La premsa internacional s'ha abocat en els últims dies en els Mossos d'Esquadra, per la seva ràpida actuació en la desarticulació de la cèl·lula gihadista que va causar els atemptats de Barcelona i Cambrils. Per a la gran majoria d'aquests mitjans, la bona actuació de la policia catalana posa de manifest que el Govern català no és un simple executiu autonòmic, i sinó que ha actuat amb formes d'Estat. Això s'ha produït arran d'un atac terrorista global i de repercussió mundial, i les valoracions periodístiques han estat nombroses, totes elles en una línia editorial a l'extrem oposat a la dels grans mitjans de Madrid.
The New York Times
The New York Times ha insistit en la pèssima relació entre les policies espanyoles i la catalana a causa del clima polític generat pel procés, però recorda que “les autoritats policials catalanes protesten de fa temps que no se'ls permeti treballar amb organismes d'intel·ligència estrangers com ara la CIA”. “La informació recollida pels agents d’intel·ligència antiterrorista que no s'incorpora a les acusacions i sentències no es posa a disposició de les autoritats locals per sistema”, afegeix el New York Times en al·lusió als dèficits que lamenten el Departament d’Interior de la Generalitat i als Mossos.
The Wall Street Journal
La gestió del Govern sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils mostra que Catalunya pot governar-se al marge de l’Estat espanyol. És el que ha conclòs The Wall Street Journal, l’influent diari dels mercats financers dels EUA, en una crònica titulada: “Catalunya exhibeix la seva capacitat de governar-se amb la investigació dels atemptats. La regió secessionista demostra la seva competència setmanes abans d’un referèndum que Madrid s’ha compromès a bloquejar”. “La investigació dels atemptats (...) ha donat al Govern una oportunitat per demostrar que pot governar independentment de Madrid”, ha insistit el Journal. Destaca que el president Carles Puigdemont “ha estat la figura pública dominant que ha dirigit la resposta a l'atac [terrorista], enfosquint el paper de l'Estat”.
The New Yorker
El setmanari The New Yorker, el mitjà cultural més influent del món, ha contraposat el discurs integrador del president de Catalunya, Carles Puigdemont, després de l'atemptat de Barcelona, amb el que va fer el president dels EUA, Donald Trump, després dels incidents racistes de Charlottesville (Virginia). La publicació posa el discurs de Puigdemont com a model, mentre critica l'equidistància expressada per Trump. "La declaració de condol del Govern català evitant el camí fàcil d'avivar la por als musulmans ha fet un esforç per ser inclusiva i abasta part de la seva població poliglota. Era el tipus de declaració que feien anteriors presidents dels Estats Units, sensibles al seu paper com a guies morals i protectors de tots els seus ciutadans. És el contrari de les declaracions fetes per l'actual president dels EUA", ha conclòs.
BBC
La BBC ha analitzat en un reportatge l'ús polític que ha fet la premsa espanyola dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i la gestió dels Mossos d'Esquadra, que valora positivament. L'emissora ha interpretat que la "calma tàcita" entre el Govern català i l'espanyol, obligada pels esdeveniments, es pot acabar a curt termini, quan s'acabin els dies de dol. Ha recordat en aquest sentit que els independentistes "estan indignats" després de veure com alguns dels principals diaris espanyols han utilitzat els atemptats per atacar el procés sobiranista. Segons l'emissora, el sobiranisme veu en canvi que la bona gestió dels atemptats per part dels Mossos i el Govern és una prova que les "estructures d'Estat" catalanes estan a punt per assumir la independència. Cita en aquest sentit l'article de Bernat Dedéu a El Nacional, "Set hores d'independència", en què afirmava que Catalunya havia actuat "com una potència" en la resposta als atemptats.
The Guardian
El diari britànic The Guardian ha pubicat un article titulat "La reacció de Catalunya al terrorisme mostra que està preparada per a la independència". El text, escrit per Luke Stobart, lloa també que la reacció catalana no hagi estat només una demanda de seguretat, com va succeir al seu entendre a França o als Estats Units, sinó que s'hagi introduit el discurs del "No tinc por", que és "incompatible" amb el conflicte amb el món musulmà.
Frankfurter Allgemeine Zeitung
El diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, el més influent d'Alemanya, ha manifestat que, amb la desarticulació de grup gihadista, "Catalunya gairebé ha actuat com un Estat independent". En un article titulat La lluita contra el terrorisme a l'ombra del referèndum, ha detallat que els Mossos han dut el pes de l'operatiu arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i ha destacat el paper del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ha tingut sempre "la darrera paraula" en l'acció policial. Ha recordat en aquest sentit quan els Mossos van "contradir" el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, quan va donar per desarticulada la cèl·lula gihadista dies abans que fos abatut el conductor de la furgoneta, i que el balanç final el van fer el president Carles Puigdemont i el mateix Trapero.
Süddeutsche Zeitung
El Süddeutsche Zeitung, el gran diari de Munic i del sud d'Alemanya, ha dedicat un reportatge al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i no dubta a descriure'l com un "heroi". Amb una tesi oposada a les crítiques que es llancen a la policia catalana des d'alguns mitjans de Madrid, el rotatiu ha apuntat que "a cada història de malfactors li correspon com a contrapartida un heroi" i que en aquest cas és Trapero. Al seu entendre, s'ha convertit en un heroi a nivell de tot l'Estat espanyol.
France Info
La ràdio pública francesa France Info, dedicada les 24 hores a la informació, ha explicat a l'audiència d'aquest país el paper destacat que han tingut els Mossos d'Esquadra en la persecució dels terroristes gihadistes que van actuar a Barcelona i Cambrils. France Info ha desgranat l’origen del cos dels Mossos d’Esquadra, quines són les seves competències i com treballa en la lluita antiterrorista. France Info ha explicat que els Mossos actuen davant tot tipus de delictes, tant contra “els béns com les persones o l’ordre públic”.
Libération
El diari d'esquerres francès ha publicat per primera vegada una portada en llengua catalana, amb el lema aparegut a Barcelona després dels atemptats a Catalunya, el "No tinc por".