Els primers petons romàntics entre humans es van fer a Mesopotàmia fa 4.500 anys, segons un article publicat aquesta setmana a Science. Els autors de l'estudi Troels Pank Arbøll (Universitat de Copenhaguen) i Sophie Lund Rasmussen (Universitat d'Oxford) recorden a Efe que la tradició és més antiga, però que les proves documentals situen la pràctica uns mil anys abans del que fins ara reconeixia la comunitat científica: hi ha un cos d'evidència passada per alt de petons romàntic-sexuals presents en antics textos mesopotàmics del 2500 aC. Recordem que també s'ha descobert recentment que els europeus ja es drogaven fa 3.000 anys (i Menorca n'és la prova).
A l'antiga Mesopotàmia (entre els rius Eufrates i Tigris, les actuals Iraq i Síria), la gent va escriure en escriptura cuneïforme en tauletes d'argila. Milers i milers d'aquestes tauletes han sobreviscut fins avui, moltes d'elles amb clars exemples del fet que besar era considerat part de la intimitat romàntica a l'antiguitat o part tant de les amistats com de les relacions entre els membres de la família. "Tanmateix, besar-se no ha de veure's com un costum que es va originar només en una única regió i es va estendre des d'allà, sinó que sembla haver sigut una pràctica en moltes cultures antigues durant diversos mil·lennis", explica Arbøll. En aquest sentit, ha de quedar clar que els éssers humans generalment exhibeixen dos tipus de petons: l'amistós de la família i el romàntic-sexual. El primer és omnipresent en qualsevol moment del temps i la geografia, però el segon no és culturalment universal: sovint es produeix en societats estratificades.
Dels petons romàntics a Mesopotàmia a l'herpes
D'altra banda, els investigadors parlen del paper dels primers petons romàntics en l'evolució i propagació de malalties de transmissió oral com el virus de l'herpes simple 1 (VHS-1). És així que defensen que no poden considerar-se com un desencadenant biològic sobtat que provoca una extensió de patògens específics, com algunes recerques havien suggerit. Sí que indiquen que l'aparició i l'acte del petó romàntic pot haver tingut un efecte secundari i involuntari en la transmissió de l'herpes.
Recerques paleogèniques recents demostren que els patògens comuns transmissibles mitjançant petons actuals van estar presents en períodes històrics antics i prehistòrics, com ara el VHS-1, el virus d'Epstein-Barr i el parvovirus humà B19. Arbøll i Rasmussen han revisat ADN antic, obres d'art culturals i registres mèdics antics per mostrar que la presència d'aquesta mena de malalties pot ser més antiga i generalitzada del que els estudis recents suggereixen. "Sembla poc probable que els petons hagin sorgit com una adaptació conductual immediata en altres societats contemporànies, accelerant inadvertidament la transmissió de la malaltia", afirmen els autors.