Prop d'un miler de persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà per reivindicar el dret d’expressar-se en català amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que condemna la data de signatura del Tractat dels Pirineus. La protesta —custodiada per un fort desplegament policial— s’ha vist obligada a canviar el recorregut a causa del context de mobilitzacions socials que s'estan produint arreu de l'Estat francès. En aquest sentit, el membre de la Federació d'Entitats Catalanes i delegat de la Plataforma per la Llengua de la Catalunya del Nord, Gautier Sabrià, ha lamentat que les autoritats franceses els hi han posat "difícil", perquè els ha canviat la planificació amb poques hores d'antelació.
La mobilització es produeix de retrocés de la llengua a la llengua a la Catalunya Nord, després que una Enquesta d'Usos Lingüístics de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) constatés aquesta setmana un retrocés general del català en aquest territori. Segons aquests resultats, només el 3% dels nord-catalans parla habitualment el català, tot i que un 44% dels habitants de la regió indiquen que entenen la llengua. L'informe també evidencia com, tot i no fer-ne ús en el seu dia a dia, tan sols un 15% dels enquestats parla bé el català. L'any 2015, aquest percentatge era del 35%. La dada positiva la posa l'interès creixent perquè la llengua sigui "més present". Ho volen sis de cada deu enquestats.
En la marxa hi ha participat el secretari general de la CUP, Non Casadevall, que ha alertat que tant Perpinyà com la Catalunya Nord s'ha convertit en "un laboratori de l'extrema dreta". En les darreres eleccions municipals, el candidat de Reagrupament Nacional, Louis Aliot, va ser reelegit com a alcalde de Perpinyà, consolidant la ciutat com un dels principals bastions de l’extrema dreta al país. "Malauradament, l'extrema dreta està provant aquí les seves polítiques més reaccionàries i això ho pateix la seva població", ha criticat Casadevall.
Ofensiva de les administracions franceses contra el català
El secretari general de la CUP ha afegit que aquest territori "pateix un intent d'assimilació" per part de França i, al mateix temps, "és una de les zones més empobrides" del país. "Malgrat aquests intents, continua sent determinant la catalanitat amb què es viu en aquest territori. El futur de la nació catalana passa també per la Catalunya Nord", ha conclòs. Precisament, aquest estiu l’Ajuntament de Perpinyà va fer un nou pas en l’ofensiva contra el català, aprovant la sortida de la ciutat de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana. La decisió va posar fi a la participació de la capital de la Catalunya Nord en l’organisme i consolida un dels compromisos més controvertits del govern d’extrema dreta de Reagrupament Nacional.
L'ofensiva contra el català de l'Ajuntament se sumava llavors a la decisió de la Universitat de Perpinyà de suprimir a partir del curs vinent el màster en Estudis Catalans i Transfronterers, l’únic programa d’estudis superiors en català dins del sistema universitari francès. La mesura va encendre les alarmes entre les entitats en defensa de la llengua, que van advertir que aquesta decisió “posa en risc” la continuïtat de la formació universitària en català a la Catalunya Nord. Segons l’entitat, la desaparició d’aquests estudis debilita l’estructura formativa existent i dificultaria la preparació de futurs docents i especialistes en llengua catalana, amb conseqüències directes per a la seva preservació i transmissió.