Un estiu més, el Parc Natural del Montseny recorda que està prohibit banyar-se en gorgs i rius de la zona per protegir l'hàbitat de ribera on viuen espècies d'alt valor com els tritons del Montseny (Calotriton arnoldi), l'únic amfibi endèmic a Catalunya i en perill d'extinció. L'entrada a l'aigua de persones i mascotes posa en risc la seva supervivència, ja que són animals especialment sensibles a fongs, virus i altres patògens que es transmeten a través de l’aigua i que els poden arribar a causar la mort. L'entrada a l'aigua o només el contacte amb les mans mullades, tant de persones com de mascotes, pot afavorir la transmissió de malalties infeccioses, com la quitridiomicosi o la infecció per ranavirus, convertint-se en una greu amenaça per al tritó i altres amfibis. Les espores de patògens poden ser transportades per la roba humida, fang a les sabates, salabrets, i fins i tot les mans després de contactar amb individus infectats.
Espècies amenaçades
L'acció de les persones i els animals també alteren la qualitat de l’aigua, incrementant-ne la terbolesa i la matèria orgànica, a més de provocar l’erosió del sòl. Segons assenyalen des del parc natural, tot això comporta un impacte directe sobre la flora i la fauna local. El 41% de les espècies d’amfibis del món estan amenaçades i en els darrers anys s’ha registrat una disminució notable de les poblacions (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2020). Per aquesta raó, des del Parc Natural del Montseny es recomana als visitants evitar el contacte amb l’aigua i controlar que els animals de companyia tampoc hi entrin.
El tràfic il·legal d’espècies exòtiques, que acaben alliberats a rieres i gorgues, és un altre factor de risc per al tritó del Montseny i la resta de població autòctona d’amfibis. En aquest context, està totalment desaconsellat deixar anar animals forans, que poden ser transmissors de malalties.
Plantes invasores
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) va alertar a l'inici de l'estiu de l'expansió d'una planta invasora a l'àrea metropolitana i part dels Pirineus. Es tracta dels senecis, de la mateixa família que les margarides, i estan molt esteses per la península Ibèrica. Molts d’aquests senecis són autòctons, però alguns d'ells són espècies introduïdes recentment pels humans i que s’han convertit en espècies invasores. Aquest és el cas del seneci del Cap (Senecio inaequidens), ben conegut per la seva expansió a les pastures del Pirineu i perquè resulta tòxic pel bestiar, però també és el cas del Senecio pterophorus, que recentment s'ha estès per molts espais naturals del litoral i el prelitoral.
"Al delta del Llobregat estem trobant ara una gran florida del Senecio pterophorus, però no és l’únic lloc on el podem trobar. Des d’inicis dels anys 90 s’ha estat expandint per les lleres i planes al·luvials del riu Llobregat i el riu Besòs fins a arribar a diversos espais naturals com el Montseny o el Montnegre-Corredor", explica Joan Pino, director del CREAF i coordinador de la iniciativa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores de Catalunya EXOCAT.