El pòdcast en català ha experimentat una transformació extraordinària en només deu anys. Dels 26 programes actius que hi havia el 2016 s’ha passat a superar els 400, amb una producció de més de 8.000 episodis anuals i una mitjana de més de vint capítols nous cada dia. L’ecosistema acumula ja 50.791 episodis, una quantitat de contingut que equival a cinc anys i dos mesos d’escolta ininterrompuda. Aquestes són algunes de les dades que recull el primer Anuari del pòdcast en català, impulsat per Espai Sonor i Àudio.cat, que radiografia l’evolució del sector entre el 2016 i el 2025 i constata la consolidació d’un format que ha multiplicat la seva presència en l’entorn digital.
Una dècada de creixement amb rècords de producció
L’expansió ha estat especialment intensa a partir del 2019, quan es comptabilitzaven 68 pòdcasts actius. Només dos anys després, el 2021, la xifra ja havia arribat als 282 programes, fins a assolir el màxim històric el 2024, amb 479 pòdcasts i 8.906 episodis publicats. Aquell any també es va registrar el rècord de producció en una sola jornada: el 26 de febrer van aparèixer 60 capítols nous. El creixement també es reflecteix en la diversificació de l’oferta, que ha passat d’un nombre reduït de projectes amb una elevada freqüència de publicació a centenars de programes amb ritmes i trajectòries diferents.
El 2025, però, les dades mostren una moderació de l’activitat respecte del màxim assolit l’any anterior. Es van comptabilitzar 422 pòdcasts actius, un 11,9% menys, i 8.020 episodis publicats, amb una disminució del 9,9%. Malgrat aquesta reducció, el volum de producció continua molt per sobre dels registres de l’inici de la dècada, quan es publicaven 968 episodis anuals. L’anuari interpreta aquesta evolució com un possible indicador de maduració i estabilització del sector. També constata que la mitjana de capítols per programa ha passat dels 37 anuals del 2016 als 19 del 2025, mentre que la durada mitjana dels episodis se situa actualment en 51 minuts i 41 segons.
La societat i la cultura lideren els continguts
Pel que fa a les temàtiques, els pòdcasts dedicats a societat i cultura concentren una part destacada de la producció. Durant el 2025, la categoria de societat va reunir 128 programes i 2.569 episodis, seguida de cultura, amb 118 projectes i 1.877 capítols. També tenen una presència significativa la música, amb 40 pòdcasts i 1.432 episodis, i l’humor, amb 44 programes i 874 capítols. Aquesta diversitat es distribueix principalment a través de Spotify i iVoox, que concentren 342 i 340 pòdcasts respectivament, per davant d’Apple, amb 231, YouTube, amb 164, i Twitch, amb 14.
Territorialment, Catalunya concentra el gruix de la producció, amb 247 pòdcasts i 4.485 episodis registrats durant el 2025. La segueix el País Valencià, amb 40 programes i 530 capítols, mentre que l’estudi també identifica activitat a les Illes Balears, Andorra i Catalunya Nord. Les dades dibuixen un ecosistema amb presència en diferents territoris de parla catalana i amb una oferta que abraça temàtiques i formats diversos.
El repte ja no és només créixer, sinó consolidar-se
La radiografia del sector també incorpora les reflexions de professionals que situen la qualitat, la creació de comunitats i la sostenibilitat econòmica entre les principals prioritats dels pròxims anys. “El principal repte del pòdcast en català no és només produir més continguts, sinó aconseguir que siguin fàcils de trobar, escoltar i compartir”, assenyala Ferran Espada, responsable del programa d’impuls dels continguts audiovisuals en català del Departament de Política Lingüística. En la mateixa línia, la directora de RNE Catalunya - Ràdio 4, Sonia Urbano, remarca que “produir podcasts de qualitat necessita finançament”. L’anuari també identifica l’expansió del videopòdcast, els continguts especialitzats i la irrupció de la intel·ligència artificial com a factors de transformació. Després d’una dècada marcada per l’augment de la producció, el sector afronta ara el desafiament de consolidar els projectes existents, ampliar les audiències i reforçar la presència del català en el consum digital.
Onze veus del sector analitzen el futur del pòdcast en català
L’anuari incorpora entrevistes a onze professionals de l’àmbit radiofònic, audiovisual i digital, que aporten la seva visió sobre el present i els reptes del sector:
-
Arnau Ballester (BCN Media Hub): Destaca el potencial de creixement del pòdcast en català.
-
Jordi Borda (Catalunya Ràdio): Defensa que el pòdcast amplia públics sense perjudicar la ràdio tradicional.
-
Miquel Curanta (Ràdio Capital): Reivindica la qualitat dels continguts i la seva contribució a l’ús social del català.
-
Ferran Espada (Departament de Política Lingüística): Insisteix en la necessitat de facilitar l'accés als continguts.
-
Jordi Font (Crisàlide): Reclama més reconeixement legal per a la indústria de l’àudio.
-
Magda Gregori (LA MIRA i Prest): Situa la creació de comunitats entre els principals reptes.
-
Núria de José Gomar (La Xarxa): Defensa reforçar el pòdcast informatiu davant la desinformació.
-
Clara Narvión (Radio Primavera Sound): Considera que el sector viu un moment decisiu.
-
David Poblador (All Tuner Labs): Apunta cap a un futur de pòdcasts personalitzats amb intel·ligència artificial.
-
Marta Salicrú (Ajuntament de Barcelona): Adverteix del desgast del format conversacional.
-
Sonia Urbano (RNE Catalunya - Ràdio 4): Subratlla la necessitat de finançament per produir continguts de qualitat.
Les entrevistes també aborden l’expansió del videopòdcast, els continguts especialitzats i l’impacte de la intel·ligència artificial en la producció audiovisual.