Encertar a l'hora de regalar no és cap ciència exacta. Segons una enquesta feta per Savanta per a Oracle, aquest Nadal la majoria retornaran algun dels regals rebuts. En concret, el 77% guardarà el tiquet de com a mínim un dels presents nadalencs per a poder triar un altre producte. A més, prop del 20% canviarà no un, sinó més de la meitat dels regals rebuts aquestes festes, i això malgrat les bones intencions dels qui regalen, als quals no els surt barat: a l'Estat espanyol es gastaran una mitjana de 238 euros en regals segons l'estudi sobre el consum nadalenc fet per Deloitte. Es tracta de la xifra més alta dels països analitzats després del Regne Unit, on la despesa estimada és de 338 euros per persona.

La norma de les quatre variables per a encertar amb el regal perfecte

Ja que hi invertim, tots busquem que el regal que hem triat sigui del gust de qui el rep. I l'èxit (o el fracàs) depèn segons els experts de quatre variables: el valor monetariel temps invertit a aconseguir el regal, l'energia mental gastada a planificar i triar un regal adequat per al destinatari i els costos físics que implica aconseguir el present. Les conclusions de l'estudi realitzat pels investigadors Henry S. J. Robben i Theo M. M. Verhallen diuen que els regals que es perceben com més costosos en termes de temps i esforç tant mental com físic són els preferits pels qui els reben. I, per contra, el valor monetari és el menys important.

Una mostra d'això és que més no sempre vol dir millor: si en un paquet afegim un obsequi barat a un de més car, es redueix l'efecte positiu del segon en qui el rep. S'anomena la paradoxa de l'obsequiant i, segons explica Neus Soler, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, es deu al fet que "segons la perspectiva (si som qui regala o a qui regalen), mentalment entenem l'acte de regalar d'una manera diferent. Qui regala sí que entén que més és millor (perquè ofereix més), però qui rep el regal entén que si s'ha hagut d'afegir un segon objecte al regal, és perquè el primer no té el valor econòmic que sembla que té. Per això en màrqueting es treballa tan a fons l'aspecte físic del producte, en relació amb el mateix disseny d'aquest, del packaging i de la imatge que té la marca d'aquest producte. L'aparença del producte és importantíssima, i en gran manera en justifica el preu", assenyala la professora de la UOC.

Per a encertar a l'hora de regalar, a més de dedicar a cada obsequi el temps que es mereix, la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Marta Calderero aconsella explicar a qui rebrà el present per què l'hem triat. "És bona idea que quan lliurem cada regal expliquem què volem transmetre amb aquest present. Idealment els regals haurien de parlar d'una bonica història passada, present o futura, i la persona que els rep n'hauria de ser sempre el protagonista", comenta.

Si no funciona res d'això i acabem havent d'anar a canviar el regal rebut, podem aprofitar l'ocasió per a posar en pràctica les habilitats assertives, recomana la professora Calderero. Com? Procurant evitar una resposta agressiva, agraint les bones intencions i essent empàtics, però al mateix temps fent saber a l'altra persona que aquesta vegada no ha encertat. "Si no ens agrada el regal, ho podem transmetre de manera assertiva, dient alguna cosa així: 'Moltes gràcies pel regal, entenc que m'has regalat aquest rellotge perquè pensi en tu sempre que miri l'hora, però em sap greu, normalment no porto rellotge. Seria una pena deixar-lo desat en una capsa; què et sembla si anem plegats a canviar-lo i triem un anell que ens agradi a tots dos?'".

Per què regalem?

Si l'acte de regalar té tantes possibilitats de no acabar en èxit, per què continuem mantenint la tradició de comprar regals per Nadal? Per a Francesc Núñez, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, la resposta està en el fet que les convencions són un element central del comportament social a què no volem renunciar. "Les tradicions són els canals de circulació de la vida social. Només molt recentment, amb un determinat auge de l'expressivisme i de la cerca de l'espontaneïtat i l'autenticitat, algunes persones han qüestionat les tradicions, però no es pot viure sense: si fallen, es dissolen o es desprestigien, se n'acaben imposant unes de noves. La vida humana és feta de rutines i les tradicions són com les rutines socials. Sense, la vida és més complicada per la manca de normes i, per tant, també, de sentit", explica.

D'aquí ve que continuem mantenint una tradició que es remunta a diversos segles enrere, i que a molts sí que els satisfà, sobretot si són ells els qui fan el regal, perquè segons un estudi publicat a Psychological Science, mentre que el sentiment de felicitat de què gaudim en rebre un obsequi disminueix ràpidament al cap de poc temps, quan som nosaltres els qui donem als altres, continuem tenint aquest sentiment uns quants dies més. Encara que això no és precisament per raons altruistes: "En l'acte de donar hi ha una dimensió de poder (dona el qui pot), respecte del qui rep, que, d'alguna manera, queda en una posició de deute. Per això, per a evitar aquesta situació, Ciceró diu que l'amistat només és possible entre iguals", afirma Francesc Núñez.

Intencions inconscients a banda, el que realment ens interessa és quin regal hem de triar per a encertar-la. I segons l'estudi de Deloitte, les nostres preferències són molt clares: en primer lloc, diners; després, roba i calçat. No obstant això, en opinió de la professora Marta Calderero, el millor regal és una experiència. "Compartir coses junts és sempre més bona opció que regals materials. Les experiències compartides enforteixen la relació perquè durant la vivència ens envaeixen intenses emocions positives i es generen molts moments memorables. Pots regalar entrades per a un espectacle, un viatge, visitar una exposició o passar temps junts col·laborant en projectes de responsabilitat social".