Veïns de Perpinyà (Rosselló) han convocat per aquest dissabte la processó de Sant Galdric, per pregar per demanar la finalització de la sequera. L'inici de la processó està previst a les 14.30 hores a la plaça de la catedral. Després anirà a la Plaça de la Llotja, posteriorment al Castellet i travessarà la Bassa pel petit pont. Farà una aturada a l'oratori de Nostra Senyora del Pont. A continuació la comitiva creuarà el pont Joffre per baixar, per l'avinguda Torcatis, a la vora del riu Tet. Allà es farà una benedicció solemne als quatre punts cardinals mentre els pagesos brandaran imatges religioses i relíquies sobre l'aigua del riu, segons informa L'Indépendant. Tot això passarà, sí, amb tota normalitat, a l'Estat de la Il·lustració.

Sant Galdric o Sant Galderic va ser un pagès que va néixer prop de Carcassona l'any 820 i que va morir a Sant Martí del Canigó, al Conflent, l'any 900. Va ser un pagès que defensava els drets dels seus companys, protegint-los dels abusos. Va morir en olor de santedat i va ser enterrat al monestir de Sant Martí de Canigó. Se li van atribuir ben aviat un seguit de miracles, i l'any 990 el Concili de Narbona el va canonitzar, per obra del bisbe Raimon II de Tolosa de Llenguadoc. És el sant patró del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, de Perpinyà, de Sant Martí del Canigó i de Mirapeis (Arieja). I a més és patró dels pagesos catalans.

Les seves restes mortals no han tingut una història tranquil·la, paral·lela a la de Catalunya. Durant la Guerra dels Segadors, les relíquies del sant van ser traslladades del Canigó a Barcelona el 1654, al monestir benedictí de Sant Pau del Camp. I el 1665 van tornar a Sant Martí del Canigó, i allà van restar fins al 1781, quan el monestir es va secularitzar. Avui són a la catedral de Perpinyà.

Sequera extrema

La situació de sequera a Catalunya, tant la del Nord com la del Sud, és actualment molt extrema. El recent pas de la borrasca Juliette no va deixar les precipitacions desitjables a les capçaleres dels rius per mitigar els efectes de la sequera, i les nevades que va deixar al litoral no van tenir un impacte rellevant en les reserves. Una setmana després d'aquell temporal, els embassaments no només no van augmentar les reserves, sinó que van continuar baixant. La feble pluja que ha caigut més recentment no ha compensat les necessitats existents i la perspectiva de més precipitacions s'allunya mentre algunes prediccions indiquen que el 2023 pot ser el més calorós de la història amb l'arribada del fenomen ''El Nen'.

Les dades indiquen que el volum d'aigua embassada a les conques internes és de 190,7 hectòmetres cúbics (hm3), la qual cosa suposa que els pantans estan al 27% de la seva capacitat: gairebé un punt menys en una setmana. L'any passat, classificat com a molt sec, els embassaments estaven al 53% en aquestes mateixes dates. Si s'observa la mitjana de l'última dècada haurien d'estar al 73%.