Els científics responsables del Telescopi de l'Horitzó d'Esdeveniments (EHT) han presentat aquest dimecres aquest dimecres la primera imatge obtinguda d'un forat negre, un dels grans misteris de l'Univers.

La històrica fotografia, obtinguda a partir d'una xarxa vuit observatoris situats en diferents punts del món, consisteix en un anell amb una meitat més lluminosa que l'altra, que correspon al forat negre supermassiu ubicat en el centre de la galàxia M87, a 53,3 milions d'anys llum de la Terra

"Hem transformat un concepte matemàtic, una cosa que s'explica amb fórmules en una pissarra, en un objecte físic que es pot observar," va explicar l'italià Luciano Rezolla, professor d'Astrofísica de la Universitat Goethe de Fráncfort i part de l'equip científic responsable de la troballa.

Heina Falcke universitat Radboud forat negre EFE
Foto: El president del consell del Telescopi de l'Horitzó d'Esdeveniments, Heino Flacke, durant la presentació de la imatge. EFE

La imatge es "va construir com un puzle" a partir de diferents fotografies fetes en quatre dies diferents per la xarxa de telescopis funcionant com un únic radiotelescopi.

"Res de l'interior no pot viure i és transmès a l'exterior (...). No pots veure un forat negre, però pots veure la seva ombra, que es produeix quan la llum desapareix després de l'horitzó d'esdeveniments (del forat)", va explicar el president del consell del Telescopi de l'Horitzó d'Esdeveniments, Heino Flacke.

Els forats negres, imaginats a inicis del segle XX pel físic Albert Einstein i teoritzats pel seu col·lega Stephen Hawking en els anys setanta a partir de la radiació que emeten, són una massiva concentració de matèria comprimida en una àrea petita que genera un camp gravitatori que engoleix tot el que l'envolta, inclosa la llum.

Aquest misteriós fenomen astrofísic suposa l'última fase en l'evolució d'un tipus d'enormes estrelles que són almenys 10 vegades més grans que el Sol. Quan una "gegant roja" s'apropa a la mort, es replega sobre si mateixa i concentra la seva massa en una superfície molt petita, que es coneix com a "nana blanca".

Si aquest procés de gravetat extrema continua, es transforma en un forat negre, delimitat pel que es coneix com a "horitzó d'esdeveniments", que és el punt de no retorn a partir del qual res que ultrapassi aquesta frontera no es pot escapar de la seva atracció del clot, i als voltants del qual giren aglomeracions de gas a aproximadament en una òrbita circular.