Enterrat en un gran taüt de ceràmica segellada dins d'una tomba de pedra a Nuwayrat, al nord d'Egipte, es van descobrir les restes d'un individu l'any 1902. Més d'un segle després, un equip encapçalat per l'Institut Francis Crick (Regne Unit) ha aconseguit seqüenciar el genoma complet d'un home que va viure fa entre 4.500 i 4.800 anys. Pel tipus d'artrosi a la columna, els investigadors han conclòs que s'inclinava molt endavant, probablement, per la seva feina de terrisser. Per aquest motiu, hauria estat enterrat dins d'un taüt d'aquestes característiques, més propi de la classe alta, subratllen. Fins ara, només s'havien seqüenciat parcialment tres genomes, ja que la difícil conservació de l'ADN per les altes temperatures de la zona ha fet que se sàpiga molt poc de l'origen genètic dels antics egipcis. Durant més d'un segle les restes van estar a diverses institucions de Liverpool i ara es troben al Museu Mundial d'aquesta ciutat britànica.
Les restes van ser datades cap al 2855-2570 aC, és a dir, en el temps de les primeres piràmides, i coincidint amb el final del període Dinàstic Primerenc i el principi del Regne Antic. Aquest èxit científic, publicat a la revista Nature, ha permès revelar dades genètiques sobre els orígens de les poblacions de l'Antic Egipte, que fins ara només es podien entreveure a través de les troballes arqueològiques i els relats dels historiadors. Així, de la mostra d'ADN se n'extreu que l'individu procedeix d'ascendències nord-africanes. La recerca ha descobert que l'home tenia un 80% d'ascendència relacionada amb els antics pobles neolítics del nord d'Àfrica i l'altre 20% restant, vinculat a l'est del Creixent Fèrtil, que abasta l'Iraq, oest de l'Iran, part de Síria i l'extrem sud-est de Turquia.
Des de l'Institut Francis Crick, recorden que les dues cultures es van influir mútuament durant mil·lennis i que hi havia "una xarxa complexa de persones que es movien i barrejaven amb la població local". Tot i que aquesta persona no sigui representativa de tota la població de l'època, ja que "amb un individu no capturem tota la diversitat de la població" al llarg de la vall del Nil, remarquen, la troballa suposa un avenç en la comprensió dels egipcis del Regne Antic.
ADN de l'arrel d'una dent
Després de més d'un segle de la troballa de les restes, l'equip ha extret ADN de l'arrel d'una dent i també ha analitzat l'esquelet, en un estat de conservació excepcional. Amb aquests nous resultats químics de les seves dents relacionades amb la dieta i l'entorn han pogut demostrar que probablement havia viscut a cavall entre el Regne Antic (2686-2125 aC), que va seguir a la unificació de l'Alt i el Baix Egipte, i el període Dinàstic Primerenc (3150-2686 aC), d'una notable estabilitat i innovació, inclosa la construcció de la primera piràmide esglaonada.
Terrisser de professió
L'equip d'investigadors també ha conclòs que es podria tractar d'un terrisser. Segons l'investigador Joel Irish, de la Universitat John Moores de Liverpool, explica que l'home va viure fins a mitjans dels 40 anys i dels 60, més proper a aquesta darrera edat, "atès l'alt grau d'artritis i osteoporosi". A més, va tenir una vida física "increïblement dura", ja que va passar gran part del temps mirant cap avall i, pel tipus d'artrosi a la columna, s'inclinava molt endavant. Les marques musculars als braços indiquen que els mantenia estesos durant llargs períodes i amb els colzes doblegats. Analitzant les imatges en diverses tombes egípcies que reproduïen professions de l'època i, "encara que és circumstancial i no es pot provar", la que encaixa millor amb les seves característiques és la del terrisser, conclou.
L'enterrament en un taüt segellat d'aquestes característiques era propi de la classe alta i no l'esperat per a algú d'aquesta professió, tot i que consideren que "potser era excepcionalment hàbil o tingués èxit per millorar el seu estatus social". Aquest fet ha comportat que "es proporcionés un entorn estable" per la conservació de les restes assenyala Linus Girdland-Flink, de l'LJMU. A més, la seva mort es va produir abans que la momificació artificial fos una pràctica habitual, que pot haver contribuït a preservar-ne l'ADN.