El nou POUM de Tarragona, el full de ruta urbanístic que ha de vertebrar el creixement de la ciutat per a les pròximes dècades, ha entrat en una fase crucial perquè la seva aprovació inicial pugui ser una realitat a començaments del 2025.

El consistori, que encapçala Rubén Viñuales (PSC), ha presentat les línies generals de la proposta tècnica del nou pla d'ordenació urbanística als partits amb el convenciment que dona resposta a la cohesió de diferents zones de la capital, guanya en zones verdes, inverteix en progrés econòmic amb el districte tecnològic, un dels pilars, a més de dibuixar una Tarragona transformada.

Fonts dels partits de l'oposició consultades han coincidit que és un POUM de "grans projectes i transformacions", però precisament per això donen molta importància a conèixer amb detall com es finançarà cada proposta i què costarà perquè no depèn exclusivament de l'Ajuntament. Després de conèixer-se el pla, ECP va ser el més contundent a valorar que la nova estació en l'Horta Gran és "poc creïble", a més de mostrar preocupació pel projecte del polígon Francolí, que és una zona inundable.

Mentre ERC reivindica que el model presentat pels socialistes és el seu, la resta de les formacions també constaten, amb una anàlisi encara preliminar, que és un POUM de bones intencions, encara que cal veure la seva execució i finançament. En aquest sentit, davant del marge de negociació que s'obre ara, tant Junts com PP veuen amb bons ulls el creixement per la zona de Llevant, amb plantejaments per a la Vall del Llorito, Mas d'en Sorder o la Budallera.

Ciutat per viure i treballar

Un altre factor clau del nou pla urbanístic és l'oferta en habitatges que contempla. No en va, a Tarragona, com en moltes ciutats, el problema d'accés a l'habitatge és una realitat perquè el ritme de creació de les cases és superior a l'oferta, a la qual cosa se suma l'encariment dels preus. De fet, Tarragona ciutat ha vist com ha perdut força en detriment d'altres poblacions de la seva àrea d'influència, com són Salou o Cambrils, que han crescut en habitants, molts procedents de la capital a la recerca de diversitat d'oferta i millors condicions.

El POUM ha previst de moment 22.618 habitatges, dels quals un 60% són de protecció oficial i la resta lliure, per contrarestar el dèficit estructural que arrossegava la ciutat en habitatge social. Els partits estan estudiant la proposta i el repartiment ideat per a cada barri —la llei obliga a reservar un 30%—, ja que en algunes zones aquest percentatge s'eleva al 50 o 60 i qüestionen que tots aquests sectors puguin desenvolupar-se davant dels dubtes sobre la seva viabilitat econòmica. No convida a l'optimisme el precedent de l'anterior POUM, amb l'Àrea Residencial Estratègica del Pou Boronat, on el 50% dels habitatges eren de protecció pública, i on els propietaris mai no es van plantejar el seu desenvolupament.

Tots aquests factors es tindran en compte en la fase que acaba d'arrencar, en la qual l'Ajuntament provarà de buscar suports, conscient que hi ha projectes d'envergadura que requeriran més negociació. Amb tot, hi ha cert consens entre partits i agents socials que Tarragona, amb el POUM de 2013 anul·lat pel Suprem, afronta ara una fase decisiva per definir quin model de ciutat vol ser, i per això urgeixen a fer passos amb garanties.