L’ONG Plataforma per la Llengua ha mobilitzat el municipalisme per fer campanya per l’oficialitat del català a Europa. En concret, l’entitat ha impulsat que les alcaldies dels tres municipis catalans agermanats amb alguna vila sueca demanin per carta a les seves ciutats germanes que donin suport a l’oficialitat del català i que facin arribar aquest posicionament al seu govern. Suècia és precisament un dels països europeus més escèptics i va presentar molts dubtes a la reunió del Consell de la UE del passat dia 19 de setembre per abordar l’oficialitat del català a la UE.
Els alcaldes que han enviat una carta són els de Terrassa, agermanada amb Örebro, la sisena ciutat més poblada de Suècia; Berga, que va ser la primera a demanar el suport a la campanya ‘Say Yes’ a la vila sueca de Högsby; i Cassà de la Selva, agermanada amb Bräcke. No hi ha cap municipi català agermanat amb cap ciutat de Finlàndia, l’altre país que, juntament amb Suècia, va mostrar més dubtes sobre el reconeixement del català. Les missives dels tres alcaldes demanen el suport a l’oficialitat del català als seus municipis germans per tal de convèncer el govern suec perquè no veti l’oficialitat del català a la UE.
Impulsem que els municipis agermanats amb ciutats sueques demanin suport a les seves viles germanes a l’oficialitat del català
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) October 20, 2023
Suècia és l'estat que va presentar més dubtes a la reunió del Consell de la UE passat dia 19 de setembre #SayYes 🇪🇺
https://t.co/9TvHR6UXcr pic.twitter.com/RE8Hezavdy
Continua la campanya del ‘SAY YES’
D’ençà que el 19 de setembre els estats membres representats al Consell de la UE van manifestar que no disposaven de prou informació per decidir sobre l’oficialitat i que aquesta qüestió seria debatuda el pròxim dia 24, que l’entitat va iniciar una nova ronda de contactes amb els països estrangers i va seguir amb la seva campanya pública de persuasió. El 26 de setembre, al Parlament Europeu, va dur a terme un acte que va comptar amb la participació del relator de l’ONU Fernand de Varennes, que va considerar que deixar el català fora del llistat de llengües oficials sense una justificació deguda és una forma de discriminació en el dret internacional. Abans de la reunió del dia 19, l’entitat va dur a terme una campanya publicitària en mitjans europeus i en les seves respectives llengües, per demanar als diversos estats membres el seu suport a l’oficialitat. L’ONG del català també va impulsar vídeos de personalitats com Sergi López, Pep Guardiola, Kilian Jornet i Joan Laporta per dirigir-se en primera persona als estats membres per demanar-los el seu suport a l’oficialitat.