Consulta la versión en castellano AQUÍ

La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha justificat aquest dimarts els sous dels directius de la companyia, publicats aquest dilluns al portal de transparència de l’empresa, comparant-los amb altres companyies de transport europees i ha posat com a exemple les retribucions de Transport for London, amb 31.000 treballadors i on els salaris dels directius oscil·len entre les 150.000 lliures i les 350.000 lliures.

Aquest argument arriba després de l'allau de crítiques que ha rebut l'equip municipal després de publicar que els sous dels seus 21 directius sumen 2'5 milions d'euros. Els que més cobren són directors de la xarxa de Metro i del Bus de Barcelona, amb 135.545 euros bruts a l'any, mentre que el conseller delegat en cobra 105.938 i el director executiu de l'àrea de Màrqueting, que és qui cobra menys, suma uns 83.000 l'any.

Tot i que els sous són molt diferents als que cobren els seus homòlegs londinencs, cal tenir en compte que el sou mitjà a Londres és d'unes 27.000 lliures l'any, el que equival a més de 31.000 euros, mentre que a Barcelona és d'uns 21.700 euros anuals. A més, Londres és la tercera ciutat més cara per viure. Per exemple, un pis a la City, el districte financer de la ciutat, amb tres habitacions i sense mobles, costa uns 3.000 euros al mes. 

Transparència

En un text al seu perfil de Facebook, Vidal diu que “no hi ha moltes empreses de transport públic que ofereixin dades amb al mateix nivell de transparència però ajuden a contextualitzar les dades de TMB”, que, afegeix, compta amb 8.000 treballadors. La presidenta de TMB també assenyala que a l’empresa pública de Gènova, que disposa de més de 2.000 treballadors, els directius perceben entre 76.000 i 149.000 euros. D’altra banda, la presidenta de TMB ha recordat que quan Barcelona en Comú va accedir al govern municipal va nomenar un conseller delegat amb un sou un 40% inferior a l’anterior.

Vidal també s’ha felicitat per "l’avanç en la transparència” després de la publicació de les dades, afirmant que en aquest darrer any ha estat “notable”, i ha afegit que és “una qüestió de cultura democràtica bàsica”. En aquest sentit, ha remarcat “l’esforç de molta gent” i “l’exigència d’una ciutadania crítica, des de tots els àmbits, la mateixa que ens ha empès a emprendre aquest camí a les institucions i que té dret a accedir a la informació de l’administració pública”.