A què obeeix la incursió en molt pocs dies de Rússia a l'espai aeri de Polònia, Romania i Estònia? Vladímir Putin està intentant prémer el grau d'unitat dels països de l'OTAN? Anirà a més en les pròximes setmanes? Aquestes són, en resum, les preguntes que avui es formulen moltes cancelleries occidentals i diversos analistes de prestigi que solen abordar temes de política internacional. Si l'entrada a Polònia i Romania de drons russos envaint el seu territori ja havia despertat moltes suspicàcies, i fins i tot el primer d'aquests països va fer una apel·lació directa a l'article 4 de l'OTAN pel qual s'inicien formalment consultes urgents dins dels 32 estats membres de l'Aliança Atlàntica, la invasió aquest divendres del cel d'Estònia ha augmentat un esglaó la preocupació.

En aquest cas, no han estat drons, sinó tres avions de combat russos MIG-31 que, segons ha informat el govern d'Estònia, van estar un total de 12 minuts sobre el golf de Finlàndia. Això va provocar que, immediatament, avions d'Itàlia, Suècia i Finlàndia despleguessin avions de combat per reforçar el seu flanc oriental fins que els MIG-31 van tornar a cel rus i finalment a la base. Hi ha hagut una protesta oficial del govern d'Estònia, la invocació per segona vegada aquest mes de l'article 4 de l'OTAN i el Kremlin s'ha tret de sobre la queixa, negant els fets. Com si avui dia no es pogués contrastar la violació de l'espai aeri i fóssim al segle XX!

Continuarà fent incursions? Tot apunta que sí, per conèixer la reacció europea i constatar que és tan mesurada com fins ara

L'estratègia de Putin és clarament provocadora. És evident que se sent amb força després d'haver deixat en ridícul el president dels Estats Units, Donald Trump, a la cimera d'Alaska de principis de setembre. Aquella cita, acuradament preparada per l'Administració Trump, confiant a trobar un Putin defensiu i més vulnerable, es va resoldre justament en sentit contrari. Els afalacs van servir de ben poc, no va concedir cap alto el foc a Ucraïna, va donar allargs a un acord de pau i ha llançat, des de llavors, alguns dels atacs més mortífers sobre el terra ucraïnès dels últims temps. Fins a l'extrem de desarborar Trump i situar-lo a la defensiva.

Continuarà fent incursions? Tot apunta que sí, per conèixer la reacció europea i constatar que és tan mesurada com fins ara i que els països de l'OTAN es manifesten amb una única veu. La veritat és que els països exsoviètics i avui estats independents viuen la situació amb un grau de preocupació molt més alt que el de l'Europa occidental. El risc, però, és que en qualsevol moment s'escali volent o no la situació, i la intranquil·litat es converteixi en alarma. Hi ha analistes que sostenen que, sense una resposta ferma de l'OTAN, augmentarà el risc d'incursions més agressives. Però què farà Rússia si la resposta és consistent?