Dotze anys després! Un cas de suposada corrupció de funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona destapat el 2009 arriba a judici avui. I a més, amb rebaixes substancials de les penes. L’Audiència de Barcelona ha començat a jutjar avui 23 persones, vuit d'elles funcionaris municipals, acusats de corrupció, centrat en suborns a canvi de la concessió de llicències urbanístiques de pisos turístics al districte de Ciutat Vella. La fiscalia Anticorrupció que demanava elevades penes de presó per a vuit funcionaris municipals, a més dels propietaris, acusats dels delictes de suborn, prevaricació i falsedat documental, ha acordat amb 15 dels acusats una rebaixa substancial del càstig, subscrita per les acusacions de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. També ha retirat l’acusació a tres tècniques.

En concret, la fiscal Teresa Duerto ha ofert una rebaixa considerable del càstig als dos principals acusats:  l’excap dels serveis tècnics de Ciutat Vella, Heliodoro Lozano, se li ha ofert passar d’una pena inicial d’11 anys i sis mesos de presó, a 2 anys i 6 mesos de presó, i la inhabilitació laboral no l'afecta perquè ja està jubilat, després de deixar la seva feina al districte Nou Barris, on va ser traslladat. L’ha acceptada. I a l’enginyer Joaquim Quílez, que era qui  hauria contactat amb els titulars de negocis per agilitzar els tràmits a canvi de diners: de 20 anys  i mig de presó, a 4 anys i 3 mesos de presó. A més, Quílez també ha acceptat indemnitzar amb 22.000 euros l’exregidora de Ciutat Vella i arquitecta Itziar González, que va viure un calvari de pressions, a més a d’altres dues tècniques, amb 50.000 euros i 10.000 euros. Quílez  ho ha acceptat tot. La responsable dels serveis jurídics del districte, Elena Ariza, que sempre ha defensat la seva innocència, se li demana 11 anys i mig de presó, i no ha arribat a un acord, com tampoc tres juristes interins i un propietari de pisos. Així, el judici continuarà només per a cinc dels 23 acusats.

El tribunal de la secció desena de l’Audiència de Barcelona, presidit per la magistrada Montserrat Comas, s’ha traslladat avui a l’auditori de la Ciutat de la Justícia per poder celebrar el judici davant l’elevat nombre d’acusats. La vista ha començat una hora tard per problemes tècnics. A l’inici, la fiscal Teresa Duerto ha explicat  les rebaixes pactades, que s’emmarquen en la retirada del delicte de prevaricació urbanística en assegurar ara, que les modificacions realitzades no van implicar un incompliment  del reglament urbanístic. També defensa la rebaixa per les dilacions indegudes del procediment.  En el cas de Quílez, Duerto l’obliga a retornar 70.300 euros amb Ariza, que haurien cobrat als propietaris. Quílez, que ja té una condemna anterior per un cas de corrupció a l’Eixample, es podria escapar d’entrar a la presó  per aquest nou cas si sol·licita l’aplicació separada dels delictes, com permet la llei.

Pel que fa als altres acusats que han arribat a un acord són propietaris de pisos  que han acceptat penes inferiors a dos anys de presó i, en altres casos penes de multa. El penalista Miguel Capuz, defensor d’Ariza, ha insistit que es va vulnerar el dret de defensa de la cap municipal i  que la investigació va ser prospectiva i es van incloure fets pels quals ella no va ser investigada. Lydia Lajara, advocada dels altres tres tècnics que no han arribat a un acord, ha denunciat que s'han afegit  de forma "supressiva", fets que se'ls acusen.

Fets

El desembre de 2019 el jutjat d’instrucció número 33  va tancar la instrucció d’aquest cas de corrupció, que suposadament consistia a tramitar de forma fraudulenta diverses llicències urbanístiques de pisos turístics a canvi de diners, entre el 2005 i el 2008. Els altres processats són propietaris d’habitatges que haurien acceptat pagar per obtenir les llicències sense complir els requisits legals, a través de l’enginyer Quílez, que a voltes es presentava com que treballava pel consistori. I, inicialment, a altres cinc funcionaris se’ls demanava cinc anys de presó per prevaricació, i a una sisena tècnica, un any i mig. Els titulars dels pisos s’enfrontaven a 5 anys de presó. Els expedients sota sospita es concentraven en tretze carrers del districte (com ara els carrers Correu Vell, Sant Pere Mitjà i Argenteria), i des del consistori, al final, es va indicar que la majoria de negligències detectades eren administratives no pas penals, davant l’allau de peticions rebudes.

Denuncia

La manca d’una normativa clara en el control dels pisos turístics, tant municipal com autonòmica, va fer molt feixuga la investigació. L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona —que és acusació particular— va contradir la fiscal en sostenir que gran part dels expedients tramitats tenen “irregularitats en l’àmbit administratiu, i no tant en el marc penal”. En concret, va enviar un informe a la magistrada que dirigia la investigació per intentar exculpar sis tècnics del districte de Ciutat Vella, que van ser investigats. L’any 2015, la fiscal Teresa Duerto, en el seu escrit, exposa que malgrat que aquests tècnics no cobraven diners, sí que van permetre errors greus en els expedients. Tots sis tècnics van formar un equip per tramitar l’allau de peticions per passar pisos a ús turístic que va rebre el districte, on continuen treballant. Ara, la fiscal sembla més comprensiva amb els funcionaris, o creu que la seva acusació està mancada de proves, com sostenen les defenses dels funcionaris. Per contra, l’enginyer Joaquín Quilez, contractat per una desena d’empresaris implicats, sí que va admetre a la jutgessa haver cobrat i pagat diners a l’exfuncionari Heliodoro Lozano per aprovar els expedients.

Allau d’expedients

L’auditoria elaborada per la Direcció de Control de Gestió de Recursos de l’Ajuntament  de Barcelona exposava que davant “l’entrada massiva d’expedients a la fi de 2006”, en el districte  de Ciutat Vella “no hi havia un procediment ni una aplicació informàtica específics” per donar llicències d’habitatge a un ús turístic; a més d’una “mancança de mecanismes de control i supervisió entre els comandaments i els tècnics mateixos que havien de tramitar aquestes llicències que va provocar una descoordinació dels tècnics del districte”.

Per culpa d’aquesta situació, indicava l’auditoria, els expedients tramitats van “incorporar irregularitats documentals”; i concloïa que “bona part de les irregularitats detectades en els expedients que estan en les diligències són irregularitats dins l’àmbit administratiu, i no tant en el marc penal com es troben aquestes conductes i que no tindrien encaix”. La magistrada, però, va enviar les 24 persones investigades a judici, que arriba una dècada tard, amb el neguit de les persones encausades i, la meitat ha arribat a un acord a darrera hora.