tots coincideixen: la manca d'eines.
Depenent del partit i del color del govern, les eines canvien, és clar.
Els més progressistes van trobar a faltar recursos per a la tasca social. Xavier García Albiol ha trobat a faltar manca d'eines per aplicar mà dura en una situació que de mica en mica sí que ha anat creat alguns problemes de convivència.
El focus, però, està en els dos govern més antagònics: el de Dolors Sabater i el Xavier García Albiol. Mentre Dolors Sabater busca aliats entre els veïns i veïnes amb discreció, Xavier García Albiol, que també parla amb els veïns i veïnes, amplifica el problema. Sabater ho veu com un problema social, de dignificació de les persones. García Albiol com un problema d'ocupació.
Però expulsant 150 ocupants de la nau, què fan totes aquestes persones? La visió del govern de Sabater és que els pots fer fora si els dones una alternativa.
El problema de la nau s'acaba amb l'incendi. No hi ha nau. El foc l'ha calcinat completament i caldrà enderrocar-la. Però totes les persones que hi vivien on aniran ara? I aquí és quan tornem a l'origen. Quan el problema es trasllada a un altre espai o a una altra ciutat.
El portaveu del grup municipal d'ERC a Badalona, Àlex Montornès, creu que s'ha "deshumanitzat" el problema des del govern municipal. "La nostra estratègia és ajudar les persones". I sobre el rerefons polític remarca que no es vol "una escalada de retrets", que al capdavall és el que ha acabat passant aquests dies tot i que tots els grups han dit que ara no era el moment.
Per Montornès és un "tema complex que s'ha de resoldre en l'àmbit europeu i català" i que cal tenir "una visió global" per sortir-se'n. I en el rerefons del relat, la situació política a Badalona amb la mirada posada en el passat mes de maig quan els partit de l'oposició no es van posar d'acord per governar plegats. "Cal teixir aliances que permetin noves aliances. Cap partit d'esquerres governarà sol".
"La classe política en ple ha de demanar perdó ja que era coneixedora de les condicions en què es malvivia a la nau des de feia anys i cap administració va posar-hi remei", diu David Torrents, ara des de l'oposició.
"Qui vulgui culpar les víctimes d'un succés, qui vulgui posar en dubte els Serveis Socials, ens tindrà en contra", diu Rubén Guijarro posant el focus en què cal analitzar la feina dels partits i de cada govern per saber què s'ha fet bé i què no.
"La culpa no és de cap govern en concret", conclou Juan Fernández del PP.
Sense culpables ni ningú que assumeixi errors, però, és difícil millorar i trobar les solucions a un problema que tot just ara comença en un nou nivell tant o més complicat que el que existia a la nau del carrer Guifré: el futur del nombre incert de persones que hi malvivien.