L’estiu, el bon temps, anar a la platja o a la piscina... però també el bombardeig informatiu i publicitat recordant-nos que “cal estar perfectes” i això implica lluir tipus. Però quin tipus? De quina manera? I el més important, si ens plantegem fer una dieta per estar més a gust amb nosaltres mateixos, com l’hem de fer?

Per exemple, la dieta Dunkan, basada en un consum massiu de proteïnes, són molt restrictives i per tant, poden contribuir en l’aprimament. Però és sa? “Que aprimin no vol dir que siguin saludables”, explica la dietista-nutricionista i portaveu de Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, Susana Cánovas. “Aquest aprimament habitualment és a costa de líquid i múscul, no pas a costa de greix, que és realment el que s’hauria de donar en l’aprimament”.

Però aquest tipus de dietes, porten a pensar també en les típiques pastilles que anuncien que, juntament amb la dieta, encara es multipliquen més els efectes d’aconseguir l’anomenada “figura perfecta”. “Les pastilles són un tractament que venen per a persones adults i el que fan és estimular l’aprimament”, detalla. I com ho fan? Amb aquestes pastilles es “disminueix l’absorció del greix que s’ha consumit de la dieta i aquest s’elimina per la femta. S’ha de prendre conjuntament amb una dieta hipocalòrica –baixa en calories– i acompanyar-ho d’activitat física”.

Existeixen les "dietes miracle"?

Hi ha persones que els angoixa seguir una dieta i per tant, confien en les anomenades “dietes miracle”. Algunes d'aquestes dietes es basen en la ingesta d'un sol aliment. En què consisteixen? Segons Cánovas, aquestes “són les que ens prometen grans coses –habitualment recomanades per persones alienes a la nutrició– i són molt restrictives, és a dir, aporten molt poques calories”. Per entendre-ho millor, la dietista-nutricionista posa un exemple: “només es pot menjar un cert tipus d’aliment o prometen un gran aprimament en un curt espai de temps i sense cap esforç”. I subratlla que “no és aconsellable seguir aquest tipus de dietes perquè no són saludables, indueixen a una restricció calòrica molt severa i més, generalment, condueixen a situacions de mancances en vitamines i minerals, alteracions metabòliques, i a una monotonia alimentària que fa insostenibles en el temps i perilloses per a la salut”.

El fet de no ser saludables no són l’únic problema d’aquestes dietes. Cánovas assenyala que, a més a més, “afavoreixen una recuperació molt ràpida del pes perdut –efecte rebot– quan s’abandona la dieta, provocant fenòmens ‘io-io’ que s’associen a un increment del risc”. “La tendència s’agreuja a la recuperació del pes perquè es produeixen les situacions de semidejuni, aquestes posen en marxa potents mecanismes neuroendocrins que s’oposen a la pèrdua de pes: major eficàcia metabòlica, estalvi energètic i increment de la gana, que condueixen a una ràpida recuperació del pes perdut quan es torna a menjar ‘normal’, a més, aquest pes recuperat és predominantment a base de teixit gras”.

D’aquesta manera, Cánovas insisteix en que aquestes dietes “agreugen el risc metabòlic de les persones, provoquen desnutricions proteiques i dèficit en vitamines i minerals, i que, fins i tot, desencadenen trastorns de comportament alimentari –com l’anorèxia i la bulímia–, de vegades de major gravetat que el pes que es pretenia corregir”. A més a més, recalca que “pot produir efectes psicològics negatius i afavorir l’efecte rebot”.

I com s’aconsegueix frenar l’”efecte rebot”?

“El que haurien de fer les persones per aprimar-se i evitar l’efecte rebot, és consultar a un o una dietista-nutricionista col·legiat, que es preocuparà per la seva salut, i adaptarà el seu pla nutricional als seus requeriments nutricionals i als seus hàbits alimentaris perquè puguin aconseguir aprimar-se a través d’una alimentació saludable”, recomana.

D’aquesta manera, conclou que “es podran canviar els seus hàbits alimentaris i que l’aprimament esdevingui d’una manera progressiva, a base de greix corporal i sigui durador en el temps”.