Pocs dies després de l’11 de setembre del 2007 el Port de Barcelona va viure hores intenses i angoixants. D’entre els contenidors d’un vaixell procedent de Turquia es van escapar crits de socors. Un treballador els va arribar a escoltar i això va permetre que la Guàrdia Civil localitzés un grup de 15 immigrants amagats: vuit homes, dues dones i cinc nens. Els polissons procedien de la Franja de Gaza i després d’una llarga travessia pel mar, i una escala a Marsella, a Barcelona van ser traslladats a diversos hospitals per rebre atenció mèdica. Tot i això, finalment, van ser deportats.
Segons les dades del Ministeri de l’Interior, a les quals ha tingut accés ElNacional.cat a través d'una sol·licitud d'accés a informació pública, entre el 2016 i el 2024, han arribat al Port de Barcelona un total de 137 polissons: 11 (2016); 20 (2017); 15 (2018); 47 (2019); 15 (2020); 13 (2021); 9 (2022); 3 (2023), i 4 (2024). Les autoritats afirmen que es desconeix quina era la seva procedència i ho justifiquen assegurant que “han embarcat mitjançant procediments no regulats i desconeguts pel capità del vaixell”. La policia espanyola explica que el control estadístic dels polissons va començar el 2016.
ElNacional.cat ha demanat al Ministeri de l'Interior informació addicional sobre aquestes persones per saber si alguna havia demanat asil, si en cas d'haver-lo demanat havia estat denegat i si totes havien rebut protecció internacional amb accés a un lletrat gratuït i intèrpret per conèixer els seus drets. Fonts del govern espanyol s'han limitat a informar que "no hi ha cap sol·licitud de petició d'asil per part d'aquestes persones entre 2016 i 2024". Aquesta manca de peticions sorprèn tenint en compte que la Llei 12/2009 reguladora del dret d'asil reconeix que "les persones nacionals no comunitàries i les apàtrides presents en territori espanyol tenen dret a sol·licitar protecció internacional a Espanya" i "per al seu exercici, els sol·licitants de protecció internacional tenen dret a assistència sanitària i a assistència jurídica gratuïta".
Les notícies sobre l’arribada de polissons al Port de Barcelona són escasses, per no dir que pràcticament inexistents. Això, però, no vol dir en cap cas que aquest fenomen no existeixi, sinó que més aviat el que passa és que no transcendeix: es tracta d’un fenomen completament invisible. Des de l’existència del transport marítim hi ha hagut casos de persones que, escapant de situacions desesperades en els seus països d’origen, s’han amagat en embarcacions per introduir-se clandestinament a països on esperaven tenir un millor futur. És un fenomen que, en ple segle XXI, continua present a la vida marítima i el port de la capital catalana no és una excepció.
Set anys després del cas dels 15 palestins, el 2014, nou homes procedents del Marroc van arribar amagats en un contenidor. Un cop interceptats, el grup va anar a petar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE). La policia nacional espanyola els va expulsar. En aquella ocasió la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) va aixecar la veu, qüestionant si aquells homes havien rebut assistència jurídica, si les autoritats els havien preguntat si volien protecció internacional i plantejant si se’ls pensava deportar d’Espanya sense saber abans per quin motiu havien fugit dels seus països.
En el seu informe del 2024, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) subratlla la manca d’informació oficial sobre els polissons. Aquesta organització sosté que desconeix les xifres dels polissons arribats a ports espanyols i tampoc coneix si van tenir accés al procediment de protecció internacional. Segons aquest informe, l’Oficina d’Asil i Refugi del govern espanyol no recull estadístiques sobre sol·licituds de persones arribades a Espanya com a polissons, ni desglossa les sol·licituds fetes en ports espanyols com sol·licituds en frontera o territori. L’organització lamenta que la majoria de casos els coneix per la premsa.
Com aquells immigrants indocumentats que van arribar fa més d’una dècada, els que han arribat els darrers deu anys tampoc han topat amb millor fortuna quan han arribat al Port de Barcelona. Tots, sense excepció, han estat deportats, d’acord amb la informació d’Interior consultada per ElNacional.cat. Segons la policia, als 137 polissons se’ls ha aplicat el procediment “comú” que recull la “Instrucción conjunta de la Dirección General de Inmigración sobre tratamiento de polizones extranjeros”, que data del 28 de novembre de 2007. Cap dels polissons va desembarcar i tots van ser retornats als ports de procedència. Les despeses del retorn van a càrrec de la casa consignatària del vaixell i l’armador.
Tots deportats sense opció d'asil?
I com les autoritats han decidit que els immigrants no mereixien acollir-se a la protecció internacional en cas que en el seu cas s’escaigués reclamar-la? José Antonio Domínguez, advocat del despatx AIYON Abogados, especialitzat en dret marítim amb experiència en casos de polissons, explica què és el que hauria de passar un cop un vaixell amb polissons a bord arriba a un port. “Les autoritats i la tripulació han d’extremar les mesures de seguretat”. En aquest sentit, sovint es contracten serveis de vigilància privada per abordar aquesta situació per “reforçar la tripulació”. La policia nacional espanyola ha d’accedir al vaixell per identificar els polissons. Aquesta primera entrevista és “fonamental per definir l’estatut jurídic” dels polissons, subratlla l’advocat. “Els polissons tenen l’oportunitat de manifestar la seva intenció de sol·licitar l’entrada a territori espanyol o d’acollir-se a la protecció internacional”, afegeix Domínguez.
Aquesta entrevista és el moment en què es dirimeix si el polissó serà tractat com a sol·licitant d’asil o com a immigrant en situació irregular. En el cas que el polissó expressi la seva voluntat de sol·licitar protecció internacional, “les autoritats han d’iniciar immediatament el procediment de sol·licitud d’asil en frontera previst en l’article 21 de la Llei 12/2009, garantint en tot moment el seu dret a assistència lletrada gratuïta i a un intèrpret”, apunta l’advocat del despatx AIYON Abogados. En els darrers deu anys, cap dels polissons arribats al Port de Barcelona han obtingut protecció internacional. El govern espanyol admet que cap ha arribat a desembarcar i que tots han tornat per on han vingut.
Domínguez recorda que “les autoritats competents estan obligades a respectar escrupolosament els drets humans dels polissons”. De fet, un cop atraca el vaixell s’ha d’elevar un informe sobre les condicions d’habitabilitat i salubritat dels espais on estan els polissons a vaixell.
Reptes logístics
El fenomen dels polissons acostuma a capgirar bastant els plans dels vaixells, suposa un entrebanc en les rutes que fan i uns perjudicis perquè és una presència que no poden descarregar fàcilment als ports. La realitat és que no hi ha països que rebin polissons amb els braços oberts. Cristian Castillo, professor de Logística i Operacions a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que les línies marítimes més exposades al fenomen solen ser les que connecten amb ports “en zones amb alta pressió migratòria o amb mancances estructurals pel que fa a la seguretat portuària”. Rutes que inclouen escales a ports del nord d’Àfrica com Ceuta o Nador acostumen a ser les que es troben amb més casos de polissons, de persones procedents del Magreb. “El fenomen dels polissons condiciona de manera directa i significativa l’activitat de les navilieres, tant des del punt de vista operatiu com econòmic”, destaca Castillo. Les companyies estan obligades “a gestionar el desembarcament de la persona en un port segur, un procediment que pot implicar desviaments de ruta, retards en l’arribada de la càrrega i un augment dels costos associats a la travessia”.
Des d’un punt de vista logístic, les naus que operen rutes amb risc de polissons “s’han vist obligades a reforçar els seus mecanismes de prevenció per evitar l’embarcament clandestí de persones”, afirma el professor de la UOC. En vaixells amb dissenys de popa oberta, s’han implementat elements físics com reixetes o barres d’acer per bloquejar l’accés al compartiment del timó, un dels punts més utilitzats pels polissons per amagar-se, comenta Castillo. A més a més, s’instal·len escotilles d’inspecció que permeten revisar àrees ocultes abans de salpar, i es duen a terme inspeccions externes amb l’ajuda del bot de rescat quan el vaixell es troba en condicions de llast, moment en què navega sense càrrega.